De conformitat amb l’article 104 del RPLU, l’exercici de la potestat de protecció de la legalitat urbanística correspon a l’administració municipal.

Així mateix, aquest exercici també correspon al departament competent en matèria d’urbanisme -en l’actualitat, del Departament de Territori- respecte de les vulneracions de la legalitat urbanística que puguin ser constitutives d’infraccions greus o molt greus.

Des d’aquesta òptica, l’article 104.3 del RPLU estableix una sèrie de principis i criteris a tenir en compte quan es produeixi una vulneració de la legalitat urbanística que pugui ser constitutiva d’una infracció greu o molt greu:

L’article 105 del RPLU disposa que quan el departament competent en matèria d’urbanisme tingui coneixement d’una presumpta vulneració de la legalitat urbanística, ha de comunicar a l’administració municipal corresponent els fets que poden vulnerar-la, amb còpia dels documents de què disposi relatius a aquests fets.

Aquesta petició no vincula l'òrgan competent per iniciar el procediment, si bé ha de comunicar a l'òrgan que l'hagi formulat els motius pels quals, si escau, no és procedent la iniciació (art. 61.2 de la LPAC).

Ara bé, si hi ha una vulneració que pugui ser constitutiva d’una infracció urbanística greu o molt greu, el departament competent en matèria d’urbanisme pot requerir l’administració municipal en qualsevol moment perquè, en un termini no inferior a deu dies ni superior a un mes, incoï el procediment de protecció de la legalitat urbanística vulnerada. Un cop transcorregut aquest termini sense que l’administració municipal atengui el requeriment, l’òrgan competent del departament pot incoar el procediment corresponent (art. 106.1 del RPLU).

A més, si la vulneració que pot ser constitutiva d’una infracció greu o molt greu té lloc en sòl no urbanitzable o en terrenys que el planejament urbanístic reserva per a sistemes urbanístics generals, respecte de la qual no consti que l’administració municipal estigui tramitant un procediment de protecció de la legalitat urbanística, el departament competent en matèria d’urbanisme pot incoar el procediment corresponent sense necessitat d’efectuar el requeriment previ a què s’ha fet referència en l’apartat anterior (art. 106.2 del RPLU).

En els dos supòsits referits, és a dir, els establerts en els articles 106.1 i 106.2 del RPLU, i amb la finalitat de no duplicar procediments, si el departament competent en matèria d’urbanisme incoa un procediment de protecció de la legalitat urbanística vulnerada, ha de comunicar la resolució d’iniciació a l’administració municipal que pertoqui i, posteriorment, la resolució que posi fi al procediment.

Respecte als òrgans competents i centrant-nos evidentment en l’àmbit municipal, el RPLU diferencia entre òrgans competents per incoar procediments de protecció de la legalitat urbanística vulnerada i òrgans competents per resoldre'ls.

L’òrgan competent per incoar el procediment també ho és per adoptar les mesures provisionals que consideri oportunes durant la seva tramitació (art. 107.2 del RPLU).

Pel que fa a la resolució d’aquests procediments, els articles 108 i 109 del RPLU diferencien si aquests comporten o no la imposició de sancions d’infraccions urbanístiques.

En el cas d’infraccions urbanístiques concurrents, l’òrgan competent per resoldre és el competent respecte de la infracció urbanística comesa més greu.

Finalment, si en el procediment de protecció de la legalitat urbanística vulnerada, conjuntament amb la imposició de la sanció, es pretén determinar els danys i perjudicis causats i ordenar les corresponents mesures de restauració de la realitat física alterada, l’òrgan competent per sancionar ho és també per imposar les mesures esmentades (art. 109.3 del RPLU).

↑ Tornar a l'índex de la unitat

← Inici | Unitat 8 →