Saltar al contingut principal

Gestió del pressupost de la Generalitat de Catalunya

Nombre de lectures: 0

← Unitat 15 | Inici →

Glossari de termes sobre gestió del pressupost


  • Elaboració: Joan Ruiz Culell.


Termes amb la lletra A

Actiu financer

El TERMCAT defineix l’actiu financer com un instrument de captació de capital que ofereix al comprador la possibilitat de treure’n una rendibilitat. En el cas de l’Administració de la Generalitat de Catalunya es consideren actius financers els títols-valors, els contractes de préstecs en què la Generalitat és la prestatària, les anotacions en compte, etc.

Els actius financers són instruments que canalitzen l’estalvi cap a la inversió. A la classificació econòmica pressupostària, els actius financers vénen determinats pel capítol 8, tant de l’estat d’ingressos com en el de despeses.

Aplicació nominativa

Una aplicació nominativa és aquella aplicació pressupostària en què en la seva definició apareix el nom de la persona jurídica destinatària dels crèdits pressupostats (si es tracta de l'estat de despeses de pressupost) o remitent dels mateixos (si es tracta de l'estat d'ingressos del pressupost). Els crèdits consignats en una partida nominativa no es poden obligar a favor de ningú altre que no sigui la persona jurídica que consta en el nom de l'aplicació (d'aquí "nominativa").

Exemples:

  • 430.6030 → A l'Escola d'Administració Pública de Catalunya
  • 481.0013 → A la Fundació del Gran Teatre del Liceu.

En el cas que l'entitat que figuri nominalment en l'aplicació sigui un ens públic que aparegui en la classificació orgànica de la Generalitat de Catalunya (com és el cas de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya) el seu codi orgànic s'utilitza per configurar el subconcepte pressupostari i així, junt amb el concepte pressupostari, formar l'aplicació pressupostària.

Concepte pressupostari: 430 A entitats autònomes administratives de la Generalitat
Subconcepte pressupostari: 430.6030 (codi orgànic de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya)
Aplicació pressupostària: 430.6030 A l'Escola d'Administració Pública de Catalunya

En el cas que la persona jurídica que figura nominativament en l'aplicació no sigui un ens públic que aparegui en la classificació orgànica de la Generalitat de Catalunya (com és el cas de la Fundació del Gran Teatre del Liceu) el subconcepte pressupostari es converteix en un comptador:

  • 481.0001 → A fundacions
  • 481.0002 → A la Fundació Institut de Tecnologia de la Construcció
  • 481.0003 → A la Fundació Jaume Balmes de Vic
  • 481. ···
  • 481.0013 → A la Fundació del Gran Teatre del Liceu.


Termes amb la lletra C

Cash pooling

El cash pooling és un instrument financer de centralització de saldos per a la gestió conjunta dels diversos comptes bancaris que poden disposar una empresa i les seves filials. L’objectiu del cash pooling és el d’optimitzar els saldos a nivell de grup aconseguint una gestió flexible. Amb aquesta gestió es permet passar dels diversos comptes que pot tenir cada ens a un compte únic i centralitzat, amb els corresponents avantatges d’informació i reducció de costos.

El cash pooling mitjançant la compensació de les posicions deutores que es poden donar en alguns comptes amb posicions creditores d’altres comptes redueix els excedents de tresoreria i, per tant la necessitat de finançament.

En l’àmbit de la Generalitat de Catalunya, mitjançant una ordre, el Departament d’Economia i Finances convocà un procés per a la contractació dels serveis de cash pooling (ORDRE ECF/9/2007, de 18 de gener, de convocatòria del procés de selecció de les entitats financeres que prestaran serveis financers a la Tresoreria Corporativa de la Generalitat de Catalunya i les entitats públiques, mitjançant un sistema de centralització de fons (cash pooling)). D’aquesta manera s’implantà un sistema de tresoreria corporativa amb l’objectiu d’optimitzar els recursos financers públics controlats i gestionats per la Generalitat de Catalunya i les entitats autònomes i empreses públiques.

Per ampliar informació sobre el cash pooling de la Generalitat de Catalunya > Sistema de gestió de Tresoreria Corporativa de la Generalitat de Catalunya. Juny de 2009.


Centres RAE (amb règim d'autonomia econòmica)

El Règim d’Autonomia Econòmica (RAE) és el sistema de gestió pressupostària que tenen assignat determinats centres de l’administració de la Generalitat que, sense ser considerats pròpiament organismes autònoms, gaudeixen d’algunes de les seves característiques ateses les seves especificitats. Estructuralment figuren en l’organigrama del departament de la Generalitat del que depenen.

Aquestes unitats o centres RAE, generen uns ingressos propis que poden ser aplicats a finançar el seu funcionament. És el cas dels Parcs Naturals del Departament de Medi Ambient i Habitatge, les Delegacions del Govern de la Generalitat de Catalunya a l’exterior, l’Escola de Sobrestants d’Obres Púbiques, les escoles i centres de capacitació agrària i nauticopesquera i dels espais naturals de protecció especial gestionats pel Departament d'Agricultura, els centres penitenciaris de Catalunya, entre d’altres.

Els decrets que regulen el règim d’autonomia econòmica especifiquen per a cada centre quins son els ingressos que poden gestionar i quines les despeses a què es poden obligar, qui ha d’aprovar el pressupost, com han de realitzar l’execució del pressupost, el sistema de justificació de l’execució i la liquidació del pressupost

Disposen de NIF propi, tot i que no tenen personalitat jurídica pròpia, que l’utilitzen per identificar-se.


Comptes extrapressupostaris

La comptabilitat de qualsevol organisme, sigui públic o privat, ha d’incloure la totalitat de les despeses i dels ingressos que es produeixin. En l’Administració de la Generalitat els ingressos i les despeses vénen determinats en el pressupost aprovat cada any. Malgrat això, en el transcurs de l’execució del pressupost es produeixen determinades transaccions econòmiques en les quals l’organisme actua únicament com a intermediari, de manera que els cobraments i pagaments no representen ingressos ni despeses reals per l’organisme perquè no formen part del pressupost. Aquestes transaccions, de naturalesa molt variada, cal comptabilitzar-les i, atès que no formen part dels conceptes pressupostaris, es precís utilitzar els comptes extrapressupostaris.

