Jubilació anticipada del personal funcionari: règim general i règim especial

El dualisme és una de les notes definidores de l'ocupació pública a Espanya, ja que es compon, fonamentalment, per dos tipus ben diferenciats d'empleats públics: el personal funcionari i el personal laboral. Però aquest dualisme es projecta més enllà del desenvolupament del treball en el sector públic, ja que el nostre sistema de protecció social també presenta dos col·lectius ben diferenciats dins de la Seguretat Social: els inclosos en el règim general i els que es troben dins del camp d'aplicació del règim especial de funcionaris públics, civils i militars. En el primer s'enquadra el personal laboral de les administracions públiques. Quant al personal funcionari, coexisteixen dos enquadraments: règim general i règim de classes passives de l'Estat (règim especial).

Aquest règim especial ha arribat a ser considerat un règim “aliè” al Sistema de Seguretat Social, perquè presenta caràcters específics i clarament allunyats dels genèrics d'aquest Sistema, i arriba a tenir fins i tot gestió externa i pròpia fins al dia 6 d'octubre de 2020, data en la qual el Reial decret llei 15/2020, de 21 d’abril, integra el règim de classes passives de l'Estat dins del Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions. No obstant això, aquest règim especial continua tenint normativa pròpia i diferent de la del règim general quant a acció protectora i, molt assenyaladament, en allò que fa referència a la pensió de jubilació.

Cal començar assenyalant que des del dia 1 de gener de 2011 ja no hi ha incorporacions a aquest règim de classes passives, a conseqüència del que disposa el Reial decret llei 13/2010, de 3 de desembre. Per tant, en l'actualitat aquest “dualisme” en la protecció social del qual hem parlat es reflecteix de la manera següent:

• pertanyen al règim especial els funcionaris civils i militars de l'Administració civil de l'Estat, els policies nacionals, els militars de carrera permanents i no permanents, els professors ensenyament primari i secundari, els registradors de la propietat anteriors a 2015 i els membres de la Guàrdia Civil, de l'Administració de justícia, dels cossos docents universitaris, de les Corts Generals i dels òrgans constitucionals o estatals.
• d'altra banda, estan enquadrats en el règim general de la Seguretat Social els funcionaris civils i militars de l'apartat anterior ingressats després de l'1 de gener de 2011, a més dels cossos i escales propis de l'administració institucional, els organismes autònoms, les entitats públiques i empresarials, les agències estatals, les comunitats autònomes, les entitats locals i l'administració de la Seguretat Social.

Com hem assenyalat, per tant, l'accés a la pensió de jubilació d'un funcionari públic depèn de quin sigui el seu règim d'enquadrament.

Si es tracta del règim general, s'apliquen les regles ordinàries contingudes en els articles 204-215 del TRLGSS, de manera que l'any 2024 l'edat ordinària d'accés a la pensió de jubilació és de 66 anys i 6 mesos, excepte si s'acredita un període de cotització igual o superior a 38 anys, que permet accedir a la pensió a partir dels 65 anys. En aquest règim general es considera, a més, la possibilitat d'anticipar l'edat de jubilació per voluntat de l'interessat, sempre que tingui complerta una edat que sigui inferior en dos anys, com a màxim, a la que en cada cas correspongui i acrediti un període mínim de cotització efectiva de 35 anys. A més, és requisit imprescindible que la quantia de la pensió anticipada sigui superior a la de la pensió mínima que correspondria a l'interessat per la seva situació familiar quan compleixi 65 anys.

Aquesta jubilació anticipada del règim general comporta un sacrifici econòmic per als beneficiaris, atès que la pensió és objecte de reducció mitjançant l'aplicació, per cada mes o fracció de mes que en el moment del fet causant li falti al beneficiari per complir l'edat legal de jubilació que correspongui, dels coeficients que siguin aplicables d’acord amb el quadre que conté l'article 208 del TRLGSS. Així, per exemple, una persona que anticipi 24 mesos l'edat de jubilació i hagi cotitzat menys de 38 anys i 6 mesos, tindrà una reducció del 21% en la quantia de la seva pensió; tanmateix, si amb aquesta mateixa anticipació s’acredita un període de cotització igual o superior a 44 anys i 6 mesos, la reducció és del 13%.

En el règim de classes passives, la regulació de les pensions ordinàries de jubilació o retir s'estableix en els articles 28-33 del Text refós de la Llei de classes passives de l'Estat, aprovat pel Reial decret legislatiu 670/1987, de 30 d'abril. En aquest cas, el retir forçós dels empleats públics es declara d'ofici en complir 65 anys, o 70 anys quan es tracti d'algun dels següents supòsits especials: cossos docents universitaris, magistrats, jutges, fiscals o lletrats de l'Administració de justícia, o registradors de la propietat ingressats abans del 2015. Amb els supòsits generals, però, es considera la possibilitat de romandre en actiu fins al compliment dels 70 anys, a sol·licitud de l'interessat.

En aquest règim especial també hi ha supòsits de jubilació anticipada. Així, els funcionaris públics inclosos en el règim de classes passives poden jubilar-se des que compleixin 60 anys, sempre que hagin prestat serveis a l'Estat durant almenys 30 anys. En aquests casos, quan hi hagi períodes cotitzats a diversos règims del Sistema, s'exigeix que almenys els últims cinc anys de serveis computables per determinar la pensió estiguin coberts en el règim de classes passives. En els supòsits especials als quals ens hem referit anteriorment, es pot accedir a la jubilació anticipada a partir dels 65 anys, sempre que s'acreditin almenys 15 anys de serveis efectius prestats a l'Estat.

Cal recordar, finalment, que també el càlcul de la pensió és diferent en tots dos règims, si bé sempre s’aplica un percentatge a la base reguladora en funció del temps cotitzat. Tanmateix, mentre la base reguladora al règim general es calcula dividint entre 350 les 300 bases de cotització de contingències comunes a partir del mes previ a l’anterior al del fet causant, al règim especial la base reguladora és determinada pels havers reguladors corresponents al grup o subgrup al qual pertany la persona beneficiària. L’any 2024 aquests havers reguladors són els següents: