Totes les llicències urbanístiques per executar obres han de fixar un termini per començar-les i un altre per acabar-les en funció de l’entitat de les obres projectades (art. 189 del TRLUC).

D’acord amb l’article 37.3 del RPLU, la persona titular d’una llicència urbanística per a l’execució d’obres ha de lliurar a l’administració atorgant una còpia de l’acta d’inici d’obres estesa per la direcció facultativa de les obres i, posteriorment, una còpia del certificat final d’obres expedit per aquesta mateixa direcció. Si les obres autoritzades no requereixen direcció facultativa per executar-les, les còpies de l’acta i del certificat esmentats han de ser substituïdes per una declaració responsable de la persona titular de la llicència urbanística.

La pròrroga s’obté per la meitat del termini de què es tracti, d’acord amb els següents requisits procedimentals:

• S’ha de sol·licitar abans d'exhaurir-se els terminis establerts.
• S’ha de justificar el motiu d’endarreriment de l’inici o la finalització de les obres.

L’ajuntament ha d’emetre la corresponent resolució d’atorgament o denegació, sense que en cap cas es vegi afectada pels acords de suspensió de llicències establerts en l’article 73 del TRLUC.

La llicència urbanística caduca si transcorre el termini per començar les obres o el termini per acabar-les, incloent-hi les pròrrogues corresponents, i no s'han començat o no s'han acabat. A aquest efecte, el document de la llicència ha d'incorporar aquest advertiment.

Segons la doctrina tradicional i la jurisprudència, perquè es produeixi la caducitat de la llicència han de concórrer dos requisits: un de material (transcurs del termini) i un altre de formal (la declaració de caducitat per l'òrgan competent per a l'atorgament de la llicència).

No obstant això, l’article 38.2 del RPLU estableix que "La manca de declaració de caducitat de la llicència urbanística no faculta les persones que intervenen en el procés d’execució de les obres per iniciar-les o prosseguir-les més enllà dels terminis habilitats per la llicència ni, en conseqüència, les eximeix de les responsabilitats administratives que es puguin derivar de l’execució d’obres executades fora dels terminis esmentats".

No obstant això, la jurisprudència ha declarat que perquè operi aquest automatisme cal que l’advertiment de caducitat s’hagi fet constar a la llicència.

Pel que fa a la declaració formal de caducitat, l'òrgan municipal competent l’ha de declarar amb l'audiència prèvia de la persona titular.

Si la llicència urbanística ha caducat, les obres no es poden iniciar ni prosseguir si no se'n demana i se n'obté una de nova, ajustada a l'ordenació urbanística en vigor.

Tal com s’ha exposat anteriorment -en concret en l’apartat relatiu a les característiques de les llicències urbanístiques-, aquestes tenen caràcter real, i el seu objecte és verificar l'exercici de les facultats atorgades per l'ordenament urbanístic als titulars de drets dominicals, sense que es tinguin en compte les circumstàncies personals dels sol·licitants.

Aquest caràcter objectiu del control a través de la llicència té com a conseqüència la transmissibilitat d'aquesta (art. 86 del ROAS).

En determinades ocasions pot ser complexa la participació de les dues parts implicades, com assenyala la Sentència del TSJ de Madrid de 15 de gener de 2004, ben il·lustrativa, segons la qual:

Un cop transcorregut el termini d’un mes des de la comunicació sense haver-se notificat la no procedència de la transmissió per part de l’ajuntament, aquesta es considera plenament eficaç. Si no hi ha comunicació, els subjectes intervinents en la transmissió són responsables solidaris dels danys que es puguin derivar de l’actuació.

↑ Tornar a l'índex de la unitat

← Inici | Unitat 5 →