2. Actuacions subjectes a l'obtenció de llicències urbanístiques
2.1 Actuacions subjectes a llicència urbanística
L'article 89.1 del ROAS estableix que resten subjectes a llicència prèvia els actes d'edificació i d'ús del sòl definits en la legislació urbanística vigent a Catalunya, excepte que la legislació sectorial ho estableixi altrament.
Estan subjectes a la llicència urbanística prèvia, amb les excepcions que estableix l’article 187 ter, els actes següents:
a) Els moviments de terra i les esplanacions dels terrenys.
b) Les parcel·lacions urbanístiques (la definició de parcel·lació urbanística es troba en l’article 191 del TRLUC).
c) La construcció d’edificis de nova planta i la intervenció en els edificis ja existents que, d’acord amb la legislació sobre ordenació de l’edificació, requereixen l’elaboració d’un projecte tècnic i la demolició total o parcial.
En conseqüència, quan aquests actes requereixen l’elaboració d’un projecte tècnic d’acord amb la Llei 38/1999, d’ordenació de l’edificació -és a dir, quan les obres estiguin dins el seu àmbit d’aplicació-, estan subjectes a llicència mentre que, quan no sigui exigible d’acord amb la normativa esmentada, el règim d’intervenció és el de comunicació prèvia.
d) La primera utilització i ocupació parcial dels edificis.
e) El canvi dels edificis a un ús residencial.
f) L’extracció d’àrids i l’explotació de pedreres.
g) L’acumulació de residus i el dipòsit de materials que alterin les característiques del paisatge.
h) La instal·lació d’hivernacles o instal·lacions similars, llevat que els murs perimetrals d’aquestes instal·lacions siguin inferiors a un metre d’alçària.
i) La tala de masses arbòries o de vegetació arbustiva.
j) L’obertura, la pavimentació i la modificació de camins rurals.
k) La constitució o modificació d’un règim de propietat horitzontal, simple o complexa.
l) Les obres puntuals d’urbanització no incloses en un projecte d’urbanització.
m) La instal·lació de cases prefabricades o instal·lacions similars, siguin provisionals o permanents.
n) La instal·lació d’infraestructures de serveis de subministrament d’energia, d’aigua, de sanejament, de telefonia o altres serveis similars, i la col·locació d’antenes o dispositius de telecomunicacions, excepte les infraestructures relatives a les xarxes públiques de comunicacions electròniques que, d’acord amb la legislació sobre telecomunicacions, estiguin subjectes al règim de declaració responsable que s’hi estableix.
o) Les instal·lacions de producció d'energia elèctrica, excepte les relatives a la instal·lació de panells solars fotovoltaics, en els termes que estableix l'article 9 bis.
p) La destinació dels habitatges a l'ús turístic als municipis amb problemes d'accés a l'habitatge i als municipis en risc de trencar l'equilibri de l'entorn urbà per una alta concentració d'habitatges d'ús turístic.
Així mateix, d’acord amb l’article 187.2 del TRLUC, també estan subjectes a llicència urbanística prèvia, amb les excepcions que estableix l’article 187 ter -a les quals més endavant es farà referència-, els actes següents:
- La intervenció en els béns sotmesos a un règim de protecció patrimonial cultural o urbanística.
- Els usos i les obres provisionals.
- Els actes a què fa referència l’article 187 bis, excepte els de les lletres g i i, que es duguin a terme en sòl no urbanitzable i urbanitzable no delimitat.
Aquests actes es corresponen amb els actes que en sòl urbà estan subjectes a comunicació prèvia, que es detallaran en l’apartat en què sigui objecte d’anàlisi.
Aquests actes són:
- Les obres d'urbanització incloses en els plans o els projectes d'urbanització.
- Les parcel·lacions urbanístiques incloses en els projectes de reparcel·lació.
- Els actes i les obres que s'han d'efectuar en compliment d'una ordre d'execució o de restauració, si no requereixen projecte tècnic o si l'ordre o l'acte que n'ordena l'execució subsidiària incorpora el projecte tècnic requerit.
- En sòl no urbanitzable i urbanitzable no delimitat:
Primer. Els moviments de terra, l'explanació de terrenys, l'obertura, la pavimentació i la modificació de camins rurals i la tala de masses arbòries o de vegetació arbustiva que s'executin a l'empara d'un instrument d'ordenació forestal o sota la intervenció de l'administració forestal i de l'administració competent en matèria de medi ambient.
Segon. La tala de masses arbòries o de vegetació arbustiva que s'executi sota la intervenció d'una administració competent en matèria de protecció del domini públic i de l'administració competent en matèria de medi ambient.
Finalment, tal com s’ha exposat anteriorment, a part dels actes que requereixen llicència municipal o comunicació prèvia, també hi ha determinades actuacions que per la poca entitat queden exonerades de qualsevol d'aquestes càrregues formals. A aquest respecte és important que, per garantir l'estabilitat i l'homogeneïtat en els criteris, aquests supòsits estiguin inclosos en la corresponent ordenança de llicències de què s’hagi pogut dotar l’ajuntament. En aquest sentit, l'article 16.2 de l’ordenança municipal de llicències urbanístiques de l’Ajuntament de Mataró disposa el següent:
"2. Queden exclosos d’intervenció municipal els actes de manteniment dels edificis, de poca entitat, que no afectin la imatge, des de la via pública, de l’edifici, com:
a) Manteniment de les parts no edificades de les finques, com:
- Neteja i desbrossament de parcel·les i solars
- Enjardinament de solars.
b) Manteniment puntual de l’interior dels edificis, no protegits pel Pla Especial del Catàleg del Patrimoni Arquitectònic, com:
- Pintat
- Reparació de fuites d’aigua
- Substitució puntual de fusteries, enrajolats, paviments i cel rasos."