Els comptes extrapressupostaris controlen, doncs, moviments de tresoreria que no afecten al pressupost.

Exemples clars són les retencions que es practiquen als professionals en concepte d’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, i que trimestralment s’han d’ingressar en la tresoreria estatal. O bé quan un organisme ven una publicació pròpia a un particular: la part de l’import net de la venda es pot comptabilitzar pressupostàriament, i en canvi, el cobrament de la part de l’IVA s’haurà de comptabilitzar en el compte extrapressupostari de l’IVA, per tal de poder liquidar-lo amb posterioritat a Hisenda.

El comptes extrapressupostaris de l’IVA són els següents (podeu veure les Instruccions de 29 de juliol de 2003, de l'Interventor General de la Generalitat per a la comptabilització de l’IVA i les adquisicions intracomunitàries en les entitats autònomes de naturalesa administrativa al Recull Normatiu de la intranet del Departament d’Economia i Finances):

  • IVA suportat. Número de concepte: E/0105.

Concepte extrapressupostari deutor que recull com a pagaments tots aquells efectuats als creditors en concepte d’IVA suportat i deduïble i, com a ingressos tots aquells que es generen per la regularització amb l’IVA transferit i amb la Hisenda Pública deutora per IVA en cada període d’imposició .

  • IVA transferit. Número de concepte E/0246.

Concepte extrapressupostari , creditor, que recull com a ingressos tots aquells efectuats pel deutor en concepte d’IVA transferit i com a pagaments tots aquells que es generen per la regularització amb l’IVA suportat i deduïble i amb la Hisenda Pública creditora per IVA en cada període d’imposició .

  • Hisenda Pública creditora per IVA. Número de concepte E/0247

Concepte extrapressupostari , creditor, que recull com a ingressos totes aquelles regularitzacions que es produeixen amb l’IVA transferit en cada període d’imposició i com a pagaments tots aquells que s’han fet efectivament a la Hisenda Pública o aquelles compensacions que s’han fet amb la Hisenda Pública deutora per IVA.

  • Hisenda Pública deutora per IVA. Número de concepte E/0109

Concepte extrapressupostari deutor, que recull com a pagaments totes aquelles regularitzacions que es produeixen amb l’IVA suportat , i com a ingressos tots aquells que ha fet efectivament la Hisenda Pública o aquelles compensacions que s’han fet amb la Hisenda Pública creditora per IVA.


Contracte programa

El contracte programa és un document a través del qual s'articulen les relacions entre un ens públic i el Departament de la Generalitat a què es vincula. Amb aquest instrument es pretén controlar l’activitat del sector públic de la Generalitat, aplicant les directrius que figuren al Pla de Govern. El contracte programa ha d'establir com a mínim els elements següents:

  1. La durada màxima, sense perjudici que les parts puguin promoure'n la modificació o resolució, que ha de ser aprovada pel Govern a proposta del departament competent en la matèria.
  2. Els objectius a perseguir per l’ens públic, els resultats a obtenir i, en general, la gestió a desenvolupar.
  3. Els instruments de seguiment, control i avaluació als quals l’ens públic ha de sotmetre la seva activitat, i que hauran de contenir els plans necessaris per assolir els objectius, amb l'especificació dels marcs temporals corresponents i els projectes associats a cada una de les estratègies i els seus terminis temporals, així com els indicadors per tal d'avaluar els resultats obtinguts.
  4. Les previsions màximes de plantilla de personal i el marc d'actuació en matèria de gestió de recursos humans.
  5. Els recursos personals, materials i pressupostaris a aportar per a la consecució dels objectius.
  6. Els efectes associats al grau de compliment dels objectius establerts pel que fa referència a l'exigència de responsabilitat per la gestió dels òrgans de gestió i del personal directiu, així com la part de la massa salarial destinada a les retribucions variables en funció dels resultats obtinguts.
  7. El procediment a seguir per a la cobertura dels dèficits anuals que, en el seu cas, es poguessin produir per insuficiència dels ingressos reals respecte dels estimats i les conseqüències de responsabilitat en la gestió que, si s'escau, s'hagin de derivar d'aquests dèficits.
  8. El procediment per a la introducció de les modificacions o adaptacions anuals que suiguin necessàries.
Com a exemple podem veure l’estructura del Contracte programa UAB-Generalitat de Catalunya.


Contribució especial

Una contribució especial és un tribut de la què constitueix el fet imposable l’obtenció pel subjecte passiu d’un benefici o d’un augment de valor dels seus béns com a conseqüència de la realització d’obres públiques o de l’establiment o ampliació de serveis públics.

Són subjectes passius de les contribucions especials les persones físiques i jurídiques i també les herències jacents, les comunitats de béns i altres entitats que, mancades de personalitat jurídica, constitueixin una unitat econòmica o un patrimoni separat susceptibles d'imposició, especialment beneficiades per la realització de les obres o per l’establiment o l’ampliació dels serveis locals que originin l’obligació de contribuir.

La base imposable de les contribucions especials està constituïda, com a màxim, pel 90 per cent del cost que l’entitat local suporti per a la realització de les obres o per l’establiment o l’ampliació dels serveis.

Les contribucions especials es meriten en el moment en què les obres s’hagin executat o el servei s’hagi començat a prestar.

Per ampliar informació:
  • Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, Secció 4a, articles 28 a 37
  • Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària (BOE núm. 302, de 18 de desembre, i suplement del BOE en català núm. 1, d’1 de gener de 2004)


Termes amb la lletra D

Dèficit no financer

Quan en el pressupost existeixen més despeses no financeres que ingressos no financers (vegeu Despeses/ingressos no financers), és a dir, quan per activitats pròpies de l’administració no s’ingressen els diners suficients per fer front a les despeses pròpies de l’administració estarem davant d’una situació de dèficit no financer i, per tant haurem de recórrer al finançament extern, a l’endeutament.

Ingressos no financers (cap 1 a 7 ingressos)
Despeses no financeres (cap 1 a 7 despeses)
=
Saldo no financer

Si el resultat de l’operació dóna una xifra positiva estarem parlant de superàvit no financer, la qual cosa vol dir que l’activitat administrativa duta a terme aporta més ingressos que no pas despeses.

