La transformació digital del sector públic s'ha convertit en una prioritat estratègica, i la intel·ligència artificial (IA) constitueix un dels pilars tecnològics fonamentals per a aquesta transformació.
Els darrers mesos, la IA és present en mitjans, debats, reunions i congressos de diferents sectors com l’educació, l’agricultura, el transport o la indústria, entre d’altres. Els sistemes que utilitzen la IA poden ser des d’assistents de veu, traductors de textos, sistemes de reconeixement facial, vehicles autònoms, drons o qualsevol estri o aparell que tinguem per casa que tingui sensors i programari i que es pugui connectar i pugui intercanviar dades amb altres dispositius i sistemes mitjançant internet.
L’aparició de l’automatització, la robòtica i la IA està transformant a gran velocitat el mercat laboral. Molt probablement apareixeran nous llocs de treball que desconeixem actualment i d'altres desapareixeran perquè són poc eficients o no aporten valor.
Aquest apunt ofereix una visió general del concepte i l'origen de la IA, així com de les seves tècniques principals. A partir d'aquí, s'analitza com la IA pot ser aplicada pels diferents actors involucrats en el cicle de les subvencions: beneficiaris, òrgans concedents i òrgans de control. L'objectiu és aportar una visió tècnica sobre les potencialitats de la implementació de la IA en aquest àmbit.
Origen i concepte de la IA
L’origen del terme "intel·ligència artificial" (artificial intelligence) s’atribueix a John McCarthy el 1956 durant la Conferència de Dartmouth, en què es van trobar alguns dels millors científics de l’època per debatre sobre la possibilitat de crear una màquina que pogués pensar com un ésser humà. McCarthy va desenvolupar el primer llenguatge de programació d'IA als anys seixanta.
La Comissió Europea va definir la IA, en termes generals, com els sistemes que tenen un comportament intel·ligent, ja que són capaços d’analitzar l’entorn i passar a l’acció –amb un cert grau d’autonomia– amb la finalitat d’assolir uns objectius específics.
Segons la Comissió Europea hi ha dos tipus d’IA:
- Programari: assistents virtuals, programari d’anàlisi d’imatge, motors de cerca o sistemes de reconeixement de veu i cara.
- IA: robots, drons, vehicles autònoms, internet de les coses.
La IA es defineix, en termes generals, com el conjunt de tècniques que permeten a un sistema informàtic simular capacitats pròpies de la intel·ligència humana, com ara el raonament, la predicció o la presa de decisions.
Tipologies d'IA aplicables a l'àmbit de les subvencions
Entre les tecnologies més aplicables a l'àmbit de les subvencions públiques, cal destacar les següents:
- Automatització robotitzada de processos (en anglès, RPA): programari que permet fer qualsevol activitat de caràcter mecànic que fa l’ésser humà. Aquesta eina és efectiva per a tasques estructurades i repetitives, com ara la verificació documental, la cruïlla de dades entre sistemes o la generació d'informes estandarditzats.
- Aprenentatge automàtic: models d'aprenentatge automàtic capaços de detectar patrons en grans volums de dades històriques i fer prediccions, classificacions o segmentacions de riscos.
- Processament del llenguatge natural (PLN): útil per interpretar textos normatius, formularis i documentació no estructurada.
- Procés intel·ligent de documents (PID): programari de reconeixement de text que permet tractar diferents documents en dades editables a partir d’una imatge de text. Per tant, permet treballar amb volum de documents, i els classifica, en treu les dades necessàries i n'analitza el contingut.
- IA generativa: aplicació emergent amb capacitat per elaborar documents, redactar justificacions tècniques o assistir a la preparació de propostes d'ajuda.
L’automatització intel·ligent de processos combina tecnologies d’automatització robòtica de processos (RPA) i el processament intel·ligent de documents (IDP), que permeten agilitar el funcionament de l’organització i transformar-la en un model més eficient i digital.
