La funció de control intern a una administració local inclou el control financer de la seva activitat economicofinancera que ha d’exercir l’òrgan de control intern d’acord amb el que regulen els articles 29 i següents del Reial decret 424/2017, de 28 d’abril, pel qual es regula el règim jurídic del control intern a les entitats del sector públic local (RECIL). El control financer s’exerceix mitjançant l’exercici del control permanent i l’auditoria pública.
El control permanent, l’exerceix l’òrgan de control sobre les entitats locals i els organismes públics en els quals efectua la funció interventora, amb l’objectiu de comprovar que el funcionament de la seva activitat economicofinancera s’ajusta a l’ordenament jurídic i als principis generals de bona gestió financera, amb la finalitat última de millorar-ne la gestió econòmica, financera, patrimonial, pressupostària, comptable, organitzativa i procedimental.
Els òrgans gestors de les entitats locals tramiten l'acció de foment a través de les corresponents resolucions de l’atorgament, l’aprovació de la justificació i el pagament de les subvencions, d’acord amb el que regula la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (LGS), l’article 44 de la qual disposa que el control financer de les subvencions s’ha d'exercir respecte dels beneficiaris i, si s'escau, de les entitats col·laboradores per les subvencions rebudes amb càrrec als pressupostos públics, i té per objecte:
- a) L’obtenció adequada i correcta de la subvenció per part del beneficiari.
- b) El compliment per part del beneficiari i de l’entitat col·laboradora de les seves obligacions en la gestió i l'aplicació de la subvenció.
- c) La justificació adequada i correcta de la subvenció per part del beneficiari i l’entitat col·laboradora.
- d) La realitat i la regularitat de les operacions que, d’acord amb la justificació presentada, han finançat la subvenció.
- e) L’adequació i el finançament correcte de les activitats subvencionades, de manera que l’import de les subvencions mai no pot superar, juntament amb les altres fonts de finançament, el cost de l’activitat o del projecte objecte de la subvenció.
- f) L’existència de fets, circumstàncies o situacions no declarades a l’Administració per part dels beneficiaris i entitats col·laboradores que puguin afectar el finançament de les activitats subvencionades, l’adequada i correcta obtenció, utilització i gaudi o justificació de la subvenció, així com la realitat i la regularitat de les operacions finançades amb la subvenció.
A la resta del text, el terme "beneficiari" inclou també l’entitat o les entitats col·laboradores, en cas que n’hi hagi.
Causes del reintegrament
El resultat del control financer pot evidenciar l’existència d’algun dels supòsits que regula l’article 37 de la LGS com a causes de reintegrament, com per exemple: el falsejament de dades per a l’obtenció de la subvenció, l’incompliment de l’objectiu, activitat o projecte de manera total o parcial, l'absència de justificació o justificació insuficient o incorrecta, i l'incompliment de les mesures de difusió, resistència, excusa, obstrucció o negativa a les actuacions de comprovació i control financer, entre d'altres.
Així, d’acord amb aquest precepte i el que disposa l’article 91.1 del Reial decret 887/2006, de 21 de juliol, del Reglament de la Llei general de subvencions (RLGS), el beneficiari ha de complir tots els objectius, les activitats i els projectes objecte de la subvenció. Si no ho du a terme, ha de fer el reintegrament total o parcial de la subvenció.
Alhora, l’article 92.2 del RLGS determina que s’ha d'entendre incompleta l'obligació de justificar les despeses, quan en les actuacions de comprovació i control financer es detecta que aquesta justificació conté costos que no són de l’activitat subvencionada, que ja estiguin finançats per altres subvencions o recursos o justificats mitjançant documents que no reflecteixin la realitat de les operacions.
De totes maneres, d’acord amb l’article 37.2 de la LGS, quan el compliment del beneficiari s’aproximi de manera significativa al compliment total i s’acrediti una actuació tendent a satisfer els compromisos assumits, es poden aplicar criteris de ponderació que obeeixin al principi de proporcionalitat en el reintegrament si prèviament s’ha previst a les bases reguladores de la subvenció.