Si el resultat, en canvi, dóna una xifra negativa estarem parlant de dèficit no financer. En aquest cas l’activitat administrativa duta a terme aporta menys ingressos que no pas despeses i, per tant cal recórrer a l’endeutament per anivellar la diferència.


Despeses/ingressos no financers

Es consideren despeses/ingressos no financers aquells generats o produïts per l’activitat pròpia de l’administració de la Generalitat. Qualsevol despesa o ingrés causat per aquelles tasques que té encomanada l’administració és no financer. D’aquesta manera podem considerar despeses no financeres el pagament de les despeses del personal, la compra de béns corrents i de serveis, les despeses generades pel tracte amb entitats bancàries, les transferències, les subvencions i les inversions de tot tipus. En quant a ingressos són no financers els impostos, tant directes com indirectes, les taxes, els preus públics i altres ingressos, les subvencions i les transferències rebudes i l’alienació de les inversions reals.

Pressupostàriament les despeses i els ingressos no financers, són els que s’imputen del capítol 1 al 7 del pressupost, tant en l’estat d’ingressos com de despeses, quedant per tant fora d’aquesta consideració els capítols 8 i 9.


Termes amb la lletra E

Escenari pressupostari

Un escenari pressupostari és una projecció, en un termini mig de temps (de tres a quatre anys) dels ingressos i de les despeses que constituiran els pressupostos dels exercicis afectats per la projecció. Els escenaris pressupostaris són uns instruments que serveixen per posar en relació la planificació estratègica del Govern amb els recursos econòmics que ha de disposar per dur a terme la seva tasca.

Per elaborar un escenari pressupostari cal disposar de la previsió dels valors de les macromagnituds econòmiques que influiran en el període estimat per poder calcular el més acuradament possible el volum d’ingressos que es poden aconseguir. Un cop calculats els ingressos, caldrà saber quin és l’objectiu d’estabilitat pressupostària designat per l’Estat i la Unió Europea (l’objectiu pot determinar la possibilitat d’elaborar pressupostos amb dèficit no financer, o bé amb estabilitat pressupostària). Arribats a aquest punt es coneix, estimadament, les disponibilitats financeres per poder dur a terme les polítiques governamentals.

Un cop calculades les disponibilitats financeres, es destina una part d’aquestes per conformar el fons de contingència, quedant la resta per realitzar les diverses assignacions pressupostàries.

Les assignacions de despesa dels escenaris pressupostaris a les diferents polítiques i/o departaments responen en primer lloc a les despeses compromeses, captives (derivades d’obligacions adquirides en el passat i/o establertes per la normativa vigent, com poden ser les provinents de despeses plurianuals acordades pel Govern).

Pel que fa a la part discrecional o de lliure disposició de les assignacions de despesa, respon a les prioritats de les polítiques del Govern vehiculades pels respectius departaments tot seguint el corresponent Pla de Govern aprovat a inicis de legislatura.


Termes amb la lletra F

Fiscalització prèvia

S’entén per fiscalització l’acte de control de l’activitat administrativa. En l’àmbit de la gestió econòmica i pressupostària de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, aquest control l’exerceix la Intervenció General.

La fiscalització prèvia, també anomenada crítica, consisteix en l'examen de tot expedient o document susceptible de produir drets i obligacions de contingut econòmic o moviment de fons i de valors, abans que aquests es produeixin.

En les propostes de despeses, l'examen i l'informe de l'Interventor ha de ser l'últim dels que s'hagin de produir necessàriament en l'expedient, de manera que, amb posterioritat a la intervenció prèvia, calgui simplement sotmetre la proposta a la signatura de qui l'ha d'aprovar.

Si l'Interventor no té objeccions a efectuar, la seva intervenció es materialitzarà simplement amb la signatura dels documents comptables; no obstant això, podrà, quan ho consideri convenient, efectuar un informe sobre allò que consideri oportú.

Si la Intervenció observa algun defecte o incompliment en l'expedient ho posarà de manifest mitjançant un informe raonat, tot indicant, si s'escau, la norma infringida.

L'expedient serà tramès a l'òrgan o autoritat que hagi d'esmenar el defecte i l'expedient no podrà seguir la seva tramitació ni ésser aprovat fins que no hagi estat esmenat el defecte observat per la Intervenció.

Per ampliar informació:
  • Decret 133/1985, de 25 d’abril, de Reglament de la funció interventora (s’ha de tenir en compte que resten derogats els articles 43 i del 45 al 53 pel Decret 262/2005, de 13 de desembre, de reestructuració de la Intervenció General de la Generalitat de Catalunya).


Fons de Contingència

El Fons de Contingència va néixer l’any 2004, en el marc de les lleis d’estabilitat pressupostària . La seva finalitat és la de poder fer front o suavitzar l’impacte que sobre la despesa i el dèficit tenen les caigudes imprevistes dels ingressos o els increments inesperats de la despesa. El volum total del fons sol representar entre un 1 i un 3% del total de les despeses pressupostàries, i en cas que la seva aplicació no sigui necessària, es recomana destinar-lo a reduir el volum d’endeutament existent.

Per al pressupost 2010 el Fons de Contingència està dotat amb 150.000.000 d’euros amb la intenció d'atendre necessitats no previstes pel pressupost aprovat inicialment, que poden sorgir al llarg de l'exercici. El romanent de crèdit que hi pugui haver en aquest Fons al final de l'exercici no s'incorpora a exercicis posteriors.

Si apareix una despesa inesperada i que no pugui ser ajornada a l’exercici següent, el departament competent per fer front a la despesa sol·licitarà al departament d’Economia i Finances una transferència de crèdits del Fons de Contingència a les partides pressupostàries que consideri oportunes el departament receptor del fons.


Fons no departamentals

Els fons no departamentals són seccions pressupostàries que contenen despeses transversals a diversos departaments o despeses que per la seva naturalesa no es poden assignar a les competències d’un departament concret i per tant han de figurar en el pressupost com a seccions pressupostàries no departamentals.

L’Administració de la Generalitat de Catalunya s’organitza en quinze departaments del Govern, vuit òrgans superiors i nou fons no departamentals. Els fons no departamentals són:

Pensions. Classes passives (PE01)

Per al pagament de les indemnitzacions i pensions al següent tipus de personal:

  • Assignacions passives als expresidents de la Generalitat.
  • Assignacions temporals i pensions als presidents del Parlament en cessar i als seus familiars.
  • Assignacions passives a antics alts càrrecs de la Generalitat.
  • Assignacions passives a exconsellers de la Generalitat actual.
  • Classes passives personal eventual, contractat i interí al servei de la Generalitat de Catalunya en el període anterior a 1939.