Aplicació de la IA des del punt de vista dels beneficiaris de les subvencions
Les persones físiques o jurídiques que opten a subvencions poden emprar solucions de la IA, amb aquestes finalitats:
- Optimització de la cerca i l'anàlisi de convocatòries, mitjançant sistemes intel·ligents de recomanació adaptats al perfil del sol·licitant. Aquestes eines faciliten sobretot la feina a petites i mitjanes empreses que no disposen de tants recursos.
- Generació automatitzada de documentació mitjançant assistents virtuals.
- Gestió avançada de projectes subvencionats, incloent-hi el seguiment pressupostari, el control de fites i l'avaluació del compliment d'indicadors.
- Perfeccionament de la presentació de les sol·licituds, ja que la millora de la redacció i la revisió de les propostes pot incrementar la qualitat de la sol·licitud. Amb la IA es poden analitzar documents per identificar patrons d'èxit i redactar propostes més convincents.
En aquests supòsits, la IA estalvia temps i recursos als beneficiaris, que els poden destinar a altres feines més productives.
Aplicació de la IA per l'entitat concedent, el gestor de la subvenció
El gestor de la subvenció pot utilitzar les solucions de la IA per:
- Assistir els beneficiaris: mitjançant xatbots o assistents virtuals per donar respostes a consultes de manera immediata i personalitzada sobre les línies de subvencions, i reduir el temps de resposta i espera.
- Analitzar les sol·licituds: el gestor de les subvencions pot fer servir tècniques d'anàlisis de dades de la IA en els processos de revisió de sol·licituds. Aquest procés es pot automatitzar verificant alguns aspectes de la sol·licitud de forma directa i identificant possibles incongruències en les declaracions del beneficiari; per exemple, la correcció del document d'identificació del beneficiari amb el quadre de les dades del padró de l'ajuntament, o amb les dades de l'AEAT per verificar que estigui al corrent de les obligacions tributàries o amb les dades de la Seguretat Social per verificar que està al corrent de pagament de les quotes o que està donat d'alta del règim d'autònom, si cagués. També es pot establir un procés per validar les infraccions publicades en la Base de Dades Nacional de Subvencions.
- Validació de la documentació presentada: l'ens concedent mitjançant un procés automàtic pot validar part dels documents presentats pel beneficiari i que aquests siguin els establerts en la convocatòria
Per exemple, en el cas de la presentació del pressupost, la IA pot verificar si aquest pressupost quadra, si l’import supera l’import de la subvenció o si les partides detallades del pressupost s’ajusten a les partides establertes en la convocatòria. En cas que alguns d’aquests processos donin algun resultat inesperat, es pot establir un altre procés automàtic que prepari una petició d’informació automàtica perquè el beneficiari esmeni les incorreccions detectades per la IA.
Amb aquestes eines, l’òrgan concedent pot treballar d'una manera més eficient i àgil.
Aplicació de la IA per les entitats que efectuen el control de subvencions
Els òrgans controladors de les subvencions la IA la pot fer servir per identificar patrons inusuals en les justificacions de les subvencions, i detectar possibles fraus o irregularitats.
La IA permet la interoperabilitat entre diferents plataformes d'ajuts, fet que facilita la detecció de concurrència indeguda o la consolidació de dades per a l'anàlisi estratègica de subvencions.
També es poden establir sistemes d’IA per revisar grans volums d’informació i identificar possibles àrees de risc, que després cal analitzar en detall de forma manual; per exemple, la verificació automàtica de documentació, per detectar documents duplicats o incomplets, verificar si els documents compleixen els criteris requerits i comprovar la validesa de la signatura digital.
Per concloure, la integració de la IA en els processos de gestió de les subvencions representa un avenç significatiu en termes d'eficiència operativa i optimització de recursos. Mitjançant algoritmes d'aprenentatge automàtic, la IA permet automatitzar tasques complexes, com ara l'avaluació de sol·licituds i la detecció de possibles fraus. Tanmateix, l'aplicació de la IA també comporta alguns riscos associats al càlcul dels algoritmes i a la seguretat en el tractament de les dades.
En síntesi, la IA ofereix un gran potencial, però cal que s'implementi de manera pausada, transparent i seguint un codi ètic.
