11. Règim sancionador
11.1 Infraccions i sancions urbanístiques
11.1.1 Infraccions urbanístiques
De conformitat amb l’article 211 del TRLUC i segons el principi de legalitat (art. 25 de la LRJSP), constitueixen infraccions urbanístiques totes les accions o les omissions tipificades com a tals per aquesta Llei, classifica en molt greus, greus i lleus.
Les infraccions urbanístiques molt greus estan regulades a l’article 213 del TRLUC:
- Els actes de parcel·lació urbanística, d’urbanització, d’ús del sòl i el subsol i d’edificació contraris a l’ordenament jurídic urbanístic que es duguin a terme en terrenys que el planejament urbanístic classifica o ha de classificar com a sòl no urbanitzable en virtut del que disposa l’article 32.a del TRLUC -especial protecció-, o en terrenys situats en qualsevol classe de sòl que el planejament urbanístic reserva per a sistemes urbanístics generals o bé per a sistemes urbanístics locals d’espais lliures, sistema viari o d’equipaments comunitaris esportius públics.
- La tala o l’abatiment d’arbres que comporti la desaparició d’espais boscosos o d’arbredes protegits pel planejament urbanístic.
- La vulneració, en més d’un 30%, en sòl urbà o urbanitzable delimitat, dels paràmetres imperatius establerts pel planejament urbanístic relatius a densitat d’habitatges, nombre d’establiments, sostre, alçària, volum, situació de les edificacions i ocupació permesa de la superfície de les finques o les parcel·les.
- La divisió o la segregació de terrenys en sòl no urbanitzable objecte d’algun règim de protecció especial, en contra de les determinacions d’aquesta Llei.
- La vulneració del règim d’usos i obres dels béns que el planejament urbanístic inclou en els catàlegs de béns protegits.
Les infraccions urbanístiques greus estan regulades a l’article 214 del TRLUC:
- Els actes de parcel·lació urbanística, d’urbanització, d’ús del sòl i el subsol i d’edificació que es duguin a terme en sòl no urbanitzable altre que el que el planejament urbanístic classifica o ha de classificar com a sòl no urbanitzable en virtut del que disposa l’article 32.a del TRLUC, o en sòl urbanitzable no delimitat, o en terrenys que el planejament urbanístic reserva per a sistemes urbanístics locals altres que els d’espais lliures, viari o d’equipaments comunitaris esportius públics.
- L’incompliment, en sòl urbà i en sòl urbanitzable delimitat, de les determinacions urbanístiques sobre urbanització, usos del sòl i del subsol i parcel·lació urbanística.
- La vulneració, en més d’un 10% i fins a un 30%, en sòl urbà o urbanitzable delimitat, dels paràmetres imperatius establerts pel planejament urbanístic relatius a densitat d’habitatges, nombre d’establiments, sostre, alçària, volum, situació de les edificacions i ocupació permesa de la superfície de les finques o les parcel·les.
- L’incompliment del deure de conservació de terrenys, urbanitzacions, edificacions, rètols i instal·lacions en general, en condicions de seguretat.
- La tala o l’abatiment d’arbres integrants d’espais boscosos o d’arbredes protegits pel planejament urbanístic que no comporti la desaparició d’aquests espais o arbredes.
- La divisió o la segregació de terrenys en sòl no urbanitzable que no sigui objecte de cap règim de protecció especial, o bé en sòl urbanitzable no delimitat, en contra de les determinacions d’aquesta Llei.
- La constitució d'un règim de propietat horitzontal o d'un complex immobiliari privat, o la seva modificació quan comporti un increment del nombre d'habitatges o d'establiments, i també les operacions que tinguin per objecte constituir més elements susceptibles d'aprofitament independent dels que s'hagin fet constar en una declaració d'obra nova precedent.