Pensions. Indemnitzacions (PE02)

Pagament de les indemnitzacions a tots els afectats per els situacions de manca de llibertat per efectes de la guerra civil i la repressió franquista.

Deute (DT01)

Pagament de les despeses financeres i de les amortitzacions del deute públic corresponents a l'any 2009.

Despeses diversos departaments. Gestió Serveis Horitzontals, SGEF (DD01)

Dotar a la resta de departaments dels instruments necessaris per a una gestió eficient i eficaç, potenciant les eines informàtiques corporatives com un element dinamitzador de la millora dels serveis públics de l'Administració catalana (GEPEP, Cash Pooling…)

Despeses diversos departaments. Altres millores retributives i socials. SGEF (DD02)

Garantir el compliment dels compromisos salarials de caràcter general acordats amb la representació sindical en l'àmbit de la Mesa General de Negociació de l'Administració de la Generalitat.

Despeses diversos departaments. Gestió patrimonial. DG Patrimoni (DD03)

Millorar els sistemes d'informació relatius al patrimoni de la Generalitat i de les entitats del seu sector públic per tal de dur a terme una gestió més eficaç i eficient d'aquest patrimoni, cobrir adequadament els riscos propis i associats, subministrar informació més veraç i transparent de la seva situació i gestió, augmentar l'actuació concertada del sector públic en l'adquisició de béns i serveis que garanteixi la seva estandardització i l'obtenció del millor preu, i promoure la unificació de criteris de gestió patrimonial en tot l'àmbit del sector públic.

Despeses diversos departaments. Departament de la Presidència (DD04)

El Departament de la Presidència exerceix la direcció de l'acció de govern mitjançant l'impuls, coordinació i suport de les actuacions executades pels diferents departaments.

En aquest marc de transversalitat és oportú gestionar de manera concentrada recursos de foment i d'informació a empreses i ciutadans donant al conjunt de la Generalitat unes eines i recursos comuns en matèria de foment i divulgació de les accions departamentals i contribuint al desenvolupament i dinamització econòmica de determinades comarques.

Participació Ens Locals de Catalunya en Ingressos de l’Estat (PL01)

Fer efectiu el pagament als ens locals dels ingressos procedents de l'Estat en concepte de participació dels ens locals en els tributs de l'Estat, respectant la legislació estatal i fent servir criteris d'eficàcia i eficiència, per tal de donar compliment a l'article 219.2 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i de garantir als ens locals els recursos necessaris per a dur a terme les seves competències.

Fons de Contingència (FO01)

Atendre necessitats inajornables de caràcter no discrecional que no s'hagin previst en el pressupost aprovat inicialment i que puguin sorgir al llarg de l'exercici.


Fons Pressupostari

El fons pressupostari determina la procedència o origen dels crèdits consignats en el pressupost. Formalment està compost per un codi de quatre posicions numèriques. Els crèdits procedents del pressupost inicial aprovat en la Llei de Pressupostos no tenen fons.

El fons s’assigna en la fase d’execució del pressupost a aquells crèdits creats a conseqüència d’una modificació pressupostària que tingui caràcter finalista (tenen caràcter finalista els crèdits destinats a gastar-se per donar compliment al motiu per el què han estat modificats), i és per això que les transferències de crèdit, al no ser finalistes, no tenen fons.

Així la finalitat del fons és la de controlar l’acompliment de la finalitat per la que han estat consignats en el pressupost.

Atès que fins el pressupost de l’any 2009 el codi de fons estava format per tres posicions numèriques es consigna l’equivalència:

Codi 2010 Origen del crèdit Codi fins 2009 inclòs
0002 Transferències del Fons de Contingència 002
0012 Ampliacions de crèdit 012
0022 Crèdits extraordinaris 022
0032 Suplements de crèdit 032
0042 Generacions de crèdit amb ingrés 042
0052 Generacions de crèdit sense ingrés 052
0062 Generacions condicionades sense Ingrés 062
XXXX Romanents (s'indicarà l'any d'origen del crèdit) XX1
2006 Romanents procedents de l’exercici 2006 061
2007 Romanents procedents de l’exercici 2007 071
2008 Romanents procedents de l’exercici 2008 081
XXXX Futurs (s'indicarà l'any d'aplicació del crèdit)

Termes amb la lletra G

Gestió econòmica del pressupost

En l’estructura organitzativa de tots el departaments hi ha definida una unitat encarregada de gestionar tots i cadascun dels processos econòmics. La seva missió fonamental és l’aplicació de la normativa pressupostària a cadascuna de les activitats que es desenvolupen en l’organisme. La gestió econòmica pressupostària es pot dividir en dues grans àrees: l’àrea de control i seguiment del pressupost i l’àrea de l’execució del pressupost.

Dins l’àrea de control i seguiment del pressupost destaquen les tasques de seguiment de la seva execució, de la confecció d’expedients de modificacions pressupostàries i les relacionades amb el sistema d’informació que proporciona el pressupost tant per millorar la gestió com per reconduir línies polítiques.

Dins l’àrea d’execució pressupostària es concentra la gestió de la comptabilitat pressupostària i de la gestió i execució de l’habilitació:

Tasques relatives a la gestió econòmica del pressupost:

  • Àrea de pressupostos
    • Preparar la proposta de l'avantprojecte del pressupost anual.
    • Supervisió, seguiment i control de l'execució del pressupost.
    • Tramitar els expedients de modificacions pressupostàries i de despeses plurianuals.
    • Proporcionar les dades i els informes que hagin de ser tramesos a la Sindicatura de Comptes o al Tribunal de Comptes.
    • Retre la informació econòmica per a la presa de decisions als diferents òrgans del Departament.
  • Àrea de comptabilitat
    • Confecció i tràmit dels documents comptables corresponents a ingressos i despeses.
    • Realització dels tràmits administratius necessaris per a la gestió de les subvencions atorgades, de les transferències, dels expedients de contractació i dels convenis.
    • Elaborar les dades necessàries per a la formació del tancament pressupostari.
  • Habilitació (es troba dins l'àrea de comptabilitat)
    • Gestionar i controlar els fons de maniobra i els diners a justificar dels serveis generals.
    • Fer el seguiment i vetllar pel funcionament de la caixa d'habilitació i de les seves subhabilitacions.
    • Confeccionar i tramitar els documents comptables referents als manaments de pagament a justificar, tant esporàdics com renovables, dels serveis generals i de les delegacions territorials.


