Saltar al contingut principal

Gestió del pressupost de la Generalitat de Catalunya

Nombre de lectures: 0

← Unitat 12 | Unitat 14 →

13. Les modificacions pressupostàries: concepte, marc legal i tipologia

13.1 Concepte

Els crèdits aprovats per la Llei de pressupostos poden ser objecte de determinades modificacions durant el decurs de l’exercici. Aquestes variacions en el pressupost es produeixen, principalment, per tres motius:

  • per un canvi en els objectius inicials,
  • per la insuficient dotació d’un o de diversos crèdits, o
  • per la seva duració temporal.

S’ha de considerar que el pressupost s’elabora durant l’últim trimestre de l’exercici anterior al de la seva aplicació i, per tant, hi ha circumstàncies inicialment no previstes que al llarg de l’execució del pressupost obliguen a efectuar modificacions en els crèdits aprovats. Per aquest motiu, aquest procediment es regula tant en el Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya (articles 39-45) com en les lleis de pressupostos anuals (normalment el capítol II del títol I està dedicat al règim de les modificacions pressupostàries).


↑ Índex de la unitat

L’article 7 de la Llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2023, expressa:

"1. Les modificacions dels crèdits pressupostaris de despeses autoritzats en els pressupostos per al 2023 de la Generalitat, del Servei Català de la Salut i de les entitats autònomes administratives s'han d'ajustar al que disposa aquesta llei i al que estableix sobre aquesta matèria el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2002, del 24 de desembre, en els punts que no són modificats pels articles 8, 9, 10 i 11 d'aquesta llei.

2. En tots els casos, és preceptiva la fiscalització de la Intervenció General, d'acord amb el que estableix el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, la qual ha de verificar:

a) El compliment dels requisits establerts per a cada supòsit.

b) La justificació de la necessitat de la modificació i la suficiència dels crèdits a minorar per assolir els compromisos de despesa previstos.

c) En el cas que la modificació de despeses comporti una variació de l'import total del pressupost, la tramitació de la corresponent modificació dels crèdits d'ingressos pel mateix import, tal com estableix l'article 6.

d) Qualsevol altre aspecte que determini la Intervenció General.

3. Les modificacions dels crèdits pressupostaris de despeses a què fa referència l'apartat 1 que impliquin modificacions en els pressupostos d'altres departaments o en els d'entitats del mateix àmbit, s'han de tramitar preferentment de manera conjunta i, en qualsevol cas, dins el mateix exercici.

4. En el supòsit que una modificació de crèdit pressupostari comporti increment de la despesa financera, cal justificar la destinació final d'aquesta despesa perquè la Direcció General de Pressupostos valori l'impacte que tindrà en el còmput del dèficit."


El marc legal està regulat per la Llei de pressupostos, i allò que no estigui ordenat en l'esmentada llei estarà disposat en el Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya.


↑ Índex de la unitat

13.3 Procediment per a la tramitació d'un expedient de modificació pressupostària

La tramitació dels expedients de modificació pressupostària ha de:

  • Ajustar-se a la legalitat.
  • Seguir els procediments específics dictats per a cada tipus de modificació concreta.

El 30 d’abril de 2002, la Intervenció General i la Direcció General de Pressupostos van elaborar unes instruccions sobre el procediment que s'havia de seguir per a la tramitació dels expedients relatius a modificacions pressupostàries.

En la secció II, titulada “Documentació general que han d’incloure els expedients de modificació pressupostària”, hi figura el punt 4, en què s’especifica la documentació necessària per elaborar els expedients:

“4. Documentació general dels expedients

Amb caràcter general per a tots els diferents tipus de modificació pressupostària, els expedients han d’incloure la documentació següent:

4.1. Una memòria elaborada per l’òrgan gestor de la secció pressupostària afectada que posi de manifest els extrems següents:

  • Els antecedents de fet que donin lloc a la modificació.
  • La justificació de la necessitat de la modificació pressupostària.
  • El tipus de modificació que es proposa i l’import d’aquesta.
  • Normativa legal que empara la modificació.
  • Un estudi econòmic que detalli i quantifiqui els crèdits necessaris que s’han de modificar, així com el seu finançament.
  • Incidència de la modificació en els pressupostos d’exercicis futurs.

4.2. Una resolució del titular de la secció pressupostària o òrgan en què delegui que aprovi la remissió de l’expedient a la Direcció General de Pressupostos.

4.3. Un informe de fiscalització de la intervenció delegada a la qual se li haurà remès prèviament, per part de l’òrgan gestor, tota la documentació esmentada als punts anteriors.

4.4. Per últim, es podrien incloure altres informes facultatius que s’estimi procedent.

4.5. Si es modifiquen crèdits que afecten despeses de personal, en l’estudi econòmic també hauran de constar els llocs de treball o places que s’amortitzen i/o es doten, amb detall del seu nombre, retribucions que els corresponen, cost en termes anuals i cost segons el període al qual es refereixen, d’acord amb els llistats obtinguts mitjançant el programari informàtic específic per a la preparació de modificacions de crèdit del capítol I.”