Les infraccions urbanístiques lleus estan regulades a l’article 215 del TRLUC:
a) L’incompliment, en sòl urbà i en sòl urbanitzable delimitat, de les determinacions urbanístiques sobre règim d’indivisibilitat de finques i sobre edificació.
b) La vulneració de l’ordenament jurídic urbanístic en sòl no urbanitzable no subjecte a protecció especial i en sòl urbanitzable sense planejament parcial definitivament aprovat, en els supòsits següents:
Primer. En matèria d’ús del sòl i del subsol, si l’actuació no comporta fer edificacions ni instal·lacions fixes.
Segon. En matèria d’edificació, si l’actuació consisteix en la construcció d’elements auxiliars o complementaris d’un ús o una edificació preexistents legalment implantats.
c) La vulneració, fins a un 10%, en sòl urbà o urbanitzable delimitat, dels paràmetres imperatius establerts pel planejament urbanístic relatius a densitat d’habitatges, nombre d’establiments, sostre, alçària, volum, situació de les edificacions i ocupació permesa de la superfície de les finques o les parcel·les.
d) L’incompliment del deure de conservació dels terrenys, les urbanitzacions, les edificacions, els rètols i les instal·lacions en general en condicions de salubritat i decòrum públic.
e) Els actes a què fan referència els articles 213 (infraccions molt greus) i 214 (infraccions greus) que siguin legalitzables i s’ajustin al que estableix l’article 216 del TRLUC -legalització efectiva.
f) Els actes de propaganda d’urbanitzacions, per mitjà d’anuncis, cartells, tanques publicitàries, fullets o cartes, per mitjans informàtics o per qualsevol altre sistema de divulgació o difusió que no expressin les dades referents a l’aprovació de l’instrument de planejament corresponent o que incloguin indicacions susceptibles d’induir els consumidors a error.
g) La tala o l’abatiment d’arbres sense la llicència urbanística corresponent, si l’exigeixen el planejament urbanístic o les ordenances municipals.
h) Els actes de parcel·lació, urbanització, edificació o ús del sòl conformes a la legislació i el planejament urbanístics que es duguin a terme sense el títol administratiu habilitador pertinent, sense efectuar la comunicació prèvia en substitució de la llicència urbanística requerida o sense ajustar-se al seu contingut.
11.1.2 Responsables
L’article 221 del TRLUC estableix que són responsables totes les persones físiques o jurídiques que incorrin en infracció urbanística amb les conductes, les obres i les actuacions respectives o bé mitjançant l'incompliment de llurs obligacions o de les ordres de les quals siguin destinatàries.
I precisa l’apartat tercer que, en les obres que s'executin sense llicència o amb inobservança de les clàusules d'aquesta, han de ser sancionats els propietaris, els promotors, els constructors o els empresaris de les obres i els tècnics directors de l'execució d'aquestes.
11.1.3 Sancions urbanístiques
El RPLU, en els articles 137 i següents, determina la sanció a imposar a partir de la fórmula següent:
- M = R·VS·G·C
En aquesta fórmula:
- M és l’import de la multa en euros, sense arrodonir.
- R és el mòdul regulador de la multa.
- VS és el volum edificat en metres cúbics o la superfície de sòl en metres quadrats afectats per la infracció urbanística.
- G és el factor relatiu a la gravetat de la infracció.
- C és el factor relatiu a les circumstàncies que modulen la responsabilitat.
El mòdul regulador -R- (art. 138.1 del RPLU) és el següent:
- Mòdul R = 50. Aquest mòdul s’aplica al volum de les obres afectades per una infracció urbanística. Tanmateix, quan les obres siguin desmuntables amb facilitat i traslladables a un altre indret per reutilitzar-les, s’ha d’aplicar el 75% del mòdul esmentat (o sigui 37,5) al seu volum edificat.
- Mòdul R = 10. Aquest mòdul s’aplica a la superfície de sòl afectada per una infracció urbanística, sense computar la superfície de sòl ocupada pels volums edificats que puguin resultar afectats per la mateixa infracció.
El volum -VS- (art. 138.2 del RPLU) de les obres afectades per una infracció urbanística es determina d’acord amb els criteris següents:
- S’ha de computar el volum edificat sota coberta, tant el situat per sobre de la superfície del sòl com en el subsol, tenint en compte que només computa el 50% del volum edificat semitancat exteriorment i el 25% del volum edificat sense cap paret de tancament exterior.
