← Preguntes més rellevants | ← Mòdul 4 | ← Inici del curs
Preguntes més rellevants
4. Accés digital a les administracions públiques
4.1 Portal d'internet enfront de seu electrònica
Jo no acabo de veure la diferència entre el portal d'internet i la seu electrònica.
Es defineix el portal d’internet com l’espai digital d’accés a la informació i als serveis que les administracions públiques ofereixen a través de mitjans electrònics, i la seu electrònica, com l’adreça digital que dona accés a la informació i als serveis de les administracions públiques a través de la xarxa.
Quin n'és l'element diferenciador?
Si bé la Llei 40/2015, com anteriorment la Llei 11/2007, defineix la seu electrònica com una adreça electrònica, tant la doctrina com la pràctica de les administracions públiques generalment identifiquen la seu electrònica com un punt d'accés electrònic a la informació i als serveis públics, i la reconeixen com un espai virtual, un portal, accessible a través d'una adreça electrònica.
Tot això ens porta a observar la coexistència de dos conceptes de seu electrònica. D'una banda, un concepte estricte, que coincideix amb el que disposa l'article 39 de la LRJSP, que es refereix a l'adreça electrònica. De l'altra, un concepte ampli, que és el que s'observa en la pràctica, descrit acadèmicament i per diverses normes de desenvolupament, que s'identificaria amb l'espai virtual de l'administració pública que la LRJSP reconeix com a portal o punt d'accés.
Aquesta distinció no és merament terminològica o conceptual, sinó que té conseqüències importants en la mesura que la regulació de la seu electrònica defineix diferents elements que en condicionen significativament el disseny i el funcionament.
4.2 Dubtes sobre la seu electrònica
He d'entendre que tots els portals que difonen dades de l'administració són seu electrònica?
El dubte plantejat és lògic si es té en compte la definició poc precisa de "seu electrònica" que fa la Llei 40/2015, i també la pràctica diversa de les administracions públiques.
En principi, el portal de transparència no és una seu electrònica, però generalment és accessible a través seu. Això no obstant, es pot donar la circumstància que alguna administració pública inclogui el portal de transparència a la seva seu electrònica o el doti de les mateixes característiques que té la seu. També pot passar que dades que s’han de difondre a través del portal de transparència també siguin accessibles a través de la seu electrònica.
4.3 Portal de transparència
Fent una recerca per internet he trobat el text següent:
"Portal de transparència
L'instrument per fer accessible la informació a la ciutadania és el portal de la transparència, un espai web on s'ha de publicar la informació de les administracions públiques.
Hi ha dos portals de transparència: el de la Generalitat de Catalunya, Transparència Gencat, que recull les dades d'aquesta Administració i dels organismes que en depenen, i el que aplega la informació dels altres subjectes de tot Catalunya, Transparència Catalunya —a més de l’Administració de la Generalitat, com ara l'Administració local, les universitats públiques, els partits polítics i l’administració corporativa (col·legis professionals, cambres de comerç i acadèmies), les organitzacions empresarials i sindicals, les associacions, fundacions i altres entitats privades i els grups d’interès professionals.
Data d'actualització: 09.07.2018"
Voldria saber si aquests portals i els seus noms continuen vigents.
La informació relativa a l’Administració de la Generalitat es difon a través del portal http://governobert.gencat.cat/ca/transparencia/.
Transparència Catalunya és el portal de difusió d’informació de tots els subjectes obligats per la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. És gestionat per l’Administració de la Generalitat de Catalunya. Actualment, a través d’aquest portal és pot accedir als portals de transparència de l’Administració de la Generalitat, dels ens locals, de les universitats, de l’administració corporativa i també d'altres entitats, com ara partits polítics o organitzacions empresarials i sindicals.
4.4 Mecanismes d’alerta sobre dades actualitzades al portal de transparència
Voldria saber què vol dir que els portals de transparència han de tenir "mecanismes d’alerta sobre les dades que s’han actualitzat". N'hi ha prou que el portal indiqui a cada bloc de contingut la data de la darrera actualització?
Efectivament, la Llei 19/2014, de 29 de desembre, disposa que l’Administració pública ha de garantir que la informació es difon de manera constant i s’actualitza permanentment “amb la indicació expressa de la data en què s’ha actualitzat per darrera vegada i, si és possible, de la data en què s’ha de tornar a actualitzar”.
4.5 Dades obertes
Què són les dades obertes i què són les dades llegibles per màquina?
En parlar de dades obertes i de reutilització de la informació pública és freqüent parlar de dades llegibles per màquina per referir-se a les dades que poden ser processades fàcilment per un ordinador.
Aquesta expressió s’utilitza, entre d’altres, en l’article 5 de la Llei 37/2007 (modificat per la Llei 18/2015, de 9 de juliol), quan disposa que “les administracions i els organismes del sector públic han de facilitar els seus documents en qualsevol format o llengua en què estiguin prèviament, però també han de procurar, sempre que això sigui possible i apropiat, proporcionar-los en format obert i llegible per màquina”.
Les dades obertes poden ser llegides per una màquina? Podríeu posar-ne un exemple? Puc entendre que hi hagi programaris que llegeixin les dades, però una màquina… se'm fa estrany! Moltes gràcies!
Les dades llegibles per màquina són dades que estan estructurades en formats que són fàcilment processables per un ordinador.
En aquesta direcció, la Directiva (UE) 2019/1024 del Parlament Europeu i del Consell de 20 de juny de 2019, relativa a les dades obertes i la reutilització de la informació del sector públic, defineix les dades llegibles per màquina com el “format d'arxiu estructurat que permeti a les aplicacions informàtiques identificar, reconèixer i extreure amb facilitat dades específiques, incloent-hi les declaracions fàctiques i la seva estructura interna”.
Serien un exemple de dades llegibles per màquina les que tenen formats com l’XML o CSV.
En podeu trobar una explicació més detallada en aquest enllaç.
4.6 Finestreta única
La finestreta única permet fer tots els tràmits administratius independentment de l’administració responsable del tràmit?
En termes generals, les finestretes úniques només permeten fer tràmits respecte a una única administració pública, tot i que podrien ser possibles altres opcions, que a la pràctica no es donen.