Termes amb la lletra I

Ingressos/despeses no financers

Vegeu despeses/ingressos no financers.

Intervenció General

La Intervenció General és l’òrgan titular encarregat del control intern de tots els actes, els documents i els expedients de l'Administració de la Generalitat dels quals puguin derivar drets i obligacions de contingut econòmic o moviment de fons o de valors que han de ser intervinguts d'acord amb el que estableixen la Llei de Finances Públiques de Catalunya, la Llei de l’Estatut de la funció interventora i altres disposicions complementàries.

La Intervenció General té encarregades tres funcions específiques a desenvolupar:

  1. Ser el centre de control intern de l'Administració de la Generalitat.
    • Fiscalitzar tots els actes administratius que donin lloc al reconeixement i, a la liquidació de drets i obligacions de contingut econòmic, o que tinguin repercussió financera o patrimonial en els casos establerts per les disposicions vigents i, intervenir els ingressos i els pagaments que en derivin.
    • Intervenir i comprovar la inversió dels cabals públics, requerint, si s'escau, l'ajuda de funcionaris especialitzats per a l'emissió d'informes raonats sobre la comprovació material de la inversió, sense perjudici de tot allò que disposen les lleis sobre contractació pública o la normativa aplicable, si s'escau.
    • Presenciar i intervenir el moviment de cabals, d'articles i d'efectes en els establiments fabrils, els magatzems i les caixes, i comprovar les dotacions de personal, les existències en metàl•lic, els efectes, els articles i els materials.
    • Assistir a les licitacions que es facin per a la contractació d'obres, la gestió de serveis públics, els subministraments, els arrendaments i l'adquisició i l'alienació de béns.
    • Promoure i interposar, en nom i en interès de la Hisenda de la Generalitat, els recursos que corresponguin, d'acord amb les disposicions que regulin les reclamacions econòmico-administratives davant els tribunals o els organismes que hagin de resoldre aquelles que siguin de la competència de la Generalitat. També farà avinent a les autoritats superiors del Departament d'Economia i Finances els actes i les resolucions que, a més d'incidir en els supòsits legals de revisió, es considerin perjudicials per a la Tresoreria de la Generalitat.
    • Les altres funcions que li confereixin les lleis i les disposicions vigents.
  2. Ser el centre directriu de la comptabilitat pública corresponent a la Generalitat de Catalunya.
    • Dirigir la comptabilitat de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, la centralitzada, la descentralitzada, la territorial i la institucional.
    • Examinar, preparar i conformar els comptes que els òrgans de l'Administració hagin de retre al Tribunal de Cuentas i, a la Sindicatura de Comptes.
    • Informar els expedients de modificació de crèdits, sense perjudici de les competències atribuïdes a la Direcció General de Pressupostos i Tresor.
    • Exercir, en relació amb la comptabilitat de les empreses públiques, les facultats establertes per l'article 79 de la Llei de Finances Públiques de Catalunya i amb aquesta finalitat donar instruccions, inspeccionar i requerir les dades i els antecedents que creurà oportú.
  3. Ser el centre de control financer intern de l'Administració de la Generalitat.
    • Exercir el control financer en l'àmbit territorial de l'Administració de la Generalitat.
    • Dirigir i, si s'escau, fer les auditories a què es refereix l'article 75 de la Llei de Finances Públiques de Catalunya.
    • Emetre els informes que requereixin els Departaments, els organismes autònoms i altres ens relacionats amb l'activitat financera de la respectiva competència d'aquells.
    • Exercir el control d'eficàcia, mitjançant l'anàlisi del cost de funcionament i del rendiment o la utilitat dels serveis o les inversions respectius, i del compliment dels programes corresponents.
    • Els altres serveis que, segons les seves específiques competències i funcions, tingui assignats o li siguin assignats en el futur.
Més informació en el Decret 262/2005, de 13 de desembre, de reestructuració de la Intervenció General de la Generalitat de Catalunya (DOGC núm. 4530).


Termes amb la lletra P

Passius Financers

Seguint la definició que aporta el TERMCAT, un passiu financer és un instrument de captació de capital que ofereix al venedor la possibilitat d'obtenir finançament.

Pressupostàriament, els passius financers configuren els capítols 9 d’ingressos i de despeses i conceptualment vénen definits pels els deutes emesos, contrets o assumits per la Generalitat i els seus organismes públics.

Pla general de comptabilitat pública

El Pla General de Comptabilitat Pública de la Generalitat és un sistema de comptabilitat administrativa que té la finalitat d'aconseguir que els comptes anuals expressin una imatge fidel del patrimoni, de la situació financera, de l'execució del pressupost i dels resultats pressupostaris i economico-patrimonials de la Generalitat de Catalunya

Un dels objectius del Pla General de Comptabilitat Pública és la formació d’un document que reculli la situació econòmico-patrimonial de l’entitat. Aquest document és el Compte General.

El Compte General de la Generalitat de Catalunya el confecciona la Intervenció General i està regulat als articles 80 i 81 del Decret Legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de Finances Públiques de Catalunya:

Article 80

  1. El compte general de la Generalitat està format pels següents documents:
    • Compte de l'administració general de la Generalitat.
    • Compte de les entitats autònomes de caràcter administratiu.
    • Compte de les entitats gestores de la Seguretat Social.
  2. S’uneixen al compte general de la Generalitat els comptes generals de les diputacions provincials.
  3. La Sindicatura de Comptes uneix al compte general de la Generalitat els comptes de les entitats autònomes de caràcter comercial, industrial, financer o anàleg, els de les empreses públiques i els dels altres ens de dret públic, que no siguin entitats autònomes de caràcter administratiu, els pressupostos de les quals són aprovats pel Parlament.
  4. També s’acompanya qualsevol altre estat que es determini per reglament, i els que reflecteixen el moviment i la situació dels avals concedits per la Generalitat.