- Quan les obres no disposin de coberta, s’ha de computar el volum que resulti de multiplicar l’alçària, l’amplada i la fondària màximes corresponents.
- Quan la infracció no afecti íntegrament l’obra de què es tracti, només s’ha de computar la part del volum edificat que vulneri la legalitat urbanística.
- En el cas d’obres en curs d’execució, només s’ha de computar el volum efectivament edificat, d’acord amb els criteris establerts a les lletres a i b.
- Quan la infracció urbanística faci referència a l’omissió del deure legal de conservació i rehabilitació de les obres que estiguin en estat ruïnós, s’ha de computar el volum edificat íntegre de l’immoble afectat, llevat que només en resulti afectada una part estructuralment i funcionalment autònoma i separable de la part no afectada, supòsit en el qual només s’ha de computar aquella part.
- En el cas d’ús il·legal de les obres, s’ha de computar el volum edificat íntegre de l’immoble afectat o, si s’escau, de la part destinada a l’ús il·legal.
Addicionalment al que disposa aquest article, l’article 139 del RPLU estableix una sèrie de supòsits específics quan es tracta d’actes de parcel·lació, divisió o segregació de sòl; actes de propaganda d’urbanitzacions; omissió del deure legal de conservació i rehabilitació de les obres, altres que les que estiguin en estat ruïnós, i tanques, conduccions per al transport de fluids i altres obres disposades horitzontalment.
El resultat de les operacions matemàtiques indicades per a cada supòsit específic s’ha de multiplicar pels factors G, relatiu a la gravetat de la infracció, i C, relatiu a les circumstàncies que modulen la responsabilitat, per obtenir l’import de la multa en euros, sense arrodonir, que correspon.
Respecte al factor G, és 1 per a les infraccions lleus, 2 per a les infraccions greus i 4 per a les infraccions molt greus.
Finalment, pel que fa a les circumstàncies que modulen la responsabilitat, correspon un factor C igual a 1 quan no concorri cap circumstància i un factor C entre 0,75 i 1,25 quan concorrin circumstàncies atenuants i agreujants de conformitat amb la definició que conté l’article 136 del RPLU.
L’import de la sanció a imposar és el resultat obtingut de l’aplicació de la fórmula esmentada, si bé s’han de tenir en compte les circumstàncies següents:
- En cas que l’import obtingut sigui superior a les quanties màximes que estableix l’article 219 del TRLUC (3.000 euros per a les infraccions lleus, 150.000 euros per a les infraccions greus i 1.500.000 euros per a les infraccions urbanístiques molt greus), aquest s’ha de reduir fins que coincideixi amb la quantia màxima que correspongui segons la classe d’infracció de què es tracti.
- En cas que l’import obtingut sigui inferior a 300 euros, s’ha d’incrementar l’import fins que coincideixi amb aquesta quantia mínima.
- En cas que l’import obtingut se situï entre les quanties màxima i mínima a què fan referència les lletres a i b, s’ha d’arrodonir l’import al múltiple de 100 més pròxim per excés o per defecte, tenint en compte les quanties màxima i mínima esmentades.
- En cap cas la comissió d’una infracció urbanística pot resultar més beneficiosa per a la persona infractora que el compliment de les normes infringides; així, si el benefici econòmic obtingut per la persona infractora és superior al resultat de sumar la sanció que pertoqui d’acord amb el que s'ha Exposat, el cost de les mesures de restauració de la realitat física alterada i l’ordre jurídic vulnerat i la indemnització dels danys i perjudicis causats, s’ha d’incrementar l’import de la sanció fins a igualar la suma amb el benefici econòmic obtingut.