Tanmateix, hi ha una sèrie de tràmits que són comuns:

  • Inici de l’expedient (unitat).
  • Informe/memòria justificativa (Secretaria General).
  • Elaboració del document pressupostari (Unitat de Gestió Econòmica).
  • Fiscalització prèvia (Intervenció delegada).
  • Resolució d’aprovació (Conselleria).
  • Aprovació (Conselleria de la unitat, Departament d'Economia i Coneixement, Govern, Parlament)
  • Comptabilització de la modificació (Direcció General de Pressupostos).
  • Comunicació a les persones interessades (GECAT).


↑ Índex de la unitat

13.4 Tipus de modificacions de crèdit

13.4.1 Crèdit extraordinari i suplement de crèdit

Regulació

Article 39 del Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya:

"1. Quan s’ha d’efectuar a càrrec del pressupost de la Generalitat alguna despesa que no pot ajornar-se fins a l’exercici següent, i per a la qual no hi ha el crèdit adient o bé el consignat és insuficient i no ampliable, el conseller o la consellera d’Economia i Finances, previs els informes de la Direcció General de Pressupostos i Tresor, sotmetrà al Govern l’acord de trametre al Parlament el corresponent projecte de llei de concessió d’un crèdit extraordinari en el primer supòsit o d’un suplement de crèdit en el segon, i s’hi inclourà, necessàriament, la proposta dels recursos concrets que els han de finançar.

2. Quan la necessitat de crèdit extraordinari o suplementari es produeix en les entitats autònomes de la Generalitat i no significa un augment en els crèdits d'aquesta, la concessió de l'un i de l'altre correspon, previ informe del departament on siguin adscrits, justificant la necessitat i especificant el mitjà de finançament de major despesa, al conseller o a la consellera d'Economia i Finances, si el seu import no ultrapassa el 5% dels crèdits consignats per l'entitat autònoma a què fa referència, i al Govern quan, excedint l'esmentat percentatge, no signifiqui el 15%. Els esmentats percentatges s'aplicaran de forma acumulada en cada exercici pressupostari.

3. El Govern, en la manera que es determini per reglament, donarà compte cada trimestre al Parlament dels crèdits extraordinaris i dels suplements de crèdit a què es refereix l'apartat anterior, documentalment i amb el mateix detall, com a mínim, que el pressupost respectiu."

Requisits

  • Despesa que no pot ajornar-se fins a l’exercici següent.
  • No hi ha el crèdit adient.
  • Existeix el crèdit, però és insuficient i no ampliable.
  • No hi ha crèdit suficient en el fons de contingència.

Procediment

El conseller o la consellera d’Economia i Coneixement, prèviament presentats els informes de la Direcció General de Pressupostos, sotmetrà al Govern l’acord de trametre al Parlament el corresponent projecte de llei de concessió d’un crèdit extraordinari o d’un suplement de crèdit, en el qual s’ha d'incloure, necessàriament, la proposta dels recursos concrets que els han de finançar.

  • Crèdit extraordinari: no existeix la partida en el pressupost.
  • Suplement de crèdit: la partida existeix però no està suficientment dotada.


Aquests tipus de modificacions requereixen l’aprovació d’una llei pel Parlament.

Origen del crèdit

  • Crèdit extraordinari: 0022
  • Suplement de crèdit: 0032


↑ 13.4 Tipus de modificacions de crèdit | ↑ Índex de la unitat

13.4.2 Ampliacions de crèdit

Atès que hi ha crèdits la necessitat real dels quals pot ser complicada de preveure’s en el moment d’elaborar el pressupost, tant el Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, a l'article 35.3, com la Llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2023, a l'article 10, ofereixen la possibilitat d'ampliar determinats crèdits fins a una quantitat igual a les obligacions que és preceptiu reconèixer.

L'article 35.3 del Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya diu:

"3. No obstant el que disposa l'apartat anterior, seran ampliables els crèdits que amb aquest caràcter especifiqui la Llei de pressupostos i, en tot cas, els crèdits concernents a les despeses de classes passives i els derivats de transferències de cabals afectats a serveis traspassats per l'Administració de l'Estat, a l'entrada en vigor de l'acord valorat de traspàs aprovat pel Consell de Ministres.

El caràcter ampliable d'un crèdit permetrà d'augmentar el seu import, previ compliment dels requisits que es determinaran per reglament, en funció de la recaptació efectiva dels drets afectats o del reconeixement d'obligacions específiques de l'exercici respectiu fet conformement a disposicions amb rang de llei."

La Llei de Pressupostos de la Generalitat de 2023, a l'article 10 diferencia dues tipologies dins dels crèdits que defineix com a ampliables:

  • Els compresos en l’apartat 1, en què no s’exigeix cap requisit per finançar-los.
  • Els compresos en l’apartat 2, dels quals l’apartat 5 diu: “Les ampliacions de crèdit a què fa referència l'apartat 2 s'han de tramitar com a transferències de crèdit i s'han de finançar preferentment amb càrrec a baixes d'altres crèdits del pressupost no financer de la mateixa secció o del mateix organisme o entitat o, si això no és possible, d'altres seccions o del Fons de contingència, amb l'autorització prèvia del Govern.”.
  • L’apartat 3 estableix que s'ha de donar compte al Parlament, amb una periodicitat trimestral, de les ampliacions de crèdit a què fan referència els apartats 1 i 2.
  • Finalment, l’apartat 4 estableix que els crèdits ampliables que són minorats perden la condició d’ampliables.


