Saltar al contingut principal

De l'administració en paper a l'administració digital

Nombre de lectures: 0

← Mòdul 6 | Apèndix →

7. La cooperació interadministrativa i la interoperabilitat

Introducció a la cooperació interadministrativa i la interoperabilitat

Ja estem arribant al final del curs sobre administració digital! Només ens falta parlar sobre una de les utilitats més importants dels mitjans electrònics i que alhora constitueix un fonament de l’administració digital: la cooperació interadministrativa i la interoperabilitat.

Fins ara hem vist l’impacte de l’ús dels mitjans electrònics en les relacions entre les administracions públiques i la ciutadania. En aquest mòdul, centrarem la nostra atenció en l’ús dels mitjans electrònics en les relacions entre aquestes administracions públiques.

En concret, parlarem sobre l’intercanvi de dades entre administracions públiques a través de mitjans electrònics, sobre la reutilització de les aplicacions i la transferència de tecnologia entre administracions públiques, i sobre la interoperabilitat.

Tot això també té un impacte en la ciutadania. Pensem, per exemple, que, gràcies a l’intercanvi de dades entre administracions públiques, els ciutadans i les ciutadanes ens estalviem haver de portar documents d’una administració a una altra o d’haver de facilitar informació que ja està en poder d’una altra administració pública.

Com ja dèiem en el primer mòdul, per garantir la relació entre les administracions públiques a través d’aquests mitjans, és necessari que els seus sistemes d’informació es puguin entendre. La manera de garantir-ho és a través de la interoperabilitat.

Tanmateix, tal com podrem observar al llarg d’aquest mòdul, la interoperabilitat i, en general, la relació entre les administracions públiques a través de mitjans electrònics no és únicament una qüestió tècnica. Hi ha aspectes jurídics i organitzatius que també cal tenir en compte, per tal que les administracions públiques es puguin relacionar entre elles a través de mitjans electrònics.


↑ Tornar a l'índex del mòdul

7.1 Les relacions electròniques entre administracions públiques

Com dèiem, les administracions públiques s’han de relacionar entre elles i amb altres òrgans, organismes o entitats dependents a través de mitjans electrònics. Les administracions públiques, quan es relacionen a través de mitjans electrònics, han de garantir l’autenticació i la identificació de:

  • Les entitats emissores i de les persones al seu servei, responsables de la comunicació.
  • Les entitats receptores de la informació.
  • La constància de les comunicacions en els registres respectius de la seguretat, la integritat i la disponibilitat de les dades i els documents transmesos.

A Catalunya, les comunicacions, les tramitacions i les trameses de documentació entre l’Administració de la Generalitat, els ens que en depenen, els ens locals i altres institucions del sector públic de Catalunya s’han d’efectuar preferentment a través de l’extranet de les administracions públiques catalanes, gestionada pel Consorci Administració Oberta de Catalunya.

Aquesta extranet és la plataforma EACAT, que proporciona un servei de tramitació interadministrativa a totes les administracions públiques catalanes, de manera que totes poden relacionar-se en un entorn segur i generant evidències de les comunicacions. L’EACAT va néixer el 2003, amb la finalitat de reduir la correspondència postal i el suport en paper en les comunicacions entre els ajuntaments i la Generalitat. El 2018 es van produir 890.000 comunicacions entre administracions públiques a través d’aquesta plataforma.

Una manifestació concreta de la relació electrònica entre administracions públiques és per a l’intercanvi de dades.

És habitual que, en l’exercici de les seves funcions, les administracions públiques necessitin dades que estan en poder d’altres administracions públiques, com ara les relatives a la identitat, l’empadronament o si s’està al corrent de les obligacions tributàries. En el passat, era la persona interessada l’encarregada d’aportar aquestes dades a cada administració pública. Això generava una càrrega tant a l’interessat o interessada que havia de traslladar les dades d’una administració pública a una altra, com a la mateixa administració pública posseïdora de les dades que havia d’anar generant certificats de les dades cada cop que li sol·licitaven.

L’administració digital suposa un canvi radical en aquesta qüestió i, a més, permet garantir el dret a no aportar dades que estiguin en poder d’una administració pública que reconeix la legislació vigent. Això exigeix que siguin les administracions públiques les que s’hagin d’intercanviar les dades.

L’intercanvi de dades s’ha de fer de manera que es garanteixi la seguretat, la integritat i la confidencialitat de les dades. També cal garantir la protecció de les dades personals i, en especial, que l’interessat o interessada hagi prestat el seu consentiment perquè les seves dades és puguin comunicar d’una administració pública a una altra o que una llei així ho prevegi.

Entre altres aspectes, el Reglament d'actuació i funcionament del sector públic desenvolupa la transmissió de dades entre administracions públiques, i disposa que les transmissions de dades efectuades a través de les xarxes corporatives establertes a aquest efecte, tenen la consideració de certificats administratius.