Càlcul de la sanció en un cas pràctic
M = R·VS·G·C
Cobert en SNU d'especial protecció
- V = Volum: 50 m2 x 3,5 = 175 m3
- R = 37,5 (construcció desmuntable, reducció 75% art. 138.1.a del RPLU)
- G = 4 (infracció molt greu, art. 140.1 del RPLU)
- C = 1 (no hi ha atenuants ni agreujants, art. 140.2 del RPLU)
- M = 175 x 37,5 x 4 x 1 = 26.250 €
Urbanització de l'entorn
- S = Superfícies: 20 m2
- R = 10 (no hi ha volum)
- G = 4 (infracció molt greu)
- C = 0,75 (poca entitat d'obra)
- M = 20 x 10 x 4 x 0,75 = 600 €
1.500.000).
Art. 217. TRLUC i articles 142 i 143 del RPLU: depèn de l’actuació dels responsables.
Art. 219.2. Càlcul del benefici obtingut: podria incrementar la sanció.
11.1.4 Reduccions de la sanció
Tal com reconeix de forma expressa el preàmbul del RPLU, el règim sancionador, a més dels efectes retributius que li són propis, no té una finalitat recaptatòria, sinó incentivadora de la restauració voluntària de la realitat física alterada i l’ordre jurídic vulnerat i de la indemnització dels danys i perjudicis causats per part de l'infractor. Per aquest motiu, l’article 142 del RPLU disposa una reducció de la multa per restauració i indemnització voluntàries.
D’acord amb aquest article, els responsables tenen dret a les reduccions següents:
a) Del 80%, si porten a terme voluntàriament l’execució i la indemnització corresponents abans que la resolució sancionadora sigui ferma en via administrativa.
b) Del 60%, si porten a terme voluntàriament l’execució i la indemnització corresponents després que la resolució sancionadora sigui ferma en via administrativa i abans que l’òrgan competent ordeni l’execució forçosa de la sanció.
Una qüestió controvertida és si addicionalment a aquestes reduccions també són aplicables les reduccions per reconeixement de responsabilitat i per pagament voluntari establertes a l’article 85 de la LPAC -la major part de la doctrina ho entén així, en tant que persegueixen finalitats diferents.
Finalment, un supòsit diferent en tant que no es tracta pròpiament d’una reducció, però que persegueix la finalitat esmentada d’aconseguir la restauració voluntària de la realitat física alterada, és la conversió d’una infracció urbanística molt greu o greu a lleu per la legalització efectiva que disposa l’article 216 del TRLUC.
D’acord amb aquest article, els actes tipificats com a infraccions greus o molt greus que siguin legalitzables constitueixen infracció urbanística lleu si, abans que recaigui la resolució sancionadora en el procediment corresponent, els presumptes infractors n'han instat en la forma deguda, davant l'administració competent, la legalització, i aquesta s'ha aprovat o autoritzat.
11.2 Procediment sancionador
La regulació del procediment sancionador és inclosa en la legislació sobre procediment administratiu comú, tant estatal com autonòmica, en el TRLUC i en el RPLU.
Els tràmits del procediment sancionador són els següents:
Tal com s’ha exposat en l'apartat 8.2.2 d'aquest temari, els procediments de protecció de la legalitat urbanística s’inicien d’ofici; en conseqüència, en ser el procediment sancionador un d’aquests, comença en tots els casos mitjançant la corresponent resolució d’incoació adoptada per l’òrgan competent.
De conformitat amb l’article 145 del RPLU, aquesta resolució d’inici ha d'anar acompanyada del plec de càrrecs corresponent, amb el contingut següent:
- La identificació de les persones físiques o jurídiques presumptament responsables dels fets investigats i el seu grau de participació.
- Els fets imputats individualment als presumptament responsables.
- La infracció urbanística que els fets imputats puguin constituir i les sancions aplicables.
- L’òrgan competent per sancionar la infracció urbanística.
- Si escau, les mesures de restauració de la realitat física alterada i l’ordre jurídic vulnerat susceptibles de ser adoptades i els danys i perjudicis que es puguin haver causat.
Aquesta resolució d’iniciació, juntament amb el plec de càrrecs, s’ha de notificar a les persones interessades perquè en un termini de quinze dies puguin formular, si així ho consideren, les al·legacions corresponents.