Igualment, en el cas que l’import de la subvenció sigui superior al cost de l’activitat o projecte subvencionat, en aplicació de l’article 37.3 de la LGS cal efectuar el reintegrament d’aquest excés, així com exigir l’interès de demora que correspongui.
Procediment de reintegrament
L’article 49 de la LGS ordena que l’exercici del control financer de les subvencions s’ha d'adequar al pla anual d’auditories, que d’acord amb l’article 31 del RECIL ha d’elaborar i executar anualment l’òrgan interventor de les corporacions locals.
L’apartat 6 de l’article 49 de la LGS disposa que les actuacions de control financer finalitzen amb l’emissió de l'informe corresponent, que ha d'incloure tots els fets posats de manifest i les conclusions que se’n derivin. Aquest informe s'ha de notificar al beneficiari i a l’òrgan gestor de l’entitat local.
D’acord amb el que disposa l’article 51 de la LGS, quan de l’informe definitiu del control financer es derivi la necessitat de reintegrament total o parcial de la subvenció, l’òrgan gestor disposa d'un termini de dos mesos per a l’inici de l’expedient de reintegrament mitjançant resolució d’inici, que, d’acord amb el que estableix l’article 94.1 del RLGS, ha d’indicar les causes i les obligacions incomplertes i l’import de la subvenció afectada. Aquesta resolució d’inici de l’expedient de reintegrament s'ha de comunicar a la intervenció i s'ha de notificar al beneficiari, qui disposa de 15 dies hàbils per al·legar el que consideri escaient en la seva defensa. Les al·legacions no poden consistir en elements ja valorats en el procediment de control financer.
En el cas que l’òrgan gestor no estigui d’acord en l’inici del procediment de reintegrament, ha de plantejar la discrepància motivada, que s'ha de resoldre d’acord amb el que disposa l’article 15 del RECIL en relació amb les objeccions i les discrepàncies en matèria de despeses.
Un cop iniciat l’expedient de reintegrament, en cas que no s’hagin presentat al·legacions, l’òrgan gestor ha de resoldre el procediment de reintegrament en els mateixos termes de la resolució d’inici, sense donar-ne trasllat a la intervenció. En cas que s’hagin presentat al·legacions, l’òrgan gestor ha d'emetre informe sobre aquestes i sobre la valoració diferent de l’import del reintegrament i la causa, si s'escau. S'ha de traslladar l’expedient a la intervenció, que ha d'emetre un informe de reintegrament, el qual ha de concloure amb la concreció de l’import del reintegrament a exigir (art. 99 del RLGS).
La proposta de resolució ha de traslladar el contingut de l’informe de reintegrament. Si l’òrgan gestor no comparteix el criteri recollit a l’informe de reintegrament de l’òrgan interventor, prèviament s'ha de tramitar la discrepància motivada, que s'ha de resoldre d’acord amb el que disposa l’article 15 del RECIL en relació amb les objeccions i les discrepàncies en matèria de despeses (art. 100 del RLGS).
En compliment del que disposa l’article 94.4 del RLGS, la resolució del procediment de reintegrament ha d’identificar l’obligat al reintegrament, les obligacions incomplertes, la causa del reintegrament i l’import a reintegrar, juntament amb els interessos de demora.
La resolució de l’expedient de reintegrament ha de ser comunicada a la intervenció, simultàniament a la notificació al beneficiari, a qui s'ha de requerir el reintegrament corresponent en el termini i la forma que estableix el Reial decret 939/2005, de 29 de juliol, del Reglament general de recaptació.
Tota resolució del procediment de reintegrament sense seguir aquesta tramitació comporta l'anul·labilitat del procediment, que pot ser convalidada i revisada d’ofici.