↑ 13.4 Tipus de modificacions de crèdit | ↑ Índex de la unitat

13.4.3 Crèdits ampliables en què no s'exigeix cap requisit per finançar-los

Tenen la consideració de crèdits ampliables fins a una quantitat igual a les obligacions que és preceptiu de reconèixer —amb el compliment previ de les normes legals pertinents— els crèdits següents de qualsevol secció pressupostària:

a) Els crèdits destinats a les quotes de la Seguretat Social del personal al servei de l'Administració de la Generalitat, d'acord amb els preceptes en vigor, i també l'aportació de la Generalitat al règim de previsió social dels funcionaris de la Generalitat.

b) Els triennis dels funcionaris derivats del còmput de temps de servei realment prestat a l'Administració.

c) Els crèdits corresponents a interessos, amortitzacions, menyscaptes i despeses del deute en operacions de crèdit corresponents a operacions financeres autoritzades. En el supòsit que els ingressos pressupostats per a les entitats diferents de la Generalitat a les quals fa referència l'article 7 siguin insuficients per a atendre les obligacions que produeixin aquestes operacions, s'han d'ampliar els crèdits que siguin consignats per a aquestes entitats en les seccions corresponents del pressupost de la Generalitat. En el supòsit que es formalitzin les operacions de modificació, refinançament i substitució autoritzades per l'article 37.1.d, el departament competent en matèria de finances públiques ha d'efectuar les modificacions pressupostàries que calgui.

d) Amb caràcter excepcional, es pot ampliar crèdit en les seccions i els capítols amb els quals s'han d'afrontar les despeses comptabilitzades el 31 de desembre de 2022 en els comptes financers on es registren les despeses pendents d'aplicar al pressupost, però que en termes de comptabilitat nacional es consideren despesa produïda en l'exercici i computen per al càlcul del dèficit dels exercicis anteriors. Aquests crèdits es poden ampliar fins a un import màxim conjunt equivalent al saldo existent el 31 de desembre de 2022 en els esmentats comptes financers. Si l'ampliació correspon a una entitat del sector públic administratiu, s'ha d'ampliar el crèdit de la partida del pressupost de la Generalitat de transferència a l'entitat afectada i es pot generar crèdit a l'entitat de destinació per un import equivalent.


↑ 13.4 Tipus de modificacions de crèdit | ↑ Índex de la unitat

13.4.4 Crèdits ampliables que s'han de tramitar com una transferència de crèdits

L'apartat 5 de l'article 10 de la Llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2023 diu que "Les ampliacions de crèdit a què fa referència l'apartat 2 s'han de tramitar com a transferències de crèdit i s'han de finançar preferentment amb càrrec a baixes d'altres crèdits del pressupost no financer de la mateixa secció o del mateix organisme o entitat o, si això no és possible, d'altres seccions o del Fons de contingència, amb l'autorització prèvia del Govern."

I l'apartat 2 diu:

"Són crèdits ampliables fins a una quantitat igual a les obligacions que és preceptiu de reconèixer, amb el compliment previ de les normes legals pertinents, els crèdits següents de les seccions pressupostàries que s'especifiquen:

a) En la secció «Deute», el crèdit de la partida pressupostària DT 01 D/340.0002/911, «Despeses financeres en concepte d'interessos de demora», per a afrontar interessos de demora, per a despeses degudament comptabilitzades per departaments, entitats autònomes de caràcter administratiu i altres ens singulars com el Servei Català de la Salut, si aquesta demora es produeix com a conseqüència de l'endarreriment general de pagaments.

b) En la secció «Departament d'Interior», dins els serveis IT 03 i IT 06, les despeses extraordinàries autoritzades pel Govern per a afrontar situacions excepcionals que comportin l'activació de plans de protecció civil en fase d'emergència.

c) En la secció «Departament de la Presidència»:

1r. El crèdit de la partida pressupostària PR 15 D/763.0001/713, per a afrontar les despeses extraordinàries, degudament aprovades pel Govern, derivades de danys catastròfics.

2n. El crèdit de la partida pressupostària PR 15 D/462.0001/711, per a finançar les competències del Consell General d'Aran.

3r. El crèdit de la partida pressupostària PR 19 D/227.0004/132, per a despeses de processos electorals i consultes populars.

4t. El crèdit de la partida pressupostària PR 19 D/482.0010/132, per a subvencions als partits polítics en els processos electorals.

d) En la secció «Departament de Justícia, Drets i Memòria»:

1r. Els crèdits de les partides pressupostàries que correspongui, en funció del cost que es produeixi en els torns d'ofici d'advocats i de procuradors. Aquest cost el determinen els mòduls fixats per la Generalitat i el nombre d'assumptes atesos.

2n. El crèdit de la partida pressupostària JU 01 D/480.0012/131, «Indemnitzacions persones incloses supòsits Llei 46/77, de concessió d'amnistia».

e) En la secció «Departament de Drets Socials», fins al límit de les necessitats que es derivin de les prestacions de dret subjectiu que es nodreixen dels crèdits següents:

1r. El crèdit de la partida pressupostària BE 19 D/480.0001/313, «A famílies».