Article 81

El compte de l’administració general de la Generalitat comprèn totes les operacions pressupostàries, patrimonials i de Tresoreria efectuades durant l’exercici i constarà dels punts següents:

  1. La liquidació del pressupost, dividida en tres parts:
    • Quadre demostratiu dels crèdits autoritzats en l’estat de despeses i en les seves modificacions, al qual s’unirà una còpia de les lleis, les disposicions i els acords en virtut dels quals s’hagin produït.
    • Liquidació de l’estat de despeses.
    • Liquidació de l’estat d’ingressos.
  2. Un estat demostratiu de l’evolució i la situació dels valors a cobrar i, de les obligacions a pagar procedents d’exercicis anteriors.
  3. El compte general de Tresoreria que posi de manifest la situació de la Tresoreria i les operacions realitzades durant l’exercici, amb distinció de les que corresponguin al pressupost vigent i als anteriors.
  4. Un estat relatiu a l’evolució i, a la situació de les bestretes de Tresoreria a què fa referència l’article 40.1 d’aquesta Llei.
  5. El compte general de deute públic i, en general, de l’endeutament de la Generalitat.
  6. El resultat de l’exercici amb l’estructura següent:
    • Els saldos de l’execució del pressupost per obligacions i drets reconeguts, per pagaments i ingressos efectuats.
    • El dèficit o superàvit de Tresoreria per operacions pressupostàries, incloent-hi les que corresponguin a l’exercici vigent i als anteriors.
    • La variació dels actius i passius de la Hisenda de la Generalitat, derivada de les operacions corrents i de capital.
  7. Un estat demostratiu de l’evolució i la situació de les inversions amb especificació de la seva incidència comarcal.
  8. Una memòria justificativa dels costos i els rendiments dels serveis públics i, del grau de compliment dels objectius programats en aquest sentit.
  9. Un estat dels compromisos de despeses adquirits amb càrrec a exercicis futurs d’acord amb l’autorització continguda a l’article 36 d’aquesta Llei, amb indicació dels exercicis en els quals s’hagin d’imputar.
  10. Un estat que reflecteixi l’evolució i la situació dels recursos locals i institucionals administrats per les finances de la Generalitat.


Pressupost actual/definitiu

El pressupost actual és l’import que disposa una partida pressupostària en un moment determinat per ser executat. El pressupost actual es calcula sumant el pressupost inicial, és a dir aquell que va ser aprovat a la Llei del pressupostos, a l’import de les variacions de crèdit que s’han anat produint fins el moment determinat, tant en positiu com en negatiu.

Si una partida ha sofert una modificació de crèdit que ha incrementat el seu import (a través d’una generació de crèdits, o d’una transferència, etc.), el pressupost actual de la partida augmentarà.

En canvi, si una partida ha sofert una modificació de crèdit que ha minorat el seu import (a través d’una transferència de crèdits), el pressupost actual de la partida minorarà.

El pressupost actual és un concepte que pot anar variant al llarg de l’exercici pressupostari.


Preu públic

La definició legal del concepte de preu públic el trobem a l'article 1.2-1 del Capítol II del Títol I del Decret legislatiu 3/2008, de 25 de juny, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya:

Article 1.3-1. Concepte.

  1. Tenen la consideració de preus públics les contraprestacions pecuniàries que es satisfacin per les prestacions de serveis i la realització d'activitats efectuades en règim de dret públic, quan concorren les circumstàncies següents:
    • a) Si es tracta de serveis o activitats que no són de sol·licitud o de recepció obligatòries pels administrats.
    • b) Si alhora són prestats o realitzades pel sector privat.
  2. Als efectes del que estableix l'apartat 1, no es considera voluntària la sol·licitud pels administrats:
    • a) Si els és imposada per disposicions legals o reglamentàries.
    • b) Si el servei o l'activitat sol·licitats són essencials o imprescindibles per a la vida privada o social dels administrats.

Així doncs, un preu públic és la contraprestació dinerària (el pagament) que s’ha de fer per rebre un servei públic que també pot donar una empresa privada. Per exemple: les matrícules i despeses universitàries. Es pot estudiar la carrera de Traducció i Interpretació a la Universitat Autònoma de Barcelona (universitat pública) o bé fer-ho a la Universitat de Vic (universitat privada). Com que es tracta d'un servei públic essencial (la formació universitària) i es pot fer tant en l'àmbit públic o com en el privat, l'Estat, via comunitat autònoma regula els preus a pagar, resultant preus públics.

Un altre exemple és el dels transports. Es vol anar a Vic (per veure la Universitat de Vic) i es pot escollir entre fer-ho en tren, utilitzant un servei públic (RENFE), o amb una empresa d'autobusos privada (Sagalés) que presta un servei públic o fins i tot fer-ho llogant un cotxe (servei privat). En aquest cas l'import dels bitllets constitueixen un preu públic.

La creació, la modificació i la derogació dels preus públics, llevat dels referits a l'ensenyament universitari, que s'han de fer per decret, s'han d'efectuar mitjançant una ordre del conseller o consellera competent per raó de la matèria.


Termes amb la lletra Q

Quadre de comandament

Seguint la definició del Manual de disseny de quadres de comandament, direm que un quadre de comandament (QC) és un instrument que recull de forma sintètica i sistematitzada la informació rellevant sobre la gestió, la realització d’actuacions i l’assoliment d’objectius d’una organització, amb la finalitat de ser usada pel directiu, especialment en la presa de decisions.

Un QC és, per tant, un instrument de gestió orientat a facilitar l’acció. Forma part d’un sistema d’informació i està concebut com a eina de pilotatge de l’organització.

Un QC no és una eina d’informació exhaustiva sinó una eina de síntesi de la informació més rellevant per obtenir un coneixement ràpid de l’avenç de l’organització cap als objectius.

Sens dubte la informació pressupostària formarà part important de qualsevol quadre de comandament.


Termes amb la lletra R

Rènting

El rènting és un contracte de subministraments pel qual es dóna un servei de lloguer de béns a llarg termini sense opció de compra i pel qual es paga una quantitat fixa durant tot el període de vigència del contracte.

La finalitat del rènting és la d’oferir un servei que garanteixi la màxima rendibilitat i qualitat dels béns arrendats, que solen ser béns subjectes a una ràpida obsolescència o un desgast constant.

