← Preguntes més rellevants | ← Mòdul 1 | ← Inici del curs
Preguntes més rellevants
1. L'Administració digital
1.1 Transformació digital
Per l'experiència que m'està donant l'intent de transformació en la meva administració, trobo que caldria comentar més que l'administració digital només és un mitjà, una eina, i que no és suficient per fer l'administració més oberta, més transparent, més eficaç, etc. Com es diu en el mòdul 1, només és un facilitador.
D'altra banda, l'entrevista del vídeo Futur de l'administració digital m'ha generat alguns neguits:
- Una administració que s'avanci al que jo (persona individual) necessito.
- No saber quina administració presta el servei. Això fa més difícil assumir la responsabilitat.
En relació amb les qüestions que comentes, et recomano la lectura del Pla d’acció d’administració electrònica 2016-2020 de la Unió Europea.
Segons el Pla d’acció, el 2020 les administracions públiques haurien de ser "obertes, eficients i integradores, i prestar serveis públics digitals sense fronteres, personalitzats, fàcils d'utilitzar i d'extrem a extrem a tota la ciutadania i les empreses de la UE."
Entre els principis que han d’inspirar les iniciatives d’administració digital destaca el de la versió digital per defecte, segons el qual “les administracions públiques haurien de prestar serveis en forma digital (incloent-hi la informació llegible per màquina) com a opció preferida (i deixar altres canals oberts per als qui estiguin desconnectats per elecció o necessitat). A més, els serveis públics s'haurien de prestar a través d'un únic punt de contacte o finestreta única, i a través de diferents canals”.
1.2 Acompanyament en la transformació digital
En els primers mòduls parleu de l'acompanyament per part del Consorci AOC a les administracions que vulguin fer la transformació digital. Podríeu donar-me'n més informació?
Podeu trobar més informació en aquest enllaç, i en general al web del Consorci Administració Oberta de Catalunya.
1.3 Sobre tecnologies disruptives ("blockchain")
Tinc curiositat per saber en quins aspectes o àmbits de l'administració electrònica s'està valorant la implantació del blockchain. Algú en coneix alguna experiència?
Encara hi ha poques iniciatives per incorporar el blockchain a les administracions públiques.
A l'Aragó, el Govern autonòmic està implantant l’ús d’aquesta tecnologia a la contractació pública, com explica aquesta notícia. També hi ha altres projectes per utilitzar el blockchain en l’àmbit de la identificació o dels registres administratius.
Podeu trobar més informació i una anàlisi de diverses experiències a l’informe de Francesco Pignatelli, 2019 Blockchain for digital government. An assessment of pioneering implementations in public services, Sevilla, Commissió Europea, Joint Research Centre.
Algú em sap dir que és el blockchain de manera que s'entengui? Sobretot si en teniu exemples. N'he vist algun exemple sobre bancs i que elimina els intermediaris, però no ho acabo de veure clar, sobretot l'aplicació a l'administració pública.
Les cadenes de bloc (blockchain) són registres digitals distribuïts i descentralitzats de transaccions agrupades en blocs signats criptogràficament i encadenats entre si, que n'impedeixen la modificació.
Les cadenes de bloc permeten fer transaccions entre diferents usuaris sense la necessitat que intervingui un intermediari o una autoritat que garanteixi la confiança entre si.
A les administracions públiques ja s’està utilitzant aquesta tecnologia amb caràcter experimental amb finalitats com ara identificar persones, intervenir en processos de participació ciutadana, tramitar licitacions públiques o verificar la integritat o la immutabilitat de documents.
Podeu aprofundir en aquesta tecnologia i els seus usos a les administracions públiques en els documents següents:
1.4 Entrada en vigor de la Llei 39/2015
Tenia entès que el "gruix" de la Llei ja estava en vigor (octubre del 2018), i que la moratòria de 2 anys només feia referència a la disposició final setena (punt d'accés únic, registre de funcionaris habilitats, registre electrònic, etc). Per contra, al vídeo es diu clarament que el "gruix" de la llei serà exigible a partir de l'octubre del 2020. No sé si "ser exigible" en aquest cas té el mateix valor o significat que "entrar en vigor", per mi no, però… ara no sé quina resposta triar!
El vídeo fa referència a l’entrada en vigor de la regulació relativa a l’ús dels mitjans electrònics, que en la major part, d’acord amb el que disposa la disposició final setena de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, no produirà efectes fins al 2 d’octubre de 2020.
Jo també tinc dubtes sobre els efectes que té la moratòria en l'administració:
- Si un subjecte a què fa referència l’article 14.2 i 14.3 presenta la sol·licitud presencialment, les administracions públiques l'han de requerir perquè la repari a través de la presentació electrònica, encara que no estiguin preparades per fer-ho?
- Si amb aquest mateix subjecte, l'administració no es relaciona electrònicament, en pot sortir perjudicada?