2n. El crèdit de la partida pressupostària BE 06 D/480.0010/318, «Prestacions per a l'acolliment de menors tutelats per la Generalitat».

3r. El crèdit de la partida pressupostària BE 06 D/480.0011/317, «Prestacions per a joves extutelats».

4t. El crèdit de la partida pressupostària BE 19 D/480.0013/317, «Ajuts assistencials a la protecció dels cònjuges supervivents».

5è. El crèdit de la partida pressupostària BE 19 D/480.0015/317, «Prestacions per al manteniment de les despeses de la llar per a determinats col·lectius».

6è. El crèdit de la partida pressupostària BE 19 D/480.0016/317, «Prestacions complementàries per a pensionistes de la modalitat no contributiva, per invalidesa o jubilació».

7è. El crèdit de la partida pressupostària BE 19 D/480.0017/317, «Prestacions per atendre necessitats bàsiques».

8è. El crèdit de la partida pressupostària BE 19 D/480.0029/317, «Prestacions complementàries d'ajuts, pensions i prestacions estatals».

9è. El crèdit de la partida pressupostària BE 19 D/480.0002/315, «Prestació econòmica vinculada al servei (LAPAD)».

10è. El crèdit de la partida pressupostària BE 19 D/480.0003/315, «Prestació econòmica per cuidador no professional (LAPAD)».

11è. El crèdit de la partida pressupostària BE 19 D/480.0004/315, «Prestació econòmica d'assistència personal (LAPAD)».

12è. El crèdit de la partida pressupostària BE 19 D/480.0028/317, «Renda garantida de ciutadania».

f) En la secció «Pensions», els crèdits de les obligacions de classes passives.

g) En la secció «Despeses de diversos departaments», el crèdit de la partida pressupostària DD 01 D/226.0004/125, si mitjançant una sentència judicial ferma es declaren responsabilitats pecuniàries de la Generalitat, i per les despeses jurídiques efectuades per la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya amb motiu del compliment d'obligacions legals derivades d'adquisicions hereditàries a favor de la Generalitat i, en general, amb motiu de la gestió dels immobles.

h) En el pressupost del Servei Català de la Salut, el crèdit de la partida 5100 D/489.0001/411, «Farmàcia (receptes mèdiques)».

i) En el pressupost de l'Institut Català de l'Acolliment i de l'Adopció, el crèdit de la partida 6160 D/480.0010/318, «Prestacions per l'acolliment de menors tutelats per la Generalitat», fins al límit de les necessitats que es derivin d'aquesta prestació de dret subjectiu."

Origen del crèdit

Els crèdits ampliats es codifiquen amb els dígits següents: /0012.


↑ 13.4 Tipus de modificacions de crèdit | ↑ Índex de la unitat

13.4.5 Incorporacions de romanents

Regulació

Les incorporacions de romanents es regulen a l'article 37 del Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya i a l'article 11 de la Llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2023.

Concepte

El punt 1 de l’article 37 del Text refós diu que els crèdits per a despeses que en l’últim dia de l’exercici pressupostari corresponent no estiguin vinculats al compliment d’obligacions ja reconegudes —a documents de la fase O— restaran anul·lats de ple dret. L’import d’aquests crèdits s’anomena romanent.

Els romanents que compleixin el que regula el punt 2 de l’article 37 del Text refós es podran incorporar a l’exercici en curs, a fi d’executar-los.

Objecte

Article 11 de la Llei de Pressupostos de la Generalitat de Cataluya per al 2022:

1. Es poden incorporar als estats de despeses dels pressupostos de les entitats a què fa referència l'article 7 els romanents de crèdit que enumera l'article 37.2 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya.

Article 37.2

[…]

a) Els crèdits extraordinaris i suplements de crèdit, així com les transferències de crèdit atorgades o autoritzades en el darrer trimestre de l’exercici pressupostari.

b) Els crèdits que garanteixen compromisos de despeses contrets abans del darrer mes de l’exercici pressupostari i que, per motius justificats, no s’han pogut realitzar durant l’exercici.

c) Els crèdits per a operacions de capital.

d) Els crèdits autoritzats en funció de l’efectiva recaptació dels drets afectats.

e) Els que s’enumeren a l’article 44 d’aquesta Llei."

Article 44

"Poden generar crèdits dins l’estat de despeses del pressupost de la Generalitat els ingressos derivats de les operacions següents:

a) Aportacions de persones físiques o jurídiques, per a finançar, juntament amb la Generalitat o les seves entitats autònomes, despeses que per la seva naturalesa siguin compreses dintre dels objectius o finalitats de les entitats esmentades.

b) Alienació de béns de la Generalitat o de les entitats autònomes.

c) Prestació de serveis.

d) Reemborsament de préstecs.

e) Crèdits de l’exterior per a inversions públiques.

2. Els romanents de crèdit existents el 31 de desembre de 2022 finançats a càrrec de fons finalistes i afectats efectivament ingressats i que en la data esmentada no estiguessin vinculats al compliment d'obligacions ja reconegudes es poden incorporar al pressupost del 2023 per a ésser aplicats a les finalitats que van motivar aquests ingressos. Tanmateix, no es pot autoritzar la incorporació de romanents de crèdit que ja hagin estat incorporats successivament en els dos darrers exercicis, llevat que el període d'execució establert per a les actuacions que s'han de finançar sigui superior.