La quota pactada en el contracte de rènting està formada pels següents elements:

  • el lloguer.
  • el manteniment tècnic.
  • les reparacions que s’hagin de realitzar.
  • l’assistència tècnica.
  • l’assegurança del bé.
  • els impostos que gravin el bé.

Els béns que més freqüentment són subjectes a rènting son: els vehicles, les fotocopiadores, el maquinari informàtic…


Termes amb la lletra S

SEC-95

Vegeu el sistema europeu de comptes (SEC-95).

Sector Públic

És el sector de l’activitat econòmica en què la propietat dels mitjans de producció és pública. Està format pel conjunt d’entitats (administracions, entitats autònomes, societats mercantils, consorcis, fundacions, etc) de propietat o control públic encarregades de produir béns i serveis en benefici de la societat i de gestionar els interessos públics.

El sector públic té per objectiu garantir una distribució de riquesa més justa i equitativa que garanteixi la igualtat d’oportunitats entre tots els individus i corregir les errades de mercat (monopolis, béns públics, externalitats,…) a l’hora d’assolir una assignació eficient dels recursos.

Els criteris per delimitar quin ens forma part del sector públic i quin no són:

  1. La naturalesa jurídica, que determina el tipus d’entitat de què es tracta
    • Administració(departaments o ministeris).
    • Entitats gestores de la seguretat social.
    • Entitats autònomes administratives.
    • Entitats autònomes comercials, industrials i financeres.
    • Entitats de dret públic subjectes al dret privat.
    • Societats mercantils.
    • Consorcis.
    • Fundacions.
  2. La propietat: una entitat es considera sector públic si està participada majoritària o totalment per les administracions públiques o de les seves entitats.
  3. El control: una entitat es considera sector públic si la composició majoritària de l’òrgan de govern (consell d’administració, junta de govern, etc.) està formada per representants de l’administració; si l’administració té la potestat de designar la direcció de l’entitat, l’entitat també serà considerada sector públic.

En l’Administració de la Generalitat de Catalunya el sector públic està configurat per les següents entitats:

Per ampliar informació: Delimitació Sector Públic i dèficit i deute (E. Pallarols)


Sistema Europeu de Comptes (SEC-95)

És un marc comptable, comparable a escala internacional, que té la finalitat de realitzar una descripció sistemàtica i detallada d’una economia en el seu conjunt, dels seus components i les seves relacions amb altres economies (SEC-95). Mitjançant el SEC es poden comparar les diferents economies dels països que formen la Unió Europea.

La comptabilitat de la Generalitat de Catalunya està inclosa en el sector institucional del SEC anomenat Administracions Públiques, per a les quals hi ha definides unes regles de comptabilitat homogènies.

Totes les entitats que formen part del Sector Públic han d’ajustar la seva comptabilitat a les regles del SEC en la seva versió SEC-95.


Subvenció

L’article 2 de la Ley 38/2003, de 17 de noviembre, General de Subvenciones defineix el concepte de subvenció: És qualsevol lliurament dinerari realitzat a favor de persones públiques o privades que compleixin els següents requisits.

  • a) Que el lliurament es realitzi sense contraprestació directa dels beneficiaris.
  • b) Que el lliurament estigui subjecte al compliment d’un determinat objectiu, l’execució d’un projecte, la realització d’una activitat, l’adopció d’un comportament singular, ja realitzats o per realitzar, o la concurrència d’una situació, havent de complir el beneficiari les obligacions materials i formals que s’hagueren establert.
  • c) Que el projecte, l’acció, conducta o situació finançada tingui per objecte el foment d’una activitat d’utilitat pública o interès social o de promoció d’una finalitat pública.

L’activitat subvencional és l’instrument principal de les polítiques públiques de foment en els àmbits econòmic, social, cultural i assistencial i, ha esdevingut una de les àrees més importants de l’activitat financera del conjunt de les administracions públiques. Des d’una perspectiva administrativa, les subvencions són una tècnica de foment de determinades activitats o comportaments considerats d’interès general, i també un mecanisme de col·laboració entre l’Administració i els particulars per a la gestió d’activitats d’interès públic.


Termes amb la lletra T

Taxa

La definició legal del concepte de taxa es troba a l'article 1.2-1 del Capítol II del Títol I del Decret Legislatiu 3/2008, de 25 de juny, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya:

Són taxes exigibles per l'Administració de la Generalitat o per les entitats que en depenen i que, d'acord amb la seva normativa específica, sotmetin el seu règim economicofinancer al dret públic, els tributs creats d'acord amb aquesta Llei el fet imposable dels quals es produeix dins l'àmbit territorial de Catalunya i és constituït per la utilització del seu domini públic, i per la prestació de serveis o la realització d'activitats en règim de dret públic, que es refereixin, afectin o beneficiïn de manera particular els subjectes passius quan concorri qualsevol de les circumstàncies següents:

  • a) Si no són de sol·licitud o de recepció voluntària pels administrats. A aquests efectes, no es considera voluntària la sol·licitud pels administrats:
    1. Si és imposada per disposicions.
    2. Si els béns, els serveis o les activitats requerits són imprescindibles per a la vida privada o social de qui els sol·licita.
  • b) Si no són prestats o exercits pel sector privat, en sigui o no establerta la reserva a favor del sector públic, conformement a la normativa vigent.

Per tant, quan el servei prestat per l'administració és d'obligatòria recepció, és a dir, no és voluntària la seva sol·licitud, (com ho és en els exemples del concepte de Preu Públic, que et matricules si vols i vas a Vic si vols), és una taxa (el pagament del servei de recollida d'escombraries no és de sol·licitud voluntària, sinó que l'administració presta el servei i el cobra encara que no s’hagi sol·licitat). També es parla de taxes quan la contraprestació és l'aprofitament de béns de domini públic: taxa per entrada de vehicles i reserva d'estacionament (gual), taxa per la utilització dels equipaments esportius municipals…

La seva creació s’ha de regular per llei.


Transferència (corrent o de capital)

S’entén per transferència, a efectes de la definició que apareix en el literal del capítol IV i VII del pressupost (transferències corrents/ de capital) l’aportació que es destina a finançar globalment les operacions de l’ens perceptor en l’àmbit propi de les seves competències i que, en principi, no estan afectades per una activitat o projecte específic. Les transferències es realitzen entre l’Administració i els organismes i altres ens públics que en depenen i en alguns casos estan contingudes i especificades en un contracte-programa.