La LPAC (art. 64.3), que va entrar en vigor amb posterioritat al RPLU, disposa que el plec de càrrecs tingui caràcter excepcional en el sentit que si en el moment de dictar l'acord d'iniciació no existeixen elements suficients per a la qualificació inicial dels fets que el motiven, la qualificació es pot fer amb posterioritat mitjançant l'elaboració d'un plec de càrrecs.
En conseqüència, res impedeix que s’elabori el plec de càrrecs que disposa l’article 145 del RPLU sempre que l’acord d’incoació incorpori el contingut a què s’ha fet referència.
Així mateix, l’instructor, si ho considera pertinent, pot obrir un període probatori, que s'ha de regir per les normes contingudes en els articles 77 i 78 de la LPAC.
Un cop finalitzada la instrucció del procediment, l'instructor ha de formular la proposta de resolució corresponent, que ha de contenir (art. 146 del RPLU):
- La normativa aplicable al procediment instruït.
- L’òrgan competent per resoldre’l.
- Els fets imputats.
- Les persones responsables dels fets i les circumstàncies modificatives de la seva responsabilitat.
- La tipificació de la infracció urbanística comesa.
- La determinació de la multa que els correspon.
- Si escau, les mesures de restauració de la realitat física alterada i de l’ordre jurídic vulnerat que calgui adoptar i la determinació dels danys i perjudicis causats.
Ara bé, si els fets investigats en la tramitació del procediment no són constitutius d’una infracció urbanística, aquesta ha prescrit, no es poden determinar els responsables o se n’ha extingit la responsabilitat, l'instructor ha de proposar a l’òrgan competent per resoldre el procediment el sobreseïment i l’arxivament de les actuacions.
Així mateix, si en la tramitació d’un procediment sancionador es considera que els fets poden ser constitutius d’il·lícit penal, l’òrgan competent per incoar-lo els ha de comunicar a l’autoritat judicial i al Ministeri Fiscal. I, a la inversa, si l'instructor té coneixement que s’està tramitant un procés judicial penal pels mateixos fets, ha de suspendre el procediment sancionador fins que sigui comunicada la resolució judicial penal ferma que es dicti.
La proposta de resolució ha de ser notificada als interessats, als quals s’ha de donar un termini de deu dies d’audiència perquè puguin al·legar i presentar els documents i les justificacions que estimin pertinents.
Un cop finalitzat el tràmit d’audiència, l'instructor ha de trametre l’expedient a l’òrgan competent per resoldre el procediment. Aquest ha de sancionar l'infractor amb la multa que correspongui, excepte que es proposi el sobreseïment del procediment.
Segons l’article 151 del RPLU, el termini per fer efectiu el pagament en període voluntari és d’un mes des que la resolució sancionadora és executiva; això no obstant, s'interpreta que en l’Administració municipal no opera aquest termini sinó els que disposa la normativa tributària.
Un cop efectuada l’advertència prèvia i transcorregut el termini de pagament voluntari, l’òrgan competent ha d’ordenar l’execució forçosa de les sancions per mitjà del constrenyiment sobre el patrimoni, d’acord amb les normes reguladores del procediment de recaptació en la via executiva.
11.3 Prescripció de les infraccions i les sancions
L'article 227 del TRLUC diferencia entre la prescripció de les infraccions i la de les sancions.
Pel que fa a les infraccions, el termini de prescripció és de sis anys per a les molt greus, de quatre anys per a les greus i de dos anys per a les lleus, comptant-se des de la data en què s’hagi comès la infracció, excepte en els casos en què es persisteixi d’una manera continuada en la conducta constitutiva d’infracció, que es computa a partir del finiment o el cessament de l’activitat il·lícita.
Les sancions imposades per la comissió d’infraccions urbanístiques prescriuen al cap de tres anys si són molt greus, de dos anys si són greus i d'un any si són lleus.
Per acabar, és important destacar que en els supòsits d’infracció lleu per legalització efectiva (art. 216.1 del TRLUC), els terminis de prescripció de la infracció són els corresponents a la gravetat de la infracció originària.
↑ Tornar a l'índex de la unitat
