Com ja comentàvem en un apunt anterior, la Sentència del TJUE de 15 de maig de 2025 (assumptes acumulats C-623/23 i C-626/23), analitzant el contingut de l'article 60 del TRLGSS segons la normativa europea, va concloure que la Directiva 79/7/CEE del Consell, de 19 de desembre de 1978, relativa a l'aplicació progressiva del principi d'igualtat de tracte entre homes i dones en matèria de seguretat social, en particular els articles 4 i 7, apartat 1, lletra b, segons l'article 23 de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, s'ha d'interpretar en el sentit que s'oposa a una norma nacional en virtut de la qual, amb la finalitat de reduir la bretxa de gènere en les prestacions de seguretat social deguda a l'educació dels fills, es reconeix un complement de pensió a les dones que percebin una pensió contributiva de jubilació i hagin tingut un o més fills, mentre que el reconeixement d'aquest complement als homes que es troben en una situació idèntica està subjecte a requisits addicionals relatius al fet que les seves carreres professionals s'hagin interromput o s'hagin vist afectades pel naixement o l'adopció dels fills.
Aquesta sentència europea ha tingut un impacte gairebé immediat en la nostra jurisprudència, perquè el Tribunal Suprem, en la Sentència de 25 de juny de 2025 (rec. 4933/2022), dictada en unificació de doctrina, recull el contingut de la del TJUE i conclou que el complement per a la reducció de la bretxa de gènere de l'article 60 del TRLGSS, en la redacció derivada del Reial decret llei 3/2021, contravé la Directiva 79/7/CEE del Consell de 19 de desembre de 1978. Per tant, aquest complement s'ha de satisfer als homes en les mateixes condicions que a les dones.
Per arribar a aquesta conclusió, la Sala Social del Tribunal Suprem es planteja la qüestió de si un home, que el va sol·licitar en el mateix moment de demanar la pensió de jubilació, té dret a percebre el complement de pensió per a la reducció de bretxa de gènere previst en l'article 60 del TRLGSS després de la redacció del Reial decret llei 3/2021, de 3 de març. Aquesta persona, pare de tres fills, va sol·licitar la pensió contributiva de jubilació i li va ser reconeguda, però li van denegar aquest complement -que també, com hem dit, havia sol·licitat- perquè no complia els requisits que l'article 60 del TRLGSS exigeix als homes, però no a les dones. En concret, en la Resolució de l'INSS s'argumentava que, respecte dels dos primers fills, no es complia el requisit d'haver-se interromput la carrera professional per més de 120 dies entre els nou mesos anteriors al naixement i els tres anys posteriors a aquesta data i, respecte del tercer fill, no concorria una diferència en les bases de cotització de més d'un 15% entre les produïdes dos anys abans i les verificades dos anys després del naixement.
En el seu informe, el Ministeri Fiscal es manifestava a favor de mantenir la Resolució de l'entitat gestora, i sostenia que el tracte diferent als homes sembla justificat per la situació que sociològicament han assumit les dones, i és aquesta situació de partida desigual la que allunya l'ombra de tracte discriminatori. No obstant això, aquest informe es va fer abans que el TJUE s'hagués pronunciat expressament sobre aquesta qüestió en la Sentència de 15 de maig de 2025, que ara s'ha de situar en primer pla.
El Tribunal Suprem fa ara una descripció precisa del recorregut històric que aquest complement de les pensions contributives ha tingut des que la Llei 48/2015, de 29 d'octubre, el va establir, vinculant-ho a l'aportació demogràfica, amb la denominació inicial de “Complement per maternitat en les pensions contributives del sistema de la Seguretat Social”. La intervenció del TJUE, en la Sentència de 12 de desembre de 2019 (C-450/18), que assenyalava la vulneració del principi d'igualtat de tracte en perjudici dels pares, va forçar un canvi legislatiu mitjançant el Reial decret llei 3/2021, de 2 de febrer, per crear l'actual complement de pensions contributives per a la reducció de la bretxa de gènere. Incorporant els pares a aquest complement, semblava superada la tatxa de discriminació que la jurisprudència europea i també l'espanyola havia marcat, però de nou ens trobem davant un altre retret pel fet de vulnerar, de nou, aquest principi d'igualtat que inspira la normativa de la Unió Europea i constitueix un valor, un principi constitucional i un dret fonamental en el nostre ordenament jurídic.
En definitiva, i seguint la línia argumental del TJUE, el Tribunal Suprem entén que la discriminació positiva que pretén l'article 60 del TRLGSS no està justificada, ja que no conté cap element que estableixi un vincle entre la concessió del complement de pensió controvertit i el gaudi d'un permís de maternitat o els desavantatges que pateix una dona en la seva carrera a causa de la interrupció de la seva activitat durant el període que segueix al part. El fet mateix que aquest complement de pensió pugui ara reconèixer-se també als homes, sempre que compleixin els requisits addicionals que imposa el TRLGSS, confirma tal conclusió.
S'intentava justificar aquesta diferència de tracte en el que disposa l'article 157 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea, que estableix que, a fi de garantir a la pràctica la plena igualtat entre homes i dones en la vida laboral, el principi d'igualtat de tracte no ha d'impedir a cap estat membre mantenir o adoptar mesures que ofereixin avantatges concrets destinats a facilitar al sexe menys representat l'exercici d'activitats professionals o a evitar o compensar desavantatges en les seves carreres professionals. Aquesta previsió d'acció positiva, segons el parer del Tribunal Suprem, no pot aplicar-se a una norma nacional, com l'article 60 del TRLGSS, que es limita a concedir a les dones un complement de pensió en el moment del reconeixement del dret a una pensió, sense posar remei als problemes que poden trobar durant la seva carrera professional, mentre que no sembla que aquest complement pugui compensar els desavantatges a les quals estan exposades les dones, ajudant-les en les seves carreres, i garantir a la pràctica, d'aquesta manera, una igualtat plena entre homes i dones en la vida professional.
Així doncs, amb el valor de complementar l'ordenament jurídic que té la jurisprudència, la situació pateix un canvi transcendent, de manera que qualsevol resolució administrativa que negui a un pare el complement regulat en l'article 60 del TRLGSS perquè li exigeixi uns requisits diferents als establerts per a les mares, no estarà ajustada a dret. Per acabar, recordem que l'import d'aquest complement de les pensions contributives -jubilació, incapacitat permanent i viduïtat- per a la reducció de gènere és, aquest any 2025, de 35,90 euros mensuals per cada fill o filla, amb el límit de quatre vegades aquest import. El complement no es té en compte en l'aplicació del límit màxim de les pensions contributives ni per determinar el complement per a pensions inferiors a la pensió mínima.
