El Butlletí Oficial de l'Estat d'1 d’abril de 2020 ha publicat el Reial decret llei 11/2020, de 31 de març, pel qual s'adopten mesures urgents complementàries en l'àmbit social i econòmic per fer front a la COVID-19. Aquesta nova norma conté, entre altres importants mesures socials, dues de molt rellevants -recollides en els articles 30-33- en l'àmbit de la protecció per desocupació de les persones incloses en el sistema especial d'empleats de la llar del règim general de la Seguretat Social -recordem que aquest col·lectiu no té protecció per atur- i de les persones que han perdut la feina per finalització d'un contracte temporal de, al menys, dos mesos de durada sense haver generat dret a prestació o subsidi per desocupació pel fet de no arribar al període mínim de cotització exigit legalment. En ambdós casos, el fet causant s’ha d’haver produït després de l’entrada en vigor del Reial decret 463/2020, de 14 de març. Es dona un termini d’un mes al Servei Públic d’Ocupació Estatal per establir el procediment de tramitació de les sol·licituds d’aquests subsidis.
En el primer cas, s'exigeix que l'empleat o empleada de la llar hagi deixat de prestar temporalment serveis -totalment o parcialment i per causes alienes a la seva voluntat- amb la finalitat de reduir els riscos de contagi de la COVID-19, o bé que hagi estat acomiadat o s'hagi produït el desistiment de la persona ocupadora amb motiu de la crisi sanitària. Un cop acreditada una d'aquestes dues circumstàncies en la sol·licitud, l'empleat o empleada de la llar pot accedir a un subsidi extraordinari, que s'abona mensualment, la quantia diària del qual -que en cap cas pot excedir la del salari mínim interprofessional (SMI)- és equivalent al 70% de la base de cotització del mes anterior al fet causant, dividida entre 30. Si es tracta d'una pèrdua parcial d'activitat, la quantia del subsidi es calcula de manera proporcional a aquesta reducció de jornada. Si l'empleat o l'empleada de la llar exercia diversos treballs, el subsidi escalcula sobre la suma de totes les bases de cotització, i també en aquest cas el límit conjunt és el de la quantia del'SMI. En tot cas, aquest subsidi és incompatible amb el d'incapacitat temporal i amb el permís retribuït recuperable regulat en el Reial decret llei 10/2020, de 29 de març, així com amb qualsevol activitat que generi a la persona perceptora uns ingressos que, sumats als del subsidi, superin l'SMI.
Pel que fa a la segona mesura, es crea un subsidi d'atur excepcional per a les persones que, sense tenir cobert el període mínim de cotització per accedir a una altra prestació o subsidi, han vist extingit el seu contracte de durada determinada -incloent-hi els d'interinitat, formatius i de relleu- de, almenys, dos mesos de durada, amb posterioritat a l'entrada en vigor de l'estat d'alarma declarat pel Reial decret 463/2020, de 14 de març. A aquest efecte, i considerant el caràcter no contributiu d'aquest subsidi excepcional, els beneficiaris han d'acreditar el requisit de manca de rendes establert en l'article 275 del TRLGSS, referit a rendes de qualsevol naturalesa superiors a l'SMI en còmput mensual. L'import d'aquest subsidi és de 430,27 euros –el 80% de l'IPREM vigent, establert en la disposició addicional 119 de la Llei 6/2018, de 3 de juliol-, i la durada és d'un mes, ampliable si així es determina per reial decret llei. Finalment, el subsidi excepcional és incompatible amb la percepció de qualsevol renda mínima, renda d'inclusió, salari social o ajudes anàlogues concedides per qualsevol administració pública.
Aquestes mesures entren en vigor el dia 2 d’abril de 2020.
