4. Principis pressupostaris
4.1 Definició
Hem d'entendre els principis pressupostaris com les regles o els criteris generals als quals s’han ajustar l’elaboració i l’execució del pressupost. Aquests principis apareixen en la legislació i els més representatius, agrupats per àmbits, són:
- Àmbit formal
- Principi de legalitat i reserva de llei
- Àmbit material
- Principi d'equilibri
- Principi d'unitat i universalitat
- Principi d'especialitat
- Qualitativa
- Quantitativa
- Temporal
- Principi de no afectació dels ingressos
- Àmbit temporal
- Principi d'anualitat
4.2 Principi de legalitat i reserva de llei
El principi de legalitat, de competència legislativa, és, sens dubte, el principi pressupostari fonamental. El pressupost és un acte legislatiu, una llei que dona eficàcia i valor jurídic al procés de presa de decisions polítiques i a la seva assignació de recursos econòmics.
El pressupost està finançat amb els diners que aporten tots els ciutadans (a través d'impostos personals o bé a través d'impostos sobre l'activitat empresarial). Atès que l'origen dels fons dineraris són els ciutadans, només aquests poden autoritzar el Govern a realitzar un pla de despesa. El Parlament representa la veu de tots els ciutadans i, per aquest motiu, el Govern ha de presentar el pressupost a la Cambra, perquè els representants dels ciutadans aprovin el pla de despesa mitjançant l'únic mecanisme que es pot utilitzar: una llei. Si el pressupost s'aprovés mitjançant un decret, no estaria autoritzat per la ciutadania que el finança.
La reserva de llei es defineix a l'article 55.2 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, on s'especifica que és el Parlament qui ha d'aprovar la llei de pressupostos.
L’article 32 del Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya diu:
4.3 Principi d'equilibri
L’article 27.2 del Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya estableix que els ingressos i les despeses han d’estar equilibrats en el moment de l’aprovació del pressupost. És a dir, el total de l’estat d’ingressos ha de coincidir amb el total de l’estat de despeses.
La Llei general d’estabilitat pressupostària (Llei 18/2001, de 12 de desembre) i la llei orgànica que la complementa dins l’àmbit autonòmic (Llei orgànica 5/2001, de 13 de desembre) afegeixen el concepte d’estabilitat, entès com un equilibri entre els ingressos i les despeses no financeres.
4.4 Principi d'unitat i universalitat
Principi d’unitat
L'article 212 de l’Estatut d'autonomia estableix que el pressupost de la Generalitat és únic, és a dir, que inclou totes les despeses i tots els ingressos tant dels òrgans que configuren el subsector de la Generalitat (òrgans superiors, departaments i fons no departamentals) com dels ens que configuren tots els altres subsectors (Servei Català de la Salut, ICS i ICASS; entitats autònomes administratives; entitats autònomes comercials i financeres; entitats de dret públic; societats mercantils; consorcis, i fundacions).
- Generalitat de Catalunya
- Servei Català de la Salut, ICS i ICASS
- Entitats autònomes administratives
- Entitats autònomes comercials i financeres
- Entitats de dret públic
- Societats mercantils
- Consorcis
- Fundacions
La unitat del pressupost també fa referència al fet que només s'aprovarà un únic pressupost per exercici, de manera que no és possible la presentació de pressupostos complementaris.
L’article 55 de la mateixa disposició, en la lletra b, parla del principi d’unitat de caixa, materialitzat en la Tresoreria de la Generalitat, i diu:
Principi d’universalitat
L’Estatut d'autonomia (art. 212) i el Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya (art. 29.1) estableixen que el pressupost de la Generalitat ha d'incloure la totalitat de les despeses i els ingressos de la Generalitat, així com els de les entitats autònomes i empreses públiques.
4.5 Principi de no afectació dels ingressos
L'article 8 del Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya estableix que "els ingressos de la Generalitat i de les seves entitats autònomes i empreses públiques es destinen a satisfer el conjunt de les obligacions respectives, llevat que per mitjà d'una llei s’estableixi l’afectació d’alguns recursos a finalitats determinades".
4.6 Principi d'especialitat
El principi d’especialitat, recollit en el Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya (art. 35.1 i 2, i 38.1), expressa les limitacions que el poder legislatiu imposa al poder executiu:
Especialitat qualitativa
Els crèdits pressupostaris únicament es poden utilitzar amb la finalitat per a la qual s’han aprovat, és a dir, per a la naturalesa de la seva destinació (material d'oficina, aigua, manteniment…).
Especialitat quantitativa
Els crèdits tenen caràcter limitador. No es poden adquirir compromisos de despesa per un import superior als imports consignats a cada crèdit pressupostari. Per crèdit pressupostari cal entendre cadascun dels conjunts de partides que compleixen les regles que determina l’article 4 de la Llei X/2023, les quals permeten vincular els imports dotats a cada partida pressupostària per formar un crèdit pressupostari o una bossa de vinculació (el concepte de crèdit pressupostari o bossa de vinculació s'explica a la unitat 9.1 d'aquests materials).
Especialitat temporal
A càrrec dels crèdits consignats en el pressupost tan sols es poden contreure obligacions derivades de despeses que s’efectuïn durant l’exercici pressupostari.
4.7 Principi d'anualitat
L'article 21.1 de la Llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes determina el principi d’anualitat.
I l'article 28 del Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya diu:
a) Els drets liquidats durant aquell any mateix, encara que procedeixin d’exercicis anteriors.
b) Les obligacions reconegudes fins al 31 de gener de l’any següent, corresponents a qualsevol mena de despeses efectuades abans d’acabar l’exercici pressupostari amb càrrec als crèdits respectius.