3. Les incorporacions de romanents de crèdit corresponents a operacions no financeres s'han de compensar amb retencions de crèdit o bé s'han de finançar amb càrrec a una minoració d'altres crèdits, en qualsevol cas corresponents a operacions no financeres. Amb caràcter excepcional i amb l'autorització prèvia de la Intervenció General, també es poden finançar amb càrrec als romanents de tresoreria de l'exercici anterior que no hagin estat aplicats al pressupost de l'exercici ni retinguts segons l'article 14.

4. La necessitat de compensació o finançament a què fa referència l'apartat 3 no és aplicable en els casos d'incorporacions de romanents de crèdits finançats a càrrec de fons finalistes i afectats efectivament ingressats. En aquests casos n'hi ha prou amb l'acreditació de l'ingrés.

5. La direcció general competent en matèria de finances públiques pot acordar, en funció de l'execució pressupostària, compensar amb càrrec a la secció FO «Fons de Contingència» les incorporacions de romanents de crèdits que estableix l'apartat 3.

Documentació específica de l'expedient

  • Justificació dels supòsits de l’article 37 del Text refós de la Llei de finances públiques en els quals es basa la proposta d’incorporació.
  • En el cas de crèdits extraordinaris o suplements de crèdits, còpia de la llei corresponent.
  • En el cas de compromisos contrets que no s’hagin pogut realitzar durant l’exercici, relació detallada dels documents comptables justificatius del compromís.
  • Pel que fa als romanents en funció dels drets afectats, cal adjuntar-hi una justificació de la recaptació específica dels ingressos que motiven la petició.
  • Pel que fa als romanents procedents de generacions de crèdit a l’estat de despeses de l’exercici anterior, cal adjuntar-hi la resolució d’autorització de la generació amb justificació de l’ingrés efectiu.
  • El document que formalitza la comptabilització pressupostària s’anomena IRRE.

Origen del crèdit

  • Crèdits provinents de l'exercici 2009 finalistes: /2009
  • Crèdits provinents de l'exercici 2010 finalistes: /2010
  • Crèdits provinents de l'exercici 2012 finalistes: /2012
  • Crèdits provinents de l'exercici 2013 finalistes: /2013
  • Crèdits provinents de l'exercici 2014 finalistes: /2014
  • Crèdits provinents de l'exercici 2014 no finalistes: /NF14
  • Crèdits provinents de l'exercici 2015 finalistes: /2015
  • Crèdits provinents de l'exercici 2015 no finalistes: /NF15
  • Crèdits provinents de l'exercici 2016 finalistes: /2016
  • Crèdits provinents de l'exercici 2016 no finalistes: /NF16


↑ 13.4 Tipus de modificacions de crèdit | ↑ Índex de la unitat

13.4.6 Generacions de crèdit

Regulació

Les generacions de crèdit es regulen a l'article 44 del Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya i a l'article 9 de la Llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2023.

Concepte

Si durant l’execució anual del pressupost es produeix un ingrés que no ha estat recollit en el pressupost inicial aprovat pel Parlament, aquest s’haurà de modificar mitjançant un expedient de generació de crèdits que afegeixi l’import de l’ingrés a la partida o partides pressupostàries adients de l’estat d’ingressos del pressupost. Atès que les generacions de crèdit comporten un augment en l’import total de l’estat d’ingressos del pressupost, caldrà augmentar pel mateix import les partides que corresponguin de l’estat de despeses, a fi de tornar a l’equilibri entre els dos estats del pressupost.

Objecte

L’article 44 del Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya ens indica quines són les operacions que poden generar crèdit:

"a) Aportacions de persones físiques o jurídiques, per a finançar, juntament amb la Generalitat o les seves entitats autònomes, despeses que per la seva naturalesa siguin compreses dintre dels objectius o finalitats de les entitats esmentades.

b) Alienació de béns de la Generalitat o de les entitats autònomes.

c) Prestació de serveis.

d) Reemborsament de préstecs.

e) Crèdits de l’exterior per a inversions públiques."

L’article 9 de la Llei de pressupostos per a 2023 afegeix que, a més de les operacions que ens indica l’article 44 del Text refós, poden generar crèdit, dins l'estat de despeses dels pressupostos a què fa referència l'article 7, els ingressos no previstos o els superiors als que es tenen en compte en el pressupost inicial que es produeixin en el mateix exercici pressupostari i que derivin de les operacions següents:

a) Les operacions a què fa referència l'article 44 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya.

b) Els nous traspassos o les ampliacions de traspassos de serveis d'altres administracions.

c) Els ingressos legalment afectats a la realització de determinades despeses.

d) Els ingressos per multes i sancions que, d'acord amb la legislació aplicable, siguin afectades a determinades despeses, fins al límit de l'import que excedeixi les previsions contingudes en l'estat d'ingressos del pressupost.

e) Els ingressos per indemnitzacions d'assegurances per sinistres coberts per pòlisses, fins al límit màxim de les despeses efectivament realitzades en la reparació del sinistre.