Les transferències corrents donen cobertura a les despeses corrents (capítols 1 al 4 del pressupost) de l’ens que les rep. Les transferències de capital donen cobertura a despeses de capital (capítols 7 i 8 del pressupost) de l’ens que les rep.


Tresoreria de la Generalitat de Catalunya

Adscrita a la Secretaria de Política Financera, Competència i Consum del Departament d’Economia i Finances, es troba la Subdirecció General de Tresoreria les funcions de la qual són:

  • Gestionar la recaptació d'ingressos.
  • Autoritzar ajornaments i fraccionaments d'ingressos en els casos que ho prevegi la normativa vigent.
  • Proposar la compensació de deutes en favor de la hisenda de la Generalitat de Catalunya en els supòsits previstos en la normativa vigent.
  • Instrumentar l'ordenació de pagaments de la Generalitat de Catalunya, excepte els relatius a les retribucions de personal.
  • Elaborar i gestionar el Pla anual de disposició de fons de la tresoreria de la Generalitat de Catalunya.
  • Realitzar les funcions de la dipositària de la Generalitat de Catalunya i de les entitats de prestació de serveis sanitaris i socials que en depenen, tant en relació amb els pagaments com els cobraments.
  • Controlar i gestionar la Caixa General de Dipòsits i les caixes territorials.
  • Gestionar la secció pressupostària del deute (vegeu deute dins l'entrada Fons no departamentals), per tal d'atendre els pagaments de la càrrega financera dins els terminis establerts.
  • Coordinar la gestió de tresoreria de la Generalitat de Catalunya i de la resta d'entitats que formen part del sector públic de la Generalitat.
  • Coordinar funcionalment les tresoreries territorials de les delegacions del Departament.
  • Controlar, coordinar i gestionar els comptes de titularitat de la Generalitat de Catalunya oberts en entitats bancàries i de crèdit.
  • Proposar normes i instruccions dirigides a dinamitzar la tramitació i gestió dels pagaments.
  • Presentar a l'administració tributària i, a la de la Seguretat Social els resums corresponents al pagament de les retencions i quotes del personal i seguiment de les incidències.

I dins de la Subdirecció General de Tresoreria hi ha el Servei d’Ordenació de Pagaments i d’Ingressos, amb les següents funcions:

  • Controlar l'admissió i la tramitació en el Departament d'Economia i Finances dels documents de pagament generats pels diferents departaments de la Generalitat de Catalunya, excepte els relatius a personal.
  • Coordinar la revisió dels expedients de pagament rebuts per tal d'assolir la seva legalitat i oportunitat de pagament, exceptuant les corresponents a remuneracions de personal.
  • Programar, d'acord amb la Tresoreria General, la periodicitat dels pagaments, segons la seva oportunitat i característiques.
  • Supervisar l'expedició de les corresponents ordres de pagament i d'ingrés de tots els departaments de la Generalitat de Catalunya, excepte les relatives a personal.
  • Organitzar i controlar l'arxiu dels documents comptables de pagament i d'ingrés corresponents als pressupostos de la Generalitat de Catalunya.


Tributs

Tributs són aquells ingressos públics de naturalesa pecuniària que exigeix una Administració pública amb la finalitat principal d’obtenir els ingressos necessaris per al sosteniment de les despeses públiques. A més, poden tenir la funció de servir d’instruments de la política econòmica general, regulant la seva activitat.

Els tributs es classifiquen en taxes, contribucions especials i impostos.

Els tributs estan regulats a la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària (BOE núm. 302, de 18 de desembre, i suplement del BOE en català núm. 1, d’1 de gener de 2004).


Termes amb la lletra V

Variacions de crèdit

S’entén per variacions de crèdit d’una partida del pressupost el valor que s’obté al sumar tots els moviments pressupostaris que ha tingut com a conseqüència de les diverses modificacions pressupostàries que s’hagin produït. El valor de les variacions de crèdit pot ser positiu (si la partida ha sofert més modificacions amb altes que baixes) o bé negatiu (cas en què les baixes han estat superiors a les altes).

El concepte de variacions de crèdit s’utilitza per conèixer el valor del pressupost actual o definitiu d’una partida pressupostària. Així doncs, sumant al pressupost inicial d’una partida les variacions que ha sofert s’obté el valor del pressupost actual o definitiu.

Exemples:

Una partida amb un pressupost inicial d’1.000.000 d’euros ha format part d’un expedient de transferència de crèdits minorant els seus crèdits en 300.000 euros. Amb posterioritat ha format part d’un segon expedient de transferència de crèdit tornant a minorar en 50.000 euros. Finalment ha calgut transferir 150.000 euros per acabar d’executar les obligacions reconegudes.

Data Pressupost incial Variacions de crèdit Pressupost actual o definitiu
01/01/2010 1.000.000 0 1.000.000
01/03/2010 1.000.000 -300.000 700.000
01/09/2010 (-300.000-50)
1.000.000 -350.000 650.000
01/11/2010 (-300.000-50.000+150.000)
1.000.000 -200.000 800.000



↑ Tornar a dalt


← Unitat 15 | Inici →

Torna a munt
× Tanqueu els crèdits
Autoria i llicència

Els continguts han estat elaborats per Meritxell Masó, Joan Ruiz Culell i Àlex Sobrepera.

Coordinació tècnica i pedagògica: Servei de Formació per a la Generalitat (EAPC).

La imatge de la portada és de l'usuari edar i s'ha obtingut de Pixabay.

L'Escola d'Administració Pública de Catalunya, amb la voluntat de contribuir a la lliure difusió del coneixement i d'acord amb el que estableix la Recomanació de la Comissió Europea sobre gestió de la propietat intel·lectual, difon aquests materials sota una llicència creative commons by-nc-sa. N'autoritza doncs el seu ús amb la condició de:

  • citant-ne font i autoria;
  • amb finalitats no comercials;
  • per fer-ne obres derivades que compleixin les condicions anteriors i es difonguin amb el mateix tipus de llicència.

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons

Així mateix, s'hi inclouen referències a materials d'altres autors i autores degudament consignades i per a l'ús de les quals caldrà avenir-se a les llicències corresponents.