- Una persona titular, obligada o no a la comunicació electrònica, es pot negar a aportar dades al·legant que ja estan en poder de l'administració pública?
És lògic que es plantegin dubtes sobre els efectes de la disposició final setena de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, perquè no és sistemàtica ni coherent amb el conjunt de la norma.
Dit això, cal tenir present que l’obligació de relacionar-se amb les administracions públiques a través de mitjans electrònics per a determinats subjectes és vigent des de l’entrada en vigor de la Llei.
D'altra banda, també s’ha de recordar que la disposició transitòria quarta disposa que mentre no entrin en vigor les determinacions relatives al registre electrònic, les administracions públiques han de mantenir els mateixos canals, mitjans o sistemes electrònics vigents relatius a les matèries esmentades, que permetin garantir el dret de les persones a relacionar-se electrònicament amb les administracions. Cal entendre que aquests canals també han de permetre als subjectes obligats complir l'obligació d’utilitzar els mitjans electrònics.
Finalment, respecte al dret a no presentar dades i documents que ja estiguin en poder de les administracions públiques o que hagin estat elaborats per aquestes, cal entendre’l, d’una banda, en el sentit que les administracions públiques no poden exigir aquestes dades i, de l’altra, que les persones interessades s'han de poder negar a facilitar-les, tot i que, en la pràctica, no sigui habitual.
En relació amb la qüestió ja plantejada en el fòrum sobre la moratòria de vigència plena de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, fins al 2 d'octubre de 2020, pel que fa a la tramitació electrònica, podries respondre'm una qüestió que ens trobem sovint? Si la interposició d'un recurs per part d'una persona jurídica (per tant, subjecte obligat a tramitar electrònicament) es fa en paper:
- L'acceptem i el tramitem?
- Requerim que es presenti electrònicament?
- Atès el caràcter preclusiu dels terminis d'interposició dels recursos, quina seria la data de presentació que consideraríem vàlida a l'efecte del mes que té la persona interessada per interposar el recurs?
A aquest respecte, cal tenir en compte el que disposa l’article 68.4 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre: “Si algun dels subjectes a què fa referència l’article 14.2 i 14.3 presenta la sol·licitud presencialment, les administracions públiques han de requerir la persona interessada perquè la repari a través de la presentació electrònica. A aquest efecte, es considera com a data de presentació de la sol·licitud aquella en què s’hagi dut a terme l’esmena”.
L'article 68 de la Llei 39/2015 fa referència a les sol·licituds, i no tracta sobre la regulació de la interposició del recurs, i a més inclou el principi antiformalista (article 115.2).
Això no obstant, hi ha elements que permeten interpretar que també és aplicable a la interposició del recurs administratiu, com ara el principi de bona fe, atès que, efectivament, la persona interessada ja havia intervingut en el procediment administratiu utilitzant els mitjans electrònics. I també el caràcter supletori que pot tenir l'article 68 en relació amb la interpretació de la regulació de l'article 115.
De totes maneres, com es desprèn dels paràgrafs anteriors, no és una qüestió que tingui una única resposta.
1.5 Decret 76/2020, de 4 d'agost, d'Administració digital
El Decret 76/2020, de 4 d’agost, d’Administració digital de la Generalitat de Catalunya, entenc que només és aplicable per aquesta Administració. En podrien fer ús els ens locals, com a referència normativa? O la millor opció seria agafar-la com a model per al reglament que pugui fer un ajuntament?
El Decret 76/2020, de 4 d'agost, d'Administració digital s’aplica només a l’Administració de la Generalitat. En particular, l’article 2 disposa el següent:
"Aquest Decret s'aplica:
- a) Als departaments de l'Administració de la Generalitat de Catalunya.
- b) Als organismes públics i entitats de dret públic vinculats o dependents de l'Administració de la Generalitat.
- c) Als consorcis adscrits a l'Administració de la Generalitat.
2. Els títols I i II d'aquest Decret, així mateix, s'apliquen:
- a) A les fundacions en què és majoritària la presència o la participació de l'Administració de la Generalitat o de les entitats esmentades a l'apartat 1, directament o indirectament.
- b) A les associacions i les societats constituïdes exclusivament per l'Administració de la Generalitat.
- c) Als concessionaris de serveis públics i les corporacions de dret públic en l'exercici de potestats administratives quan així ho disposi el seu títol concessional o ho aprovin llurs òrgans de govern.
3. Als efectes d'aquest Decret s'entén per Administració de la Generalitat els subjectes que consten en l'apartat 1 d'aquest article."
Si bé aquesta norma es podria prendre com a model a l’hora d’elaborar una norma local d’administració digital, probablement seria més útil agafar com a model l’Ordenança tipus de transparència i Administració electrònica de Localret o l’Ordenanza reguladora del procedimiento administrativo común electrónico en la Administración local, pensades específicament per a les entitats locals.