f) Els reintegraments de pagaments pressupostaris que es facin en l'exercici corrent corresponents a obligacions reconegudes en el mateix exercici pressupostari o, excepcionalment, en el darrer trimestre de l'exercici anterior, sempre que s'apliquin als mateixos crèdits pressupostaris.

g) Els crèdits corresponents a revocacions de les subvencions d'exercicis anteriors que hagin estat gestionades amb ingressos finalistes provinents de l'Administració de l'Estat i a les quals sigui aplicable la regla sisena de l'article 86.2 de la Llei de l'Estat 47/2003, del 26 de novembre, general pressupostària.

h) Els ingressos no previstos en el crèdit inicial procedents del fons Feder que responguin a reemborsaments produïts per la reprogramació dels recursos de projectes cap al finançament dels costos sanitaris motivats per la pandèmia de covid.

i) En la secció «Despeses de diversos departaments»:

1r. Els ingressos derivats de compromisos contractuals formalitzats en el sistema central d'adquisicions de béns i serveis de la Generalitat que gestiona la Comissió Central de Subministraments, sempre que es destinin a l'adquisició d'equipaments per a millorar les condicions de treball del personal al servei de l'Administració de la Generalitat i a projectes tecnològics o sistemes d'informació d'abast o interès corporatiu.

2n. Els ingressos derivats de l'alienació i d'altres operacions de cessió de drets sobre immobles de titularitat de la Generalitat fins al límit de l'import que excedeixi les previsions contingudes en l'estat d'ingressos del pressupost, per a destinar-los a efectuar inversions en edificis i altres construccions.

3r. Els ingressos procedents de les operacions d'endeutament que se subscriguin d'acord amb la normativa estatal que reguli els mecanismes addicionals de finançament.

4t. Els ingressos procedents d'indemnitzacions en els processos judicials que pugui rebre la Generalitat.

j) En la secció «Deute», els ingressos derivats dels acords presos pel Consell de Política Fiscal i Financera, o per l'organisme estatal habilitat a aquest efecte, per a finançar pagaments a proveïdors que no s'hagin pogut atendre, d'acord amb el que estableix l'article 37.6.

k) L'import de l'endeutament assumit per la Generalitat, d'acord amb el que estableix l'article 37.1.b, amb la finalitat de comptabilitzar les aportacions de capital o els préstecs concedits a les entitats públiques corresponents per a afrontar la compensació en formalització de l'amortització total o parcial de llurs passius financers traspassats.

l) En l'aplicació D/830.0007, «Execució d'avals del fons de garantia a l'Institut Català de Finances», els ingressos procedents de l'aplicació I/820.0002, «Devolució o retorn de les aportacions a fons de garantia per préstecs o avals».

m) En l'aplicació D/840.0003, «Aportacions a fons de garantia per operacions de préstecs o avals gestionats per l'ICF», els ingressos procedents de l'aplicació I/812.0003, «Reintegrament de préstecs per execució d'avals de fons de garantia a l'Institut Català de Finances».

2. La generació de crèdit només es pot tramitar quan s'hagin recaptat els ingressos corresponents que la justifiquen. No obstant això, es poden generar crèdits finançats amb ingressos procedents de tercers, entesos com qualsevol aportació de persones físiques o jurídiques, privades o públiques, aportats per a una finalitat específica, una vegada vistos els convenis o altres documents que justifiquin que qui ha de trametre els fons reconeix aquesta obligació. En qualsevol cas, el pagament resta condicionat a la recepció efectiva de l'ingrés.

3. Amb caràcter excepcional, sempre que s'acrediti documentalment el compromís de finançament de qui hagi d'aportar els fons, es poden ordenar pagaments sense que s'hagi produït efectivament l'ingrés en els casos següents:

a) Si són necessaris per a atendre les despeses de personal.

b) Si corresponen a subvencions periòdiques que tenen per finalitat prestacions de caràcter personal o social.

c) Si corresponen a programes dels quals es rep el finançament per mitjà d'un reemborsament, amb la justificació de les despeses efectivament produïdes.

d) Altres supòsits degudament justificats que autoritzi el Govern amb l'informe previ del departament competent en matèria de finances públiques.

4. Amb caràcter excepcional, poden generar crèdit en els pressupostos de l'exercici corrent els ingressos finalistes, aportats per tercers per a una finalitat específica, derivats de les operacions a què fa referència l'apartat 1 que hagin estat obtinguts durant tot l'exercici anterior, i també els ingressos afectats a una determinada finalitat que hagin estat obtinguts durant el darrer trimestre de l'exercici anterior.

5. En el supòsit que es produeixin ingressos per a atendre necessitats per a les quals no hi hagi una partida adequada, es poden habilitar crèdits amb la creació de les partides pressupostàries que siguin pertinents mitjançant l'expedient de generació de crèdits corresponent.