2.2 Obres ordinàries promogudes per l'administració municipal
De conformitat amb l’article 8 del RPLU, els projectes d’obres locals ordinàries que promouen les administracions municipals i els organismes autònoms, les societats i altres ens que en són dependents, es tramiten i s’aproven de conformitat amb la legislació sobre règim local.
L'article afegeix que, mitjançant l’aprovació d’aquests projectes, l’òrgan competent controla l’adequació de les obres projectades a les determinacions de l’ordenament jurídic urbanístic i no necessiten llicència urbanística prèvia a l'execució material.
Tal com disposa l’article 8 del RPLU, els projectes d'obres locals ordinàries s'aproven de conformitat amb la legislació sobre règim local. Així, la regulació del procediment d’aprovació es troba en els articles 235 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (TRLMRLC) i 37 i següents del ROAS i consisteix en:
- Acord d’aprovació inicial.
- Informació pública del projecte de trenta dies com a mínim durant el qual es poden formular reclamacions i al·legacions. D'acord amb el que estableix l’article 83.2 la LPAC, s'ha de publicar com a mínim en el butlletí oficial de la província.
Simultàniament, s’ha de sotmetre a informe o autorització d’altres administracions, només quan així ho exigeixi la legislació sectorial i, si s’escau, s’ha de notificar individualment a les persones directament afectades que figurin en la relació de béns que s'hagin d'ocupar i expropiar.
- Aprovació definitiva del projecte per l'òrgan corresponent de l'ens local. L’acord d’aprovació definitiva del projecte s’ha de publicar al butlletí oficial de la província, al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i al butlletí informatiu local, si n’hi ha, i s’ha d’inserir al tauler d’anuncis de la corporació.
L’òrgan competent per a l’aprovació dels projectes d'obres locals ordinàries es disposa en la Llei 7/1985, reguladora de les bases de règim local (LRBRL), en concret en els articles 21.1.o i 22.2.ny. D’acord amb aquests articles, l’aprovació correspon a l’alcalde quan aquest sigui competent per contractar la inversió -en els termes de la disposició addicional segona de la LCSP- i s'hagi inclòs en el pressupost. Per contra, el ple l'ha d'aprovar quan sigui competent per contractar-la -de conformitat amb la disposició addicional segona de la LCSP- o bé quan encara no s'hagin establert en els pressupostos.
2.3 Obres promogudes per les administracions públiques
Per tant, aquestes obres resten subjectes a llicència municipal quan els promotors són òrgans de l'Estat, de la Generalitat o entitats locals, si aquestes no tenen la competència per atorgar-la.
1) Quan la legislació sectorial així ho disposi:
A tall d’exemple es pot citar l'article 20.2 del Decret legislatiu 2/2009, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de carreteres, que proclama que no és necessària llicència municipal en els casos següents: “Els projectes de carreteres i les obres de construcció i explotació d'aquestes i dels seus elements funcionals, pel fet que constitueixen obres públiques d'interès general, no estan sotmesos a llicència municipal ni als altres actes de control preventiu als quals es refereix l'article 236 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril.”
O bé també el Reial decret legislatiu 2/2011, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de ports de l'Estat i de la marina mercant, que en l'article 60 no subjecta a llicència municipal la construcció d'un nou port de titularitat estatal, obres d’ampliació o modificació, reparació o conservació en el domini públic portuari promogudes per les autoritats portuàries, perquè es consideren d'interès general.
2) Quan es tracti d’obres que siguin urgents i/o d’interès públic excepcional promogudes per l’Administració de la Generalitat o l’Administració general de l’Estat.
Les obres urgents promogudes per l'Administració de la Generalitat estan regulades en l'article 190 del TRLUC i l'article 9 del RPLU. D’acord amb aquest últim article, el conseller o consellera competent per raó de la matèria ha de trametre al municipi corresponent el projecte de què es tracti perquè informi sobre la seva conformitat amb el planejament urbanístic aplicable en el termini d’un mes.
L’informe municipal de conformitat o el transcurs del termini esmentat sense emetre’l habiliten per executar immediatament el projecte.
Si l’informe municipal és de disconformitat, el departament que promogui el projecte l’ha de trametre al conseller o consellera competent en matèria d’urbanisme, que l’ha d’elevar al Govern, amb l’informe previ de la Comissió de Política Territorial i d’Urbanisme de Catalunya, que l’ha d’emetre en el termini màxim de dos mesos.
El Govern ha de decidir si escau executar el projecte de manera immediata, supòsit en què ha d’ordenar la modificació o revisió del planejament urbanístic afectat d’acord amb els tràmits regulats a la Llei d’urbanisme.
En el cas de l’Administració general de l’Estat, es regula en la disposició addicional desena del text refós de la Llei del sòl, així com en l’article 10 del RPLU, amb un procediment bastant semblant a l’analitzat més amunt.
D’acord amb aquests articles, el ministre o ministra competent per raó de la matèria pot acordar la remissió a l'ajuntament corresponent del projecte de què es tracti, perquè en el termini d'un mes en notifiqui la conformitat o disconformitat amb l'ordenació urbanística en vigor.
En cas de disconformitat, el departament interessat ha de remetre l'expedient al titular del ministeri competent en matèria de sòl i habitatge, qui l'ha d'elevar al Consell de Ministres, previ informe de l'òrgan competent de la comunitat autònoma, que s'ha d'emetre en el termini d'un mes. El Consell de Ministres ha de decidir si escau executar el projecte i, en aquest cas, ha d'ordenar la iniciació del procediment d'alteració de l'ordenació urbanística que sigui procedent, conformement a la tramitació establerta en la legislació reguladora.
↑ Tornar a l'índex de la unitat