També estableix que les plataformes d’intermediació de dades han de deixar constància de la data i l'hora en què es va produir la transmissió i el procediment, el tràmit o l'actuació al qual es refereix la consulta.

El Reial decret llei 14/2019, de 31 d’octubre, pel qual s’adopten mesures urgents per raons de seguretat pública en matèria d’administració digital, contractació del sector públic i telecomunicacions també va modificar algunes normes reguladores de l’intercanvi de dades entre administracions públiques per garantir-ne la utilització adequada.

En primer lloc, es preveu que per motius de seguretat els sistemes d’informació i comunicacions per a la recollida, l’emmagatzematge, el processament i la gestió de dades de població (com ara el cens electoral o els padrons municipals d’habitants), de dades fiscals o de dades dels sistemes de salut, entre d’altres, s’han d’ubicar dins del territori de la Unió Europea.

En segon lloc, es prohibeix que les administracions públiques que han accedit a les dades d’una altra administració pública puguin dur a terme un tractament ulterior d’aquelles dades per a finalitats incompatibles amb la finalitat per a la qual es van recollir inicialment les dades personals.

En tercer lloc, s’estableix que l’administració pública cessionària de les dades ha de comunicar a l’administració pública cedent que vol dur a terme un tractament per a una finalitat compatible als efectes que pugui comprovar la compatibilitat. També es disposa que l’Administració General de l’Estat pot suspendre la transmissió de dades a altres administracions públiques per raons de seguretat nacional de manera cautelar pel temps estrictament indispensable per a la seva preservació.

A Catalunya, ja tenim una llarga experiència en l’intercanvi de dades entre administracions públiques. Des de fa anys, el Consorci Administració Oberta de Catalunya promou el servei Via Oberta, que és una plataforma que permet la transmissió telemàtica de dades i documents electrònics procedents de les diferents administracions i institucions públiques, la qual cosa ha possibilitat la substitució de l’aportació de certificats i altres documents en suport paper.

Cal tenir present que el 2018, a través d’aquesta plataforma, es van intercanviar més de 20 milions de dades i documents, la qual cosa ha suposat un estalvi xifrat en 93 milions d’euros.

En el Catàleg de dades i documents interoperables a Catalunya es recullen el conjunt de dades i documents que poden intercanviar les administracions públiques catalanes, tant entre elles com amb la resta d’administracions públiques de l’Estat, com per exemple l’Agència Estatal de l’Administració Tributària, la Tresoreria General de la Seguretat Social o la Direcció General de la Policia. En l’actualitat, aquest catàleg està format per pràcticament un centenar de dades.

Finalment, hem de comentar que la connexió entre les administracions públiques es fa a través de la xarxa SARA (Sistemas de Aplicaciones y Redes para las Administraciones). SARA és una infraestructura de telecomunicacions que permet connectar de manera segura les administracions locals i autonòmiques amb l’Administració General de l’Estat i des d’aquesta amb les institucions europees, mitjançant una xarxa privada virtual. A Catalunya, el Consorci AOC és l’encarregat de gestionar l’accés a la xarxa SARA de totes les administracions catalanes.


↑ Tornar a l'índex del mòdul

7.2 La reutilització de sistemes i aplicacions

La reutilització de sistemes i aplicacions constitueix un instrument per aconseguir més eficiència i estalvi de recursos econòmics i també de temps en el desenvolupament de l’administració digital, ja que permet aprofitar les aplicacions dissenyades per unes administracions públiques per a unes altres i compartir els serveis. A més, la reutilització de sistemes i aplicacions facilita la interoperabilitat entre les administracions públiques.

Per facilitar la reutilització de les aplicacions, les administracions han de posar a disposició de la resta d’administracions públiques les aplicacions desenvolupades pels seus serveis o que hagin estat objecte de contractació i en siguin titulars dels drets de propietat intel·lectual. Per fer més transparent el funcionament de l’Administració pública o perquè es fomenti la incorporació de la ciutadania a la societat de la informació, aquestes aplicacions poden ser declarades de fonts obertes.

Tanmateix, la reutilització de les aplicacions no és voluntària. En efecte, avui en dia les administracions públiques, abans d’adquirir, desenvolupar o mantenir una aplicació, hauran de consultar al directori general d’aplicacions si hi ha alguna solució disponible per a la reutilització.

El directori depèn i ha de ser mantingut per l’Administració General de l’Estat. En aquest directori hi han de constar tant les aplicacions disponibles de l’Administració General de l’Estat com també les d’altres administracions públiques que constin en els directoris integrats d’aplicacions de la resta d’administracions. Aquests altres directoris han de ser compatibles i estar interconnectats amb el directori general de l’Administració General de l’Estat.