Tipologia de les generacions

  • Generacions amb ingrés pressupostari. En aquest cas, existeix un manament d’ingrés que recull l’ingrés efectiu realitzat al Tresor de la Generalitat. El manament es formalitza en un document IP d’ingrés pressupostari i permet distribuir en l’estat de despeses l’import total a generar mitjançant l’expedient corresponent i el document IIIP.
  • Generacions sense ingrés condicionades a l’ingrés. En el moment de conèixer amb certesa la realització d’un ingrés, malgrat que aquest no s’hagi ingressat al Tresor de la Generalitat, es pot generar el crèdit en l’estat de despeses (la seguretat de l’ingrés pot venir donada per una ordre de traspàs publicada al BOE, la formalització d’un document de pagament de l’Estat a la Generalitat, la signatura d’un conveni, etc.). En aquest cas, el fet de condicionar la generació a l’ingrés implica que els crèdits generats només poden comprometre’s fins a la fase d’obligació, de manera que el seu pagament resta pendent de l’ingrés efectiu. El document pressupostari que acompanya la generació de crèdits sense ingrés condicionada a l'ingrés s’anomena IICD.
  • Generacions sense ingrés no condicionades a l’ingrés. Finalment, es poden generar crèdits sense ingrés no condicionats quan siguin necessaris per atendre les despeses de personal traspassat o les subvencions de naturalesa periòdica que tinguin per finalitat prestacions de caràcter personal o social o que siguin necessaris per assegurar el funcionament dels serveis transferits o en conveni, o bé que es tracti de programes finançats totalment o parcialment per la Unió Europea. El document pressupostari que acompanya la generació de crèdits sense ingrés no condicionada a l'ingrés s’anomena IISC.

Origen del crèdit

  • Generacions amb ingrés: 0042
  • Generacions sense ingrés no condicionades a l’ingrés: 0052
  • Generacions sense ingrés condicionades a l’ingrés: 0062
  • Generacions de crèdit amb ingrés del darrer trimestre de l’exercici anterior: 0072


↑ 13.4 Tipus de modificacions de crèdit | ↑ Índex de la unitat

13.4.7 Transferències de crèdit

Regulació

Les transferències de crèdit es regulen als articles 42 i 43 del Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya i a l'article 8 de la Llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2023.

Concepte

Les transferències són distribucions entre els crèdits de partides del pressupost que no es troben vinculades, segons les regles que determina l’article 5 de la Llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2022, de tal manera que unes disposen d’un import insuficient per fer front a les despeses que es volen imputar i les altres presenten un excedent en el saldo disponible. En un expedient de transferència de crèdits, l’import total de les partides que es minoren ha de ser el mateix que el de les partides que s’incrementen, per la qual cosa aquest tipus de modificació del pressupost no varia l'import total d'aquest.

Les transferències poden ser:

  • Intradepartamentals: quan les partides de l’expedient pertanyen a una sola secció pressupostària.
  • Interdepartamentals: quan les partides de l’expedient pertanyen a dues o més seccions pressupostàries.

Objecte

Les transferències de crèdit tenen una doble regulació. L’article 42 del Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya diu:

"El conseller o la consellera d’Economia i Finances, a proposta dels respectius departaments, pot acordar transferències de crèdit amb les limitacions següents:

a) No afectaran els crèdits per a despeses de personal ni els ampliables, ni els extraordinaris concedits durant l’exercici.

b) No reduiran crèdits per a despeses destinades a subvencions nominatives, ni els que hauran estat augmentats amb suplements o transferències.

c) No augmentaran crèdits que mitjançant altres transferències hauran estat reduïts.

d) No afectaran més d’un programa.

e) No podran fer-se a càrrec d’operacions de capital per tal de finançar les operacions corrents, llevat del supòsit dels crèdits per a dotar el funcionament de noves inversions.

f) No podran fer-se a càrrec de crèdits incorporats, procedents d’exercicis anteriors." </note>

Atès que les limitacions que proposa el Text refós fan complicada la gestió pressupostària, anualment la Llei de pressupostos regula aquesta tipologia de modificació amb l'objectiu de flexibilitzat la regulació del Text refós:

Tal com indica l’article 8 de la Llei de Pressupostos:

1. Es poden autoritzar transferències de crèdit dins un mateix pressupost entre els crèdits de despeses a què fa referència l'article 7, amb les limitacions següents:

a) No poden minorar crèdits extraordinaris ni suplements de crèdit concedits a partir de l'entrada en vigor de la Llei de pressupostos si implica modificar la finalitat per a la qual van ésser concedits.

b) No poden minorar crèdits per transferències o aportacions nominatives, excepte:

1r. Les establertes a favor d'entitats o empreses del sector públic de la Generalitat amb participació total o majoritària i adscrites o que, sense ser majoritària, estiguin classificades dins del sector de l'Administració pública de la Generalitat, d'acord amb la metodologia del Sistema Europeu de Comptes. En aquest cas, si la modificació afecta un contracte programa, un pla econòmic i financer o un programa d'encàrrec d'actuacions aprovat pel Govern, s'ha de tramitar simultàniament la modificació d'aquest contracte o pla.

2n. Les establertes a favor de les universitats públiques o d'entitats que no formen part del sector públic de la Generalitat però que inclouen un finançament condicionat al compliment d'uns objectius, per la part dels objectius no assolida.

3r. Les establertes a favor d'entitats participades de forma directa o indirecta per la Generalitat diferents de les de l'apartat 1r en la mesura que responguin a acords de llurs òrgans o a convenis signats.

