Pensions dels funcionaris de classes passives l’any 2020

Els empleats públics, ja sigui en l'àmbit de l'Administració general de l'Estat o en el de les comunitats autònomes, els ens locals o les universitats públiques, mantenen una estructura dual pel que fa a la protecció social. D'una banda, tot el personal laboral de les administracions públiques, en tant que treballadors per compte d'altri sotmesos a la normativa laboral -encara que amb peculiaritats que es deriven de l'Estatut bàsic de l'empleat públic (EBEP)-, està inclòs en el règim general de la Seguretat Social. Però, a més, l'article 136 del text refós de la Llei general de la Seguretat Social inclou expressament en el règim general de la Seguretat Social els següents empleats públics:

• El personal civil no funcionari de les administracions públiques i de les entitats i els organismes vinculats o dependents d'aquestes, sempre que no estiguin inclosos en virtut d'una llei especial en un altre règim obligatori de previsió social.
• El personal funcionari al servei de les administracions públiques i de les entitats i els organismes vinculats o dependents d'aquestes, incloent-hi el seu període de pràctiques, tret que estiguin inclosos en el règim de classes passives de l'Estat o en un altre règim en virtut d'una llei especial.
• El personal funcionari de nou ingrés en totes les administracions públiques a partir de l'1 de gener del 2011.
• Els funcionaris de l'Estat transferits a les comunitats autònomes que hagin ingressat o ingressin voluntàriament en cossos o escales propis de la comunitat autònoma de destinació, qualsevol que sigui el sistema d'accés.
• Els alts càrrecs de les administracions públiques i de les entitats i els organismes vinculats o dependents d'aquestes, que no tinguin la condició de funcionaris públics.
• Els membres de les corporacions locals i els membres de les juntes generals dels territoris històrics forals, cabildos insulars canaris i consells insulars balears que exerceixin els seus càrrecs amb dedicació exclusiva o parcial, respectant en tot cas el que disposen els articles 74 i 75 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local.

Però, malgrat que la majoria dels empleats públics, com hem vist, ja estan inclosos en el règim general de la Seguretat Social, es manté el denominat règim especial de funcionaris públics per a tots els qui no es troben en cap de les situacions que hem descrit anteriorment. Majoritàriament, aquest règim inclou funcionaris de l'Administració general de l'Estat ingressats abans de l'1 de gener del 2011, si bé també trobem casos en les administracions autonòmiques, locals i universitàries.

Aquest règim especial de funcionaris públics es caracteritza, quant a les pensions, per una normativa -Reial decret legislatiu 670/1987, de 30 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de classes passives de l'Estat- i una gestió específiques, que conformen el denominat sistema de classes passives de l'Estat. Per a aquests funcionaris, l'import de les seves pensions no es determina a partir de les seves retribucions, sinó en funció d'havers reguladors que les normes anuals de pressupostos estableixen per a cada grup o subgrup. En absència de llei de pressupostos generals de l'Estat per al 2020, el Reial decret llei 1/2020, de 14 de gener, pel qual s'estableix la revaloració i el manteniment de les pensions i les prestacions públiques del Sistema de Seguretat Social, ha fixat aquests havers reguladors per a l'any 2020:

Per tant, un funcionari o una funcionària de classes passives que accedeixi a la pensió de jubilació, per exemple, l'any 2020, haurà de determinar el seu haver regulador en funció del grup o el subgrup al qual pertanyi. En el cas que al llarg de la seva vida professional hagués pertangut a diferents grups o subgrups, s'haurà d'efectuar un exercici de proporcionalitat en funció del temps de permanència en cadascun d'aquells. Per determinar, finalment, la quantia de la seva pensió, s'haurà d'aplicar a l’haver regulador resultant el percentatge que sigui procedent en funció del temps de prestació de serveis del funcionari o la funcionària, tenint en compte que l'import de la pensió màxima per a l'any 2020 és de 37.566,76 euros anuals. Aquests percentatges són els següents:

Els funcionaris públics de classes passives que hagin ingressat a l'Administració abans de l'1 de gener del 1985 hauran d'aplicar els índexs de proporcionalitat i multiplicadors que recull el Reial decret llei 1/2020, per determinar el corresponent haver regulador.

Cal assenyalar que també a classes passives és aplicable l'any 2020 el percentatge addicional de pensió a les dones -recordem la important Sentència de 12 de desembre de 2019, Assumpte C-450/18, que qüestiona aquesta restricció per raó de sexe i que hem tingut ocasió de comentar en l'apunt del 8 de gener del 2020- que hagin tingut fills naturals o adoptats i siguin beneficiàries de pensions de jubilació o retir de caràcter forçós o per incapacitat permanent per al servei o inutilitat o viduïtat causades a partir de l'1 de gener del 2016 en el règim de classes passives de l'Estat. Aquest complement, que té amb caràcter general naturalesa jurídica de pensió pública, consisteix en un import equivalent al resultat d'aplicar a la pensió que correspongui reconèixer un percentatge determinat en funció del nombre de fills nascuts o adoptats amb anterioritat al fet causant de la pensió, segons l'escala següent:

1. En el cas de 2 fills: 5%.
2. En el cas de 3 fills: 10%.
3. En el cas de 4 o més fills: 15%.

També és aplicable el 2020 el percentatge addicional en cas de prolongació de l'activitat en servei actiu per part del funcionari o la funcionària. Així, per cada any complet de serveis efectius a l'Estat, entre la data en què va complir 65 anys i la del fet causant de la pensió, la quantia de la qual es determina en funció dels anys de serveis acreditats en la primera de les dates indicades, l'escala és la següent:

1. Fins a 25 anys de serveis efectius a l'Estat, el 2%.
2. Entre 25 i 37 anys de serveis efectius a l'Estat, el 2,75%.
3. A partir de 37 anys de serveis efectius a l'Estat, el 4%.

En aquests casos, si la quantia de la pensió amb l'increment supera el límit màxim de percepció de pensions públiques (2.683,34 euros/mes per a l'any 2020), es pot rebre una quantia addicional que sumada a la pensió no pot ser superior, en haver-hi regulador del grup/subgrup A1 (3.013,14 euros/mes per a l'any 2020).

Per acabar i donar una idea de l’abast d’aquest sistema de classes passives de l’Estat, les dades en quant a nombre de pensions abonades al mes de desembre del 2019 són les següents:

Tercera taula

Font: Ministeri d’Hisenda