El Butlletí Oficial de l’Estat de 30 de desembre de 2021 va publicar el Reial decret llei 32/2021, de 28 de desembre, de mesures urgents per a la reforma laboral, la garantia de l'estabilitat en l'ocupació i la transformació del mercat de treball, que inclou importants reformes en diferents normes, i molt especialment en la normativa laboral. Per aquesta raó es coneix aquesta norma com "reforma laboral". No obstant això, aquesta reforma laboral ha introduït també modificacions i novetats en matèria de Seguretat Social, entre les quals destaquen les següents:
1. Increment de la cotització dels contractes temporals de poca durada
Es modifica l'article 151 del vigent TRLGSS, que estableix que els contractes de durada determinada inferior a 30 dies tenen una cotització addicional a càrrec de l'empresari quan finalitzin. Aquesta cotització addicional es calcula multiplicant per tres la quota resultant d'aplicar a la base mínima diària de cotització del grup 8 del règim general de la Seguretat Social per a contingències comunes el tipus general de cotització a càrrec de l'empresa per a la cobertura de les contingències comunes.
D'aquesta manera, el càlcul el mes de gener de 2022 és el següent:
- Base mínima del grup 8: 37,53 euros diaris.
- Multipliquem aquest import per 3: 37,53 x 3 = 112,59 euros.
- A aquest import, li apliquem el tipus empresarial per a les contingències comunes: 112,59 X 23,6% = 26,57 euros.
La quantitat a ingressar, amb caràcter addicional a la cotització ordinària, en aquests casos, és de 26,57 euros i s'ha d'efectuar quan finalitza el contracte. Aquesta quantitat és independent de la durada del contracte i la norma no distingeix entre contractacions a jornada completa i contractes a temps parcial. Finalment, aquesta cotització addicional no s'aplica als contractes de substitució -antics contractes d'interinitat, ja que aquest contracte desapareixerà el 31 de març de 2022- ni als contractes que siguin celebrats amb treballadors inclosos en el sistema especial per a treballadors per compte d'altri agraris, en el sistema especial per a empleats de llar o en el règim especial per a la mineria del carbó.
2. Cotització dels contractes formatius en alternança
Es tracta d'una nova modalitat contractual, que es podrà celebrar a partir del 31 de març de 2022 i que substitueix els anteriors contractes per a la formació i l'aprenentatge, que es mantenen vigents i es poden continuar celebrant fins al 30 de març de 2022. En aquests nous contractes per a la formació en alternança, regulats en l'article 11.2 del TRLET, quan se celebrin a temps complet, l'empresari està obligat a cotitzar a la Seguretat Social per la totalitat de les contingències de la Seguretat Social, en els termes següents:
- Quan la base de cotització mensual per contingències comunes, determinada conformement a les regles establertes en el règim de la Seguretat Social que correspongui, no superi la base mínima mensual de cotització del règim general, l'empresari ha d'ingressar mensualment a la Seguretat Social les quotes úniques que determini per a cada exercici la corresponent llei de pressupostos generals de l'Estat. En aquests moments, aquestes quotes fixes són les següents: 54,73 euros per contingències comunes -45,63 euros, a càrrec de l'empresari i 9,10 euros, a càrrec del treballador-; 6,28 euros per contingències professionals i 3,46 euros per al Fons de Garantia Salarial, aquestes dues últimes a càrrec íntegrament de l'empresari. A això cal afegir la quota de desocupació que correspongui amb caràcter ordinari, que s'aplica sobre la base mínima de cotització. En aquests casos, la base de cotització a l'efecte de prestacions és la base mínima mensual.
- Quan la base de cotització mensual per contingències comunes superi la base mínima mensual de cotització, la quota a ingressar està constituïda pel resultat de sumar les quotes úniques a les quals ens hem referit anteriorment i les quotes resultants d'aplicar els tipus de cotització que corresponguin a l'import que excedeixi la base de cotització de la base mínima indicada anteriorment. En aquests casos, la base de cotització a l'efecte de prestacions és la base real del treballador.
Finalment, als contractes formatius en alternança els són aplicables els beneficis en la cotització a la Seguretat Social establerts per als contractes per a la formació i l'aprenentatge.
3. Base de cotització dels treballadors d'empreses contractistes i subcontractistes
Es modifica l'article 42 del TRLET, i s'estableix que el conveni col·lectiu aplicable a les empreses contractistes i subcontractistes és el del sector de l'activitat desenvolupada en la contracta o subcontracta, amb independència de l'objecte social o forma jurídica, tret que existeixi un altre conveni sectorial aplicable conformement al que disposa el títol III. No obstant això, quan l'empresa contractista o subcontractista compti amb un conveni propi, cal aplicar-lo, en els termes que disposa l'article 84.
Es tracta d'una novetat molt significativa, perquè la reforma laboral ha modificat l'article 84 del TRLET, apartat segon, de manera que actualment el conveni col·lectiu d'empresa ja no té prioritat aplicativa sobre el sectorial pel que fa a la quantia del salari base i els complements salarials. D'aquesta manera, es vol evitar que un treballador d'una empresa contractista o subcontractista tingui pitjors condicions salarials que les que tindria el de l'empresa principal si ocupés un lloc de treball com el seu. Un exemple, entre molts altres, de reivindicació d'aquesta mesura durant molt de temps és el del col·lectiu de les cambreres de pis en establiments d'hostaleria.
Per tant, les bases de cotització d’aquestes persones han de prendre com a referència, com a mínim, la dels salaris del conveni sectorial aplicable.
4. El mecanisme RED i la protecció per desocupació dels treballadors afectats
La reforma laboral ha creat un mecanisme de flexibilitat i estabilització d'ocupació, denominat mecanisme RED, regulat en el nou article 47 bis del TRLET. Es tracta de la possibilitat de recórrer a mecanismes de reducció de jornada o suspensió de contractes de treball quan, prèvia declaració de la mesura per part del Consell de Ministres, es donin conjuntures macroeconòmiques generals desfavorables o bé canvis permanents en un sector que demanin una transició professional. En el primer cas, les mesures es poden adoptar durant un any, mentre que en el segon poden arribar als dos anys.
En aquests casos, les persones afectades que vegin reduïdes les seves jornades de treball o suspesos els seus contractes de treball, passaran a percebre les corresponents prestacions per desocupació, però amb dos beneficis importants:
- La quantia de la prestació és, en tot cas, del 70% de la base reguladora corresponent (recordem que, amb caràcter general, un cop transcorreguts els sis primers mesos aquest percentatge baixa fins al 50%).
- Aquestes prestacions no consumeixen les cotitzacions realitzades prèviament per les persones afectades ni consumeixen temps de prestacions ulteriors.