El Centre de Transferència de Tecnologia és el portal on l’Administració publica té el seu directori general d’aplicacions per afavorir la reutilització de solucions per a totes les administracions públiques.

En el cas que hi hagi una solució disponible al directori, les administracions públiques estaran obligades a utilitzar-la, llevat que la no reutilització sigui més eficient i es justifiqui així.

Les administracions públiques poden permetre la reutilització lliure de les aplicacions que posin a disposició d’altres administracions públiques, però també poden acordar la repercussió del cost d’adquisició o fabricació de les aplicacions cedides.

El Reglament d'actuació i funcionament del sector públic, a més de desenvolupar els elements establerts en la Llei 39/2015, disposa com a novetat que, quan una administració pública consulti al directori d’aplicacions si hi ha solucions disponibles per reutilitzar-les, ha d’incorporar les conclusions de la consulta a l’expedient de contractació que, si escau, es tramiti, i concretar-hi que no hi ha solucions disponibles que puguin satisfer totalment o parcialment les seves necessitats, de manera que es justifiqui que no es pot reutilitzar cap aplicació o no es pot fer de manera eficient i que sigui necessari contractar-ne.

En el cas de Catalunya, tenim una llarga experiència en la reutilització de les aplicacions i, com vam veure en el primer mòdul, aquest és un aspecte que defineix el model català d’administració digital. Com ja sabem, una part important de la reutilització d’aplicacions a Catalunya es canalitza a través del Consorci Administració Oberta de Catalunya, que ofereix a les administracions públiques catalanes solucions tecnològiques com ara el registre d’entrada i sortida (ERES), les notificacions electròniques (e-Notum), la gestió de representacions (Representa), la seu electrònica (SEU-e), les licitacions electròniques (e-Licita) o l’arxiu (iArxiu).


↑ Tornar a l'índex del mòdul

7.3 La interoperabilitat

Tancament del mòdul 7

En aquest mòdul hem parlat de la relació entre les administracions públiques a través dels mitjans electrònics.

Hem comentat que avui en dia les administracions públiques s’han de relacionar entre elles i amb altres òrgans, organismes o entitats dependents a través de mitjans electrònics. Quan ho fan, han de garantir la seguretat i la integritat de les dades i els documents transmesos.

A Catalunya, les comunicacions, les tramitacions i les trameses de documentació entre l’administració de la Generalitat, els ens locals i altres institucions del sector públic es realitzen a través de l’EACAT.

Una manifestació concreta de la relació electrònica entre administracions públiques és per a l’intercanvi de dades. Aquest intercanvi permet garantir el dret a no aportar dades que estiguin en poder de l'Administració i estalviar molts recursos públics.

En aquest mòdul també hem parlat de la reutilització de sistemes i aplicacions i dels seus avantatges. També hem vist que, avui en dia, la reutilització de les aplicacions no és voluntària, atès que abans d’adquirir, desenvolupar o mantenir una aplicació, les administracions públiques hauran de consultar el directori general d’aplicacions per veure si hi ha alguna solució disponible per reutilitzar-les i, si escau, justificar que és més eficient no reutilitzar-les. També hem observat que, en el cas de Catalunya, tenim una llarga experiència en la reutilització de les aplicacions a través del Consorci Administració Oberta de Catalunya.

Finalment, hem parlat d’interoperabilitat i hem explicat breument que els criteris i les recomanacions en matèria de seguretat, conservació i normalització de la informació estan fixats a l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat i a les Normes Tècniques d’Interoperabilitat que el desenvolupen.

Bé, aquí acaba el curs sobre administració digital. Esperem que hagi estat d’interès i utilitat i que tothom s’animi a participar activament en el procés de transformació i innovació de les administracions públiques.

Fins la propera!


↑ Tornar a l'índex del mòdul

Dades actualitzades d'ús d'EACAT i Via Oberta

Material complementari

Qüestionari autoavaluatiu del mòdul 7

Torna a munt
× Tanqueu els crèdits
Autoria i llicència

Autor: Agustí Cerrillo

El disseny del curs en el format original (MOOC) i l'elaboració dels vídeos el 2019 va anar a càrrec de Homuok SL. El disseny del format actual ha anat a càrrec del Servei de Formació per a la Generalitat, EAPC.

La imatge de la portada és de Gerd Altmann i s'ha obtingut a Pixabay.

L'Escola d'Administració Pública de Catalunya, amb la voluntat de contribuir a la lliure difusió del coneixement i d'acord amb el que estableix la Recomanació de la Comissió Europea sobre gestió de la propietat intel·lectual, difon aquests materials sota una llicència creative commons by-nc-sa. N'autoritza doncs el seu ús amb la condició de:

  • citant-ne font i autoria;
  • amb finalitats no comercials;
  • per fer-ne obres derivades que compleixin les condicions anteriors i es difonguin amb el mateix tipus de llicència.

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons