← Preguntes més rellevants | ← Mòdul 3 | ← Inici del curs
Preguntes més rellevants
3. Drets i obligacions de la ciutadania
3.1 Dret a relacionar-se amb les administracions públiques per mitjans electrònics
Respecte de quines persones tenen dret a relacionar-se amb les administracions públiques a través de mitjans electrònics, entenc que les persones jurídiques en realitat no poden, perquè a la pràctica sempre ho fan a través d'un representant, que és una persona física, no?
Les persones jurídiques estan obligades a relacionar-se a través de mitjans electrònics amb les administracions públiques per efectuar qualsevol tràmit d’un procediment administratiu, encara que es puguin relacionar a través d’un representant.
No em queda clara una qüestió sobre com es poden relacionar les persones físiques amb les administracions públiques. Tinc clar que poden escollir la manera de relacionar-se amb l'Administració en qualsevol moment (multicanalitat), però si opten per fer-ho presencialment ho han de fer obligatòriament a les oficines d'assistència en matèria de registre (OAMR), o poden anar a l'oficina corresponent de la seva localitat a fer el tràmit?
En l'annex del Decret de l'Administració digital s'indica que només hi haurà OAMR a les capitals de província i en alguns serveis territorials.
Per exemple, una persona física de Berga que es vol relacionar presencialment amb el SOC, pot anar a l'Oficina de Treball de Berga? O s'haurà de desplaçar a una OAMR?
La pregunta que formules no té una resposta concreta i específica en la legislació vigent.
Això no obstant, tingueu present que l’article 16 de la Llei 39/2015 de manera genèrica diu que “els documents que les persones interessades dirigeixin als òrgans de les administracions públiques es poden presentar […] A les oficines d’assistència en matèria de registres”, sense cap especificació.
En qualsevol cas, cal tenir en compte que les oficines d’assistència en matèria de registre faciliten diversos serveis a les persones que no estan obligades a utilitzar els mitjans electrònics, com ara la identificació per un funcionari o funcionària habilitat o el registre de documents presentats en paper. Us recomano que vegeu el llistat de funcions que recull l’article 40 del Decret 76/2020, d’Administració digital o l’article 22 de l’Ordenança tipus de transparència i administració electrònica de Localret.
D'altra banda, cal tenir present que els registres han d’estar interconnectats i han de ser interoperables, de manera que les sol·licituds o els documents presentats en un registre s'han de poder remetre a qualsevol Administració pública.
Tanmateix, aquestes oficines no substitueixen altres canals d’atenció presencial a la ciutadania, tot i que les oficines d’atenció presencial poden dur a terme les funcions d’assistència en matèria de registres, com per exemple disposa, en el cas de l’Administració de la Generalitat, l’article 40 del Decret d’Administració digital.
3.2 Obligació de relacionar-se electrònicament amb les administracions públiques
L'article 14.2.c de la Llei 39/2015 obliga a relacionar-se electrònicament a qui exerceix una activitat professional per a la qual es requereixi la col·legiació obligatòria, per als tràmits i les actuacions que efectuï amb les administracions públiques. El dubte és el següent: si un advocat presenta una sol·licitud en representació d'una persona física, ho ha de fer per mitjans electrònics per la seva qualitat d'advocat o, tractant-se d'una representació voluntària i atès que el seu representat és una persona física, la pot presentar presencialment?
La redacció de l'article 14.2 de la Llei 39/2015 és una mica ambigua i permet diverses interpretacions. Al meu entendre, podem distingir tres supòsits:
- 1) Si l'advocat presenta una sol·licitud a l’administració pública està obligat a utilitzar els mitjans electrònics.
- 2) Si l’advocat presenta una sol·licitud en nom d’una persona obligada, també hi estarà obligat.
- 3) En canvi, si l'advocat presenta la sol·licitud en nom d’una persona física que no hi estigui obligada, entenc que en aquest cas no hi estarà obligat, ja que la persona interessada és la persona física.
Tot i que pot semblar que la norma deixi força clar que les persones jurídiques tenen l'obligació, però no el dret, de relacionar-se amb l'administració per mitjans electrònics, mostro només un parell de tràmits administratius que han de fer les empreses per, entre d'altres, obtenir una llicència comercial de la Generalitat o una llicència d'obres en un ajuntament:
Si llegim la informació que donen sobre el procediment, no sembla pas que sigui obligatòria la relació per mitjans electrònics, ans al contrari, sembla que se'n dedueix que el tràmit habitual (per defecte) és presencial i documental. Evidentment, les empreses (o els particulars) poden presentar la documentació i tenir la relació per mitjans electrònics i la Generalitat o l'ajuntament els ho hauran d'acceptar. Però el que la norma (i el test d'avaluació) anomenen "obligació", en aquests casos (molts, potser fins i tot majoritaris) es converteix en l'exercici d'un dret, ja que l'administració els ofereix el canal presencial (o postal) com a canal de relació, però ha d'acceptar la relació per mitjans electrònics si l'empresa els fa servir. Per què? Perquè és un dret, no? Si no fos un dret, no li acceptarien.
Gràcies pels exemples que has compartit!
Efectivament, de la lectura d’aquesta informació es podria arribar a la conclusió que comentes. Tanmateix, al meu entendre, el contingut d’aquests dos webs està condicionat pel fet que les administracions públiques encara no han desplegat tot el que disposa la Llei 39/2015, i mentrestant es permet a les persones jurídiques i a la resta d’ens obligats la tramitació dels procediments a través d’altres canals diferents de l’electrònic.
En qualsevol cas, el contingut de l’obligació que disposa l’article 14.2 de Llei 39/2015 és clar respecte a l'obligació de determinats subjectes de relacionar-se a través de mitjans electrònics.
1) En el mòdul el professor Cerrillo només diu que per reglament l'administració pot obligar determinats col·lectius de persones físiques a relacionar-s'hi amb mitjans electrònics, mentre que al test doneu per bo "per reglament i per llei". Per què?
2) Les persones obligades a relacionar-se amb l'administració per mitjans electrònics també tenen el dret a fer-ho. Considero que el dret és per a les persones físiques i jurídiques. En canvi, el test dona per bo únicament les persones físiques no obligades. L'obligació no s'encabeix dintre del dret?
L'article 14.3 de la Llei 39/2015 disposa que "reglamentàriament, les administracions poden establir l’obligació de relacionar-s'hi a través de mitjans electrònics per a determinats procediments i per a certs col·lectius de persones físiques […]".
Això no obstant, aquesta determinació no és obstacle perquè una altra llei també pugui establir aquesta obligació per a determinats col·lectius de persones. Per exemple, la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic, estableix que la presentació d’ofertes i sol·licituds de participació s’ha de fer utilitzant mitjans electrònics (disposició addicional quinzena).
Respecte a la qüestió de si les persones obligades a relacionar-se amb l’administració per mitjans electrònics tenen dret a fer-ho, si estan obligades no tenen aquest dret, ja que no poden decidir si utilitzen o no els mitjans electrònics, sinó que ho han de fer en qualsevol cas.
Es diu que l'obligació de relacionar-se amb les administracions públiques a través de mitjans digitals es pot establir per llei o per reglament. Però la Llei 39/2015, en l'article 14.3, diu que: "Reglamentàriament, les administracions poden establir l’obligació de relacionar-s'hi a través de mitjans electrònics per a determinats procediments i per a certs col·lectius de persones físiques que per raó de la seva capacitat econòmica, tècnica, dedicació professional o altres motius quedi acreditat que tenen accés als mitjans electrònics necessaris o en disposin."
Tot i que, efectivament l'article 14.3 de la Llei 39/2015 disposa que "reglamentàriament, les administracions poden establir l’obligació de relacionar-s'hi a través de mitjans electrònics per a determinats procediments i per a certs col·lectius de persones físiques […]", aquesta determinació no és obstacle perquè una altra llei també pugui establir aquesta obligació a determinats col·lectius de persones.
Per exemple, la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic, estableix que la presentació d’ofertes i sol·licituds de participació s’ha de fer utilitzant mitjans electrònics (disposició addicional quinzena).
Als apunts diu que l'obligació de relacionar-se amb les administracions públiques a través de mitjans electrònics es pot establir per reglament. Enlloc especifica que sigui també per llei.
L'article 14.3 de la Llei 39/2015 disposa que "reglamentàriament, les administracions poden establir l’obligació de relacionar-s'hi a través de mitjans electrònics per a determinats procediments i per a certs col·lectius de persones físiques […]".
Això no obstant, aquesta determinació no és obstacle perquè una altra llei també pugui establir aquesta obligació a determinats col·lectius de persones. Per exemple, la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic, estableix que la presentació d’ofertes i sol·licituds de participació s’ha de fer utilitzant mitjans electrònics (disposició addicional quinzena).
L'incompliment de l'obligació per part d'un empleat públic de relacionar-se amb l'Administració per mitjans electrònics en un procediment en el qual és part, segons l'article 14.2.e de la LPAC, podria donar lloc a responsabilitat disciplinària? En alguna norma s'estableix com a infracció l'incompliment d'aquesta obligació o es tipifica com a falta?
No em consta que s'hagi tipificat cap sanció en aquest sentit.
En qualsevol cas, cal tenir en compte que el funcionari o la funcionària és qui patirà les conseqüències de no usar els mitjans electrònics quan té l'obligació de fer-ho.
A aquest respecte, l'article 16.8 de la Llei 39/2015 disposa que "No es tenen per presentats al registre els documents i la informació el règim especial dels quals estableixi una altra forma de presentació". L’article 68.4 disposa que “Si algun dels subjectes a què fa referència l’article 14.2 i 14.3 presenta la sol·licitud presencialment, les administracions públiques han de requerir a la persona interessada que la repari a través de la presentació electrònica. A aquests efectes, es considera com a data de presentació de la sol·licitud aquella en què s’hagi dut a terme l’esmena”.
La legislació especifica algunes conseqüències de l'incompliment de l'obligació d'usar els mitjans electrònics, tot i que cal tenir en compte que l’article 68.1 s’estableix per al supòsit que es requereixi a la persona interessada que repari la falta o adjunti els documents preceptius. En particular es disposa que “si no ho fa, es considera que desisteix de la seva petició”.
Finalment, en relació amb aquesta qüestió, resulta d'interès el que disposa l'article 12.5 del Decret 220/2014, de 12 de desembre, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament d'Administració Electrònica de la Comunitat Valenciana: "5. Si es dona l’obligació de comunicació o relació electrònica, la regulació que concrete esta obligació haurà de determinar expressament les conseqüències del seu incompliment i els possibles efectes de la presentació d’escrits, comunicacions o documentació en suport no electrònic, entre estes, el possible requeriment per a l’esmena."
3.3 Accés electrònic quan es tracta d'entitats de dret privat vinculades o dependents de les administracions públiques
Les entitats de dret privat (societats mercantils, fundacions del sector públic, etc.) incloses en l'article 2.2.b de la Llei 39/2015, no són administració pública. Aquesta Llei estableix que queden subjectes a les disposicions d'aquesta norma que "específicament es refereixi a aquestes".
Les disposicions sobre el registre electrònic fan referència a les administracions públiques. Això vol dir que una entitat de dret privat, per exemple, una fundació del sector públic, no es veu afectada per tota aquesta regulació relativa als registres electrònics, notificacions electròniques, etc.?
Les entitats de dret privat vinculades o dependents de les administracions públiques estan subjectes a la Llei 39/2015 i la Llei 40/2015 quan exerceixin potestats administratives i en tot allò que s’hi refereix específicament. Tot i això, aquestes entitats no tenen la condició d’administració pública (art. 2.3).
La regulació dels diferents instruments electrònics (registre electrònic d’apoderaments, registre electrònic, notificació electrònica, seu electrònica, etc.), només fa referència a les administracions públiques o als organismes públics vinculats o dependents de les administracions, i no a les entitats de dret privat.