4t. Les establertes a favor d'entitats no participades, sempre que es justifiqui que per motius extraordinaris no es portarà a terme l'objecte de la subvenció.

c) No poden minorar els crèdits incorporats com a conseqüència de romanents d'exercicis anteriors, llevat que es compensin amb augments en altres partides incorporades procedents del mateix exercici.

d) No poden minorar crèdits ampliables que hagin estat ampliats prèviament.

e) No poden minorar els crèdits finançats amb ingressos finalistes o afectats, llevat que s'apliquin a la mateixa finalitat que va motivar aquests ingressos.

2. En el supòsit que en l'execució del pressupost sorgeixin necessitats que no hi hagin estat expressament recollides, es poden habilitar crèdits mitjançant la creació de les partides pressupostàries que siguin pertinents. Amb aquesta finalitat, s'han d'efectuar les transferències de crèdit necessàries per a compensar, per un import igual, la dotació de les noves partides, amb les limitacions que estableix l'apartat 1.

3. Les transferències en cap cas no poden crear crèdits destinats a subvencions nominatives.

4. Les transferències de crèdit han d'indicar la secció, el servei o l'entitat, i també els programes i les aplicacions que resten afectats per la transferència, independentment dels nivells de vinculació establerts. També s'ha d'indicar l'impacte de la transferència sobre els objectius dels programes afectats.

Tipologia

  • Transferència interdepartamental. Són les transferències que es realitzen entre crèdits de dos o més departaments. En aquest cas, cada departament inicia la seva part de l’expedient de modificació pressupostària, i és el departament que modifica a la baixa els seus crèdits qui realitza el document pressupostari RETR, de reserva de transferència. Finalment, el Departament d’Economia i Coneixement s’encarrega d’unir les parts departamentals de l’expedient i formalitzar el document pressupostari TRF, que comptabilitza la transferència.
  • Transferència intradepartamental. Els crèdits afectats per aquesta transferència pertanyen a un mateix departament. Així doncs, el departament corresponent és l’encarregat de confeccionar l’expedient de transferència de crèdit i formalitzar els documents pressupostaris RETR i TRF.


↑ 13.4 Tipus de modificacions de crèdit | ↑ Índex de la unitat

13.5 Habilitació d'una partida pressupostària


En cas que en l’execució del pressupost apareguessin necessitats no previstes inicialment i que, per tant, no s’haguessin previst les partides corresponents, cal utilitzar l’habilitació de crèdits, és a dir, la incorporació al pressupost de partides no aprovades inicialment pel Parlament en la Llei de pressupostos.

S’han de diferenciar dos tipus d’habilitació de crèdits:

  • D’una banda, l'habilitació que no necessita dotació inicial de pressupost perquè el comparteix amb un crèdit pressupostari (bossa de vinculació).
  • De l’altra, l'habilitació que comporta modificació pressupostària.

13.5.1 Habilitació d'una partida d'un crèdit existent

Quan es vol crear una partida que passarà a formar part d’un crèdit existent (bossa d’aplicacions vinculades) sense necessitat d’incrementar l’import total de la bossa, no cal incoar cap expedient de modificació pressupostària, sinó que només s'ha de comunicar a la Direcció General de Pressupostos i a la Intervenció mitjançant la fitxa model creada per a aquesta finalitat i donar-la d’alta en l’estructura del pressupost. La partida habilitada passarà a formar part del crèdit pressupostari al qual s’hagi vinculat.

13.5.2 Habilitació d'una partida d'un crèdit inexistent o amb increment del crèdit

Quan, en canvi, el crèdit pressupostari no existeix o bé se'n vol incrementar la dotació mitjançant l’aportació d’altres partides no vinculades, cal efectuar les transferències de crèdit necessàries per compensar, per un import igual, la dotació de les noves aplicacions amb les limitacions que la llei estableix per a les transferències de crèdit.

Tot i que la manera més habitual d’habilitar partides pressupostàries és a través de les transferències de crèdit, les generacions de crèdit també poden comportar l'habilitació d’aplicacions.


↑ Índex de la unitat


← Unitat 12 | Unitat 14 →

Torna a munt
× Tanqueu els crèdits
Autoria i llicència

Els continguts van ser elaborats (2007) per Meritxell Masó, Joan Ruiz Culell i Àlex Sobrepera.

Darreres actualitzacions: Joan Ruiz Culell

Coordinació tècnica i pedagògica: Servei de Formació per a la Generalitat (EAPC).

La imatge de la portada és de l'usuari edar i s'ha obtingut de Pixabay.

L'Escola d'Administració Pública de Catalunya, amb la voluntat de contribuir a la lliure difusió del coneixement i d'acord amb el que estableix la Recomanació de la Comissió Europea sobre gestió de la propietat intel·lectual, difon aquests materials sota una llicència creative commons by-nc-sa. N'autoritza doncs el seu ús amb la condició de:

  • citant-ne font i autoria;
  • amb finalitats no comercials;
  • per fer-ne obres derivades que compleixin les condicions anteriors i es difonguin amb el mateix tipus de llicència.

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons

Així mateix, s'hi inclouen referències a materials d'altres autors i autores degudament consignades i per a l'ús de les quals caldrà avenir-se a les llicències corresponents.