L’article 14.1.h de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (LGS), estableix entre les obligacions dels beneficiaris la d’adoptar les mesures de difusió que conté l’article 18.4 de la LGS, que disposa que els beneficiaris han de donar la publicitat adequada del caràcter públic del finançament de programes, activitats, inversions o actuacions de qualsevol tipus que siguin objecte de subvenció, en els termes establerts reglamentàriament.
La forma d’establir aquest mecanisme de difusió està regulada a l’article 31 del Reial decret 887/2006, de 21 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei general de subvencions (RLGS), quan diu que les bases reguladores de les subvencions han d'establir les mesures de difusió que ha d'adoptar el beneficiari d'una subvenció per donar la publicitat adequada al caràcter públic del finançament del programa, activitat, inversió o actuació de qualsevol tipus que sigui objecte de subvenció.
Aquestes mesures de difusió s'han d'adequar a l'objecte subvencionat, tant en la forma com en la durada, i pot consistir en la inclusió de la imatge institucional de l'entitat concedent, així com llegendes relatives al finançament públic en cartells, plaques commemoratives, materials impresos, mitjans electrònics o audiovisuals, o bé en mencions en mitjans de comunicació.
Si el beneficiari incompleix aquesta obligació, s'han d'aplicar les següents regles de l’article 31 del RLGS:
- a) Si és encara possible el compliment en els termes establerts, l'òrgan concedent ha de requerir al beneficiari perquè adopti les mesures de difusió establertes en un termini no superior a quinze dies, amb l'advertència expressa de les conseqüències es puguin derivar d'aquest incompliment per l'aplicació de l'article 37 de la Llei. No obstant això, no es pot adoptar cap decisió de revocació o reintegrament sense que l'òrgan concedent hagi donat compliment a aquest tràmit.
- b) Si per haver-se desenvolupat ja les activitats afectades per aquestes mesures, no n'és possible el compliment en els termes establerts, l'òrgan concedent pot establir mesures alternatives, sempre que aquestes permetin donar la difusió del finançament públic rebut amb el mateix abast que les acordades inicialment. En el requeriment que adreci l'òrgan concedent al beneficiari, s'ha de fixar un termini no superior a quinze dies per adoptar-lo, amb l'advertència expressa de les conseqüències que es puguin derivar d'aquest incompliment per l'aplicació de l'article 37 de la Llei.
En cas d’haver requerit al beneficiari la justificació de la difusió del finançament percebut, sense que aquest ho hagi acreditat, seria procedent el reintegrament de les quantitats percebudes i l'exigència de l'interès de demora corresponent, o bé a la pèrdua del dret a cobrar la subvenció, d’acord amb la causa establerta a l’article 37.1.d de la LGS, "Incompliment de l'obligació d'adoptar les mesures de difusió contingudes a l'apartat 4 de l'article 18 d'aquesta llei.”
En aquest mateix sentit ho estableix l’article 93 del RLGS, que indica que “És procedent el reintegrament per incompliment de l'adopció de les mesures de difusió del finançament públic rebut quan el beneficiari no adopti les mesures establertes a les bases reguladores ni les mesures alternatives proposades per l'Administració i establertes a l'article 31.3 d'aquest Reglament”.
Quan el compliment pel beneficiari o, si s'escau, l'entitat col·laboradora, s'aproximi de manera significativa al compliment total i aquests acreditin una actuació inequívocament tendent a satisfer els seus compromisos, la quantitat a reintegrar o a revocar és determinada per l'aplicació dels criteris enunciats en el paràgraf n de l'apartat 3 de l'article 17 de la LGS o, si escau, les establertes en la normativa autonòmica reguladora de la subvenció.
Per tant, per poder iniciar el procediment de reintegrament o de la pèrdua del dret a cobrar la subvenció, en primer lloc cal determinar l’import de la subvenció a reintegrar o a revocar. Si l’instrument regulador de la subvenció concreta els citats criteris de graduació en cas d’incompliment de la difusió del finançament per part del beneficiari, cal aplicar aquests criteris per determinar la quantitat que finalment hagi de percebre el beneficiari o, si escau, l'import a reintegrar.
Malgrat això, el contingut de la normativa en matèria de subvencions és insuficient, ja que no determina quina és la manera de procedir en els casos en què ni en les bases reguladores ni en la normativa reguladora de la subvenció s’hagin establert els criteris per modular el reintegrament o la pèrdua del dret a cobrar la subvenció. Davant l'absència d'aquests criteris, en molts casos s'ha hagut d'acudir als tribunals per expedir l'aplicació del principi de proporcionalitat, bé pel fet d'entendre que s'ha donat compliment a l'objectiu de la subvenció, bé perquè el seu compliment s'aproxima significativament al compliment total o, almenys, per acceptar un reintegrament o revocació parcial i proporcional a l'incompliment